Seguint la dinàmica encetada els darrers anys, el passat 7 de novembre la Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran, l’òrgan consultiu i participatiu de l’IDAPA en aquesta matèria, va celebrar la seva trobada anual en un entorn singular de muntanya. En aquesta ocasió, una quarantena de persones es van reunir al petit poble de Malpàs, nucli pertanyent al municipi del Pont de Suert i amb una història apassionant associada a l’explotació de les mines de carbó.
La sessió va començar amb la benvinguda de les autoritats locals. Iolanda Ferran, alcaldessa del Pont de Suert, va destacar l’aposta del seu equip de govern pels camins i el senderisme, com ho demostra l’organització de la 1a edició del festival de senderisme del municipi, CAMIN_art, que va tenir un notable èxit de participació. Albert Palacín, president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, va reivindicar la importància del manteniment de camins.
Des d’una perspectiva pirinenca, Eva Fiter, directora de l’IDAPA, va agrair l’assistència als membres de la Taula i va destacar el dinamisme i la bona salut d’aquest òrgan consultiu, pioner i referent pel seu treball en conservació, manteniment, recuperació i promoció dels camins pirinencs. Finalment, el nou director general de Polítiques de Muntanya, Carlos Guàrdia, va reafirmar el compromís de la Generalitat de Catalunya amb les diverses línies d’ajuts per al manteniment de camins i amb els nous ajuts per a l’elaboració dels inventaris de camins, tot en el marc de l’Estratègia del Pirineu.
L’acte va seguir amb la presentació d’un projecte local, InSitu, que treballa per recuperar els topònims de l’Alta Ribagorça i la memòria del paisatge. Jordi Suïls, filòleg, professor de la Universitat de Lleida i un dels impulsors de la iniciativa, va explicar la metodologia que utilitzen per recollir la informació, basada sobretot en entrevistes aprofundides a persones locals que comparteixen la seva vinculació amb el territori. Aquestes entrevistes es transformen en segments d’informació, se n’extreuen els topònims, que posteriorment es bolquen en una base de dades i una pàgina web per fer-ne difusió. Tota la informació generada fins al moment, que abasta una gran part del municipi del Pont de Suert i part del municipi de la vall de Boí, es pot consultar en aquesta pàgina web i en aquesta altra. La xerrada va generar un gran interès entre els assistents, que van animar a estendre-la a altres parts del Pirineu.
Accions en marxa
Acte seguit, va iniciar-se pròpiament la sessió plenària de la Taula de Camins. Des de la Secretaria Tècnica de la Taula, i amb la col·laboració de diversos membres, es van exposar les diverses accions en marxa, que compten amb la coordinació i el finançament d’IDAPA, i que es fonamenten en els 5 àmbits d’actuació de l’Estratègia 2025 de la Taula de Camins:
- Els camins, un patrimoni a conservar, ordenar i mantenir
- Ús respectuós dels camins, amb una bona convivència entre usuaris
- Mobilitat lenta, bona per a la salut i per al planeta
- Cultura dels camins i el caminar
- Camins, turisme i desenvolupament rural
Entre les accions en marxa i les futures, destaquen les següents:
- Redacció de les bases per elaborar inventaris municipals de camins, que caldrà adequar-les a la tramitació administrativa de l’IDAPA. S’espera que es publiquin durant l’any 2025.
- Inici, al llarg de 2025, de les accions assumides per IDAPA en el projecte europeu POCTEFA PETRA de pedra seca. Es duran a terme formacions, redacció d’un manual i una trobada de networking entre professionals de la pedra seca i del turisme.
- Presentació del decàleg de bones pràctiques ramaderes per a la conservació dels camins a l’Alt Pirineu i Aran.
- Organització de la sessió temàtica “BTT i camins: cap a una conservació adequada i una bona convivència entre usuaris”, celebrada a Vielha el 9 d’octubre i que va generar un debat constructiu entre els col·lectius dels camins i de la BTT.
- Presentació de la guia sobre itineraris accessibles al medi natural.
- Noves itineràncies de l’exposició “Històries i Camins” i consolidació del projecte pedagògic associat en escoles i instituts pirinencs.
- Redacció de la nova revista anual SENdÈRIA dedicada a la reflexió i el pensament al voltant dels camins, que es publicarà durant el 1r trimestre de 2025.
- Finalització de la 9a edició dels Festivals de Senderisme dels Pirineus i anunci de la 10a edició, que servirà per celebrar el primer gran aniversari d’aquesta iniciativa de promoció dels camins, els paisatges pirinencs i la professió dels guies.
En acabar aquesta exposició, els membres de la Taula van dur a terme una dinàmica participativa que va servir per recopilar una cinquantena de propostes d’accions que podria dur a terme l’IDAPA (amb el suport i l’orientació de la Taula de Camins) en els propers anys. Aquest exercici va ser un punt de partida per començar a plantejar la nova estratègia d’aquest òrgan consultiu.
Patrimoni miner i paisatgístic de Malpàs
La jornada va continuar a l’exterior, visitant dos paratges del municipi de notable interès paisatgístic i patrimonial: les antigues mines de Malpàs i el mirador natural de Peranera.
En primer lloc, Òscar Alemán, geògraf i president del Centre Excursionista Alta Ribagorça, va explicar la història de les mines de carbó de Malpàs (1931-1969), que abastien de combustible la fàbrica de ciment de Xerallo, que a la vegada servia aquest material per a la construcció de les preses hidroelèctriques del moment. Aquesta explotació minera va canviar el paisatge de la vall i va comportar una autèntica revolució social al poble de Malpàs, on hi van arribar a viure 500 persones. La seva antiga escola, on es va celebrar la sessió plenària de la Taula de Camins, havia arribat a tenir 80 alumnes. Alemán també va anunciar la posada en marxa d’un nou projecte LEADER per iniciar la recuperació d’aquest notable patrimoni miner.
La segona parada va ser al mirador natural de Peranera, un poble pràcticament deshabitat situat a 1.300 metres. Allà Òscar Alemán va explicar els orígens geològics del carbó de Malpàs i l’itinerari interpretatiu que es vol impulsar, que passarà per diversos elements miners i pel poble abandonat d’Erillcastell (situat estratègicament dalt d’un turó). Per la seva part, el geògraf Albert Pèlachs, membre del Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, va explicar el projecte Pobles abandonats, que a partir de l’observació i l’anàlisi documenta tots aquells nuclis dels territoris de parla catalana que han patit un procés d’abandonament total o parcial.
La sessió va acabar al restaurant de l’Abadia de Castellars, on els assistents van poder degustar diversos plats típics de la cuina pirinenca com la girella, la vianda o el ternasco de corder. Tots els participants van destacar la bona organització de l’acte i l’interès de mantenir aquesta trobada anual.
