Camins de l'exposició
Els 6 camins que presenta l’exposició itinerant HISTÒRIES i CAMINS. Passeig literari pels camins pirinencs són meravellosos en qualsevol època de l’any. Coneixereu fagedes i avetoses, ports de muntanya, rutes de transhumància, zones de frontera i llogarrets pirinencs. Caminant-hi coneixereu els escenaris per on es mouen els personatges des d’una emoció diferent perquè, tot d’un plegat, cada pedra, cada riuet, cada matoll, cada arbre…, formarà part d’un relat commovedor. Sabent el que va passar en aquests camins, sentireu una emoció molt especial en caminar-hi.
Sentireu… felicitat!
Des de Prat de Pierró fins a l'Estany de Sant Maurici
Aquest camí forma part de la ruta tradicional que se seguia per travessar el Portarró des d’Espot. Es feia per anar a prendre les aigües del Balneari de Caldes de Boí, per pujar a caçar o a pescar, per aviar el bestiar a la muntanya… Va ser l’alta burgesia de les ciutats els que van començar a seguir-lo, simplement per gaudir de la bellesa dels paisatges d’alta muntanya. Avui és en un Parc Nacional i tothom el pot fer.
Des de Capdella fins al Pontet i el Salt de Rus
Aquest camí és un tram de la ruta tradicional que durant segles comunicava la Vall Fosca i la Vall de Boí. Avui es fa per plaer, però continua despertant emocions l’arribada a un o altre costat, Capdella o Taüll, després de la llarga i fantàstica travessa per l’alta muntanya.
Des de Llívia fins a Puigcerdà, passant per Ur
El gran repte dels passadors era travessar les fronteres a peu sense ser vistos. L’itinerari de Llívia a Puigcerdà ho fa dues vegades sense adonar-nos-en. Sortim d’un poble català i, tot d’un plegat, llegim senyalitzacions franceses perquè hem canviat de país. Quan arribem a Puigcerdà ens adonem que tornem a estar a Catalunya. La caminada permet gaudir dels paisatges i l’amplitud de la vall de la Cerdanya, avui dividida entre dos països, permet conèixer a fons Llívia, Ur i Puigcerdà, i permet adonar-nos de l’arbitrarietat de les fronteres.
Des de Tuixent als Planells del Sastró
A les trementinaires també se les coneixia per les tuixentes, ja que moltes procedien de Tuixent. Els voltants d’aquest poble proveïen aquelles dones de les herbes remeieres que després venien arreu de Catalunya. És un luxe que avui puguem seguir un d’aquests antics camins i, gràcies a més de 60 plafons, reconèixer les herbes que recol·lectaven, assecaven, trituraven i desaven en coixineres, així com les seves propietats. Precisament per aquest camí, si el seguíssim, arribaríem a Gósol pel coll de Mola.
Des de Bausen fins a la Fageda de Carlac
Una passejada des de Bausen per la meravellosa fageda de Carlac permet conèixer els paisatges dels amants de Bausen i, sobretot, un dels escenaris més commovedors: l’únic cementiri civil aranès amb una sola tomba, la de la Teresa.
Des del refugi de Conangles fins a l’Espitau de Vielha
El bosc de Conangles, els prats i el riu Noguera Ribagorçana ens acompanyen de camí a l’Espitau de Vielha, l’últim lloc habitat abans de travessar el port per entrar a l’Aran. Aquest recorregut el seguien molts joves dels petits pobles de les muntanyes que, com els nuvis d’Irgo, cada hivern havien d’emigrar a França a treballar. Avui el port es travessa a peu, pel camí històric, o en cotxe pel túnel del seu interior.
