DES DE Llívia fins a Puigcerdà, passant per ur
Accés fins al punt d’inici de l’excursió: Per la N-260 fins a Puigcerdà i, després, la N-154 fins a Llívia. Podem aparcar el cotxe a la carretera d’arribada a Llívia, coneguda per l’Avinguda de Catalunya.
Punt de sortida / Punt d’arribada: Llívia
Temps: 5.15 h
Distància: 14 km
Desnivell: 52 m
Altitud màxima: 1.234 m
Època: tot l’any. A l’hivern, si hi ha neu, es pot fer amb raquetes.
Cartografia: Cerdanya. Puigpedrós, Carlit, Tossa Plana, Puigmal. 1:50.000.000. Editorial Alpina
Observacions: Com que és una ruta linial, una vegada a Puigcerdà es pot agafar un taxi per retornar a Llívia.
Dificultat física segons el mètode SENDIF:
00.00 Llívia, 1.224 m. Des de la carretera d’arribada a Llívia, coneguda per l’Avinguda de Catalunya, hem de pujar a la petita plaça Major del poble. Podem fer-ho pel carrer del Troc o pel carrer Raval —paral·lel a la carretera, però dins de la població— que, quan es bifurca, es converteix en el carrer de Frederic Bernades. Aviat ens adonarem que Llívia és un poble molt turístic, ple de restaurants, hotels i botigues de records. L’església i el Museu Municipal —amb l’antiga farmàcia de Llívia, la més antiga d’Europa— són a dalt del poble, així com el castell. Si volguéssim pujar-hi, cal anar al pàrquing de dalt de l’església i agafar un caminet senyalitzat.
00.10 Plaça Major. Hi arriba el carrer Fontcitrana, que seguim fins al final, a un carrer transversal. A la dreta s’aniria a l’església i al museu. Al davant tenim un pal amb senyalitzacions. Seguirem la Ruta 9 de Turisme de Catalunya en direcció a Ur (a 3 km) i Puigcerdà (a 6,3 km), que coincideix amb la Ruta 153 dels Senders de Cerdanya. Està marcada amb ratlles grogues. Girem a l’esquerra seguint el carrer Camí Ral, flanquejat per edificis nous, segurament segones residències. Quan al cap d’un parell de minuts es bifurca —esquerra: carrer del Camí Ral; dreta: carrer del Camí d’Ur—, agafem el de la dreta fins al final de la urbanització. Aquí comença una pista que al principi està asfaltada, però aviat és de terra. Avança cap a ponent entre camps plans.
00.30 Revolt tancat a l’esquerra. Retol: Ur 4 km. Nosaltres seguim recte endavant. A la dreta deixem a la llunyania els pobles de Vilanova de les Escaldes, Les Escaldes, Dorres… Més endavant, també a la dreta, destaca el monestir de Santa Maria de Bell-lloc.
00.35 Cruïlla. Continuem endavant seguint les marques grogues de pintura. També es troben senyals del Camí de Sant Jaume. Depèn de l’època, als camps hi pasturen vaques o cavalls. A l’esquerra sobresurt el campanar de Sant Jaume de Rigolisa.
01.00 Ur, 1.250 m. Hi arribem per un carrer amb cases de segona residència. Cal seguir endavant en direcció al campanar de l’església romànica de Sant Martí, del segle XI, tot i que molt reformada. Marques de pintura groga ens marquen la ruta. Deixem a la dreta unes roques de suport d’unes instal·lacions per ferrar bous i vaques. Creuem el pont de pedra sobre el riu Reür i girem a l’esquerra per la rue Joseph Carbonell, un antic alcalde del poble. Al final del carrer sortim a la carretera general: la E-9 i la N-20. La seguim uns metres, direcció a la Tor de Querol i Ax-les-Thermes. És un tram incòmode perquè els cotxes van ràpid. Cal anar amb compte! Al principi es pot caminar per la vorera esquerra, deixant la carretera a la dreta, fins al cementiri d’Ur.
