Des del Refugi de Conangles fins a l'Espitau de Vielha
Accés fins al punt d’inici de l’excursió: cal deixar el vehicle al km 150 de la N-230 Lleida-Vielha, al costat del pàrquing de camions, en un pla a la vora del riu Noguera Ribagorçana.
Punt de sortida / Punt d’arribada: Refugi de Conangles
Temps: 1.30 h
Distància: 2,8 km
Desnivell: 70 m
Altitud màxima: 1.625 m
Època: tot l’any. A l’hivern, si hi ha neu, es pot fer amb raquetes.
Cartografia: Val d’Aran 1:40.000. Editorial Alpina
Observacions: No us perdeu aquest camí a la tardor! L’avetosa i fageda de Conangles es troben en el seu cromatisme més àlgid!
Dificultat física segons el mètode SENDIF:
00.00 Pàrquing de camions. Passem el riu Noguera Ribagorçana pel pont del costat del pàrquing i, a l’altra banda, trobem el refugi de Conangles (1.555 m). Al darrere hi ha el camí que ens cal agafar. Està senyalitzat amb les marques de pintura blanques i roges dels Senders de Gran Recorregut (GR). Girem a l’esquerra, cap al nord, pel mig de la fageda i l’avetosa, seguint una pista. Les pedres estan mig tapades per la molsa i el terra és cobert de fulles seques. En qualsevol època de l’any és un paisatge meravellós. A l’esquerra baixa el riu Noguera Ribagorçana.
00.25 Sortim del bosc i travessem el barranc Ribèra de Conangles per un pont. A l’altra banda abandonem la pista i seguim per un corriol que primer deixa el barranc a la dreta i després se’n va allunyant per agafar direcció nord.
00.35 Cruïlla senyalitzada. Cap a la dreta aniríem a Pònt de Rius i el refugi dera Restanca, però nosaltres girem a l’esquerra per anar a l’Espitau de Vielha pel corriol que acaba convertint-se en una pista.
00.45 Espitau de Vielha, 1.625 m. En aquest pla hi trobem el refugi de l’Espitau de Vielha, l’església de Sant Nicolau, l’ermita de Santa Quitèria i, a sota, la boca sud del túnel de Vielha.
La tornada la farem pel mateix camí de l’anada. El temps total estimat del recorregut (1.30 h) inclou un pas tranquil i parades en els paratges més significatius.
Opció per allargar el recorregut
Des de l’Espitau de Vielha podeu allargar l’excursió pujant una estona pel camí del port —ben senyalitzat—, ja que aviat obtindreu bones vistes aèries de la vall de la Noguera Ribagorçana.
El camí des del refugi de Conangles fins a l’Espitau de Vielha és un dels escollits per l’exposició itinerant HISTÒRIES I CAMINS. Passeig literari pels camins pirinencs, en la qual es relacionen relats d’escriptors amb els camins on té lloc la trama. S’ha escollit aquest camí perquè, a part de la seva bellesa, és un dels recorreguts que seguien molts joves dels petits pobles de les muntanyes que cada hivern havien d’emigrar a França a treballar.
En el relat d’en Juli Soler Santaló, extret del llibre Excursions per l’Alta Ribagorça (1903), aquest enginyer explica el que li va passar durant la caminada que va fer per travessar el port de Vielha. L’acompanyava el seu guia i ambdós coneixen la tragèdia que va tenir-hi lloc durant l’hivern. Una parella d’Irgo, acabats de casar, van decidir anar a França a treballar. Era el 16 de novembre i esperaven a l’Espitau de Vielha que millorés el temps per passar el port. Feia dies que estava tancat per la neu i el temporal. Finalment, desoint els consells dels hostalers, el dia 19 van decidir marxar. Sis mesos més tard, quan al maig la neu començava a fondre’s, es va trobar el cadàver de la noia, assegut i arrupit, en perfecte estat de conservació. Mentre pujaven al port, l’enginyer i el guia es demanaven on devia ser el cos del noi. Ho van saber una estona més tard i, a partir d’aquell moment, el paisatge els va semblar més feréstec i amenaçador.