Històries de l'exposició
A l’exposició itinerant HISTÒRIES i CAMINS. Passeig literari pels camins pirinencs es troben sis històries —reals o fictícies—, els protagonistes de les quals són viatgers ocasionals. Hi ha un pagès fent de guia a uns burgesos per portar-los a un estany; una colla d’homes traslladant un piano per camins de muntanya; un passador salvant fugitius del nazisme a
través de les fronteres; una jove trementinaire fent per primer cop de venedora ambulant; un seguici fúnebre transportant un taüt a un cementiri de fora del poble i una parella acabada de casar i de camí a França per a treballar-hi.
1935: Excursió als estanys
Maria Barbal
(La mort de Teresa. La Magrana, 1993)
És la primera vegada que acompanya als estanys, ell tot sol, sense el seu pare, quatre senyors de la capital: un metge, la seva dona Elena, i una altra parella. Abans de sortir de casa la Teresina, que està esperant el seu primer fill, li ha dit que vigili amb les dones de la capital i ell ha pensat que estava gelosa. Durant el trajecte els quatre senyors van a cavall i ell a peu. La senyora Elena el torba per la seva bellesa, però també per l’actitud envers ell. Sembla que el vulgui seduir. Sortirà de dubtes a l’estany de Sant Maurici…
Els camions portaven materials de la construcció... i tota classe de mercaderies
Pep Coll
(El segle de la llum. Editorial Empúries, 1997)
Un músic i un piano de cua arriben en camió al poble de Ribera (nom fictici de Capdella), on s’acaba la carretera. S’ha de portar el piano al balneari de Caldes abans de diumenge a la nit, quan està previst que se celebri el primer concert al davant de la rica clientela. Aquell dia, a les quatre de la matinada, el músic, sis homes que s’aniran tornant la càrrega del piano, una euga i un noi que en tindrà cura, comencen la dura ascensió al port de Rus. Tenen dotze hores de camí de muntanya per endavant. Tot va bé, fins que a dalt del port els enganxa una terrible tempesta de llamps, trons i pedregada…
André Parent
Assumpta Montellà
(Contrabandistes de la llibertat. Ara Llibres, SCCL, 2009)
André Parent va ser un dels passadors que entre els anys 1939 i 1944 van ajudar a travessar els Pirineus a 80.000 persones que fugien dels nazis. Constantment arriscava la vida i mai no va cobrar res. Per salvar la pell va haver de matar soldats alemanys, policies i guàrdia civils. Era la lluita personal d’un home d’esquerres contra la injustícia dels governs totalitaris. El seu testimoni posa la pell de gallina.
Camí de Berga
David Martí
(Les dones sàvies de la muntanya. Edicions 62, 2014)
Les trementinaires de Tuixent, com cada any quan arriba el fred, abandonen el seu poble per recórrer durant uns mesos els pobles i els masos de les terres més baixes i vendre-hi herbes i trementina. És la primera vegada que la Sofia acompanya la seva àvia i la imita en tot: als carrers de Gósol crida al veïnat perquè se sàpiga que han arribat; a dalt del castell escolta la llegenda d’un enamorament que va acabar en tragèdia; al bosc fan un ritual al voltant d’un faig gegant…
Si Bausen fos a Kentucky
Jordi Portals
(Ajuntament d’Organyà, 2016)
A principis del segle XX, en un poble recòndit de l’Aran, els joves Sisco i Teresa demanen al mossèn que els casi, però aquest s’hi nega perquè són cosins germans. Malgrat la
religiositat de l’època, es casen a França pel civil i més endavant tindran dos fills. Tot es capgira quan la Teresa mor de malaltia als trenta-tres anys. El Sisco demana permís al
mossèn per enterrar-la al cementiri del poble. És quan aquest li ho prohibeix, al·legant que la Teresa va viure en pecat, que els veïns es mobilitzen en un acte de solidaritat que avui encara ens emociona.
Excursions per l'Alta Ribagorça (1903)
Juli Soler Santaló
(Garsineu Edicions, 2003)
L’estiu del 1903 l’enginyer Juli Soler Santaló puja amb el seu guia al port de Vielha.
Ambdós coneixen la tragèdia que va tenir-hi lloc l’hivern passat. Un matrimoni d’Irgo, acabats de casar, van decidir anar a França a treballar. Era el 16 de novembre i esperaven
a l’Espitau de Vielha que millorés el temps per passar el port. Feia dies que estava tancat per la neu i el temporal. Finalment, desoint els consells dels hostalers, el dia 19 vandecidir marxar. Sis mesos més tard, quan al maig la neu començava a fondre’s, es va trobar el cadàver de la noia, assegut i arrupit, en perfecte estat de conservació. Ara
l’enginyer i el guia es demanen on deu ser el cos del noi. Ho sabran una estona més tard i, a partir d’aquell moment, el paisatge els semblarà més feréstec i amenaçador.