01.15 Abans d’un revolt tancat a la dreta, on hi ha grans cartells per anar cap a Andorra, Toulouse, Enveig, la Tor de Querol, Ax-les-Thermes i el coll de Pimorent, abandonem la carretera i girem a l’esquerra per una carretera estreta i asfaltada.
01.40 Bifurcació: a l’esquerra arribaríem a Puigcerdà pel Camí dels Enamorats i la Rigolisa, a 1,6 km seguint la Ruta 4 de Turisme de Catalunya o la 222 de Senders de Cerdanya. Cap a la dreta aniríem a Puigcerdà pel Camí d’Ur, a 1,5 km, per la ruta de Senders de Cerdanya 221. Agafem el camí de l’esquerra, que és de terra, i que tot seguit es bifurca. Ara cap a l’esquerra aniríem a l’ermita del campanar que vèiem des de lluny: Sant Jaume de Rigolisa. Nosaltres seguim endavant pel bonic Camí dels Enamorats, entre prats. Segueix la séquia de Puigcerdà, que neix al riu Tes, a prop de la Tor de Querol, i pren l’aigua del riu de Querol i el riu Aravó. És la séquia que porta l’aigua al famós estany de Puigcerdà. Servia per regar, però també per al poble. Caminem entre verns, freixes i bedolls. És un recorregut plàcid, preciós en qualsevol època de l’any, freqüentat per gent a peu o en bicicleta. Arribant a Puigcerdà deixem a la dreta l’Hospital de Cerdanya i distingim les primeres villes de l’alta burgesia catalana, que van escollir aquest lloc per estiuejar-hi a partir de la segona meitat del segle XIX. La primera torre que es va construir és del 1866.
01.50 Puigcerdà, 1.202 m, capital de la comarca de la Cerdanya. Deixem a l’esquerra la carretera de la Rigolisa i l’avinguda Ramon Condomines. Seguim recte pel passeig de Rigolisa, un carrer amb edificis nous i amb la séquia a la dreta, tot i que en algun tram està soterrada. A una rotonda amb una torreta al mig continuem recte endavant pel passeig de la Séquia. A l’esquerra ja es veu l’estany, rodejat per un tancat i per les grans cases renaixentistes. De seguida trobem la porta per entrar-hi. El voltant és ple d’hotels i restaurants. Hem arribat al final de l’itinerari.
La tornada la farem pel mateix camí de l’anada. El temps total estimat del recorregut (5.15 h) inclou un pas tranquil i parades en els paratges més significatius.
Opció per allargar el recorregut
Es pot tornar a Llívia per l’altre costat del riu Segre, baixant a la carretera N-260 i seguint-la fins a la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) per, des d’allà, seguir primer la N-116, després la carretera que porta a Onzès i, finalment, una pista fins a Llívia. No està senyalitzat com a recorregut a peu i cal sumar uns 8 km i més de 2 h, per bé que és un tram pla.
El camí des de Llívia fins a Puigcerdà, passant per Ur és un dels escollits per l’exposició itinerant HISTÒRIES I CAMINS. Passeig literari pels camins pirinencs, en la qual es relacionen relats d’escriptors amb els camins on té lloc la trama. En aquest cas el camí travessa dues vegades la frontera entre Catalunya i França sense adonar-nos-en. Sortim d’un poble català i, tot d’un plegat, llegim senyalitzacions franceses perquè hem canviat de país. Quan arribem a Puigcerdà, tornem a estar a Catalunya. La caminada permet gaudir dels paisatges i l’amplitud de la vall de la Cerdanya, avui dividida entre dos països, permet conèixer a fons Llívia, Ur i Puigcerdà, i permet adonar-nos de l’arbitrarietat de les fronteres.
El relat és de l’Assumpta Montellà i s’ha extret del llibre Contrabandistes de la llibertat. Hi trobarem l’André Parent, un dels passadors que entre els anys 1939 i 1944 van ajudar a travessar els Pirineus a 80.000 persones que fugien dels nazis. Constantment arriscava la vida i mai no va cobrar res. Per salvar la pell va haver de matar soldats alemanys, policies i guàrdia civils. Era la lluita personal d’un home d’esquerres contra la injustícia dels governs totalitaris. El seu testimoni posa la pell de gallina.