DES DE BAUSEN FINS A LA FAGEDA DE CARLAC
Accés fins al punt d’inici de l’excursió: per la carretera N-230, passat el poble de Les, i entre els quilòmetres 184 i 185, agafem la carretera estreta que en 4 km ens porta a Bausen. Junt amb Canejan, són els pobles aranesos més propers a França.
Punt de sortida / Punt d’arribada: Bausen
Temps: 2.30 h
Distància: 5,2 km
Desnivell: 170 m
Altitud màxima: 1.070 m
Època: tot l’any. A l’hivern, si hi ha neu, es pot fer amb raquetes.
Cartografia: Val d’Aran. 1:40.000. Editorial Alpina
Observacions: Prepareu la màquina de retratar! El bosc de Carlac, sobretot a la tardor, convida a ser fotografiat!
Dificultat física segons el mètode SENDIF:
00.00 Una vegada al pàrquing de l’entrada de Bausen, de seguida trobem el punt on comença l’itinerari. És just a sota del campanar de l’església de Sant Pèir. Hi ha uns rètols indicatius. Seguirem les banderoles cap a Sant Ròc, Carlac i Coret de Pan. A mesura que pugem les escales, podem observar la bellesa d’aquest típic poble aranès, amb cases de pedra i llosats inclinats perquè llisqui la neu. En un replà deixem a la dreta el cementiri on el mossèn no va deixar enterrar la Teresa. Ja a dalt de l’església, girem a la dreta pel camí de Sant Roc. Val la pena girar-se per veure la imatge de l’església, el cementiri, les cases, els hortets, les muntanyes del fons… L’última casa del poble és l’ermita blanca de Sant Roc. Podem veure’n l’interior a través de la reixa de la porta. A l’altre costat del camí hi creix un til·ler centenari i d’una branca sovint en penja un gronxador. Passem per sota del til·ler, deixem unes antenes de telecomunicacions a la dreta i, just després, a sota, ja veiem el cementiri civil de la Teresa. És a l’esplanada del Coret, enmig d’una clariana del bosc. Hi baixem per uns esglaons de fusta.
00.15 Cementiri de la Teresa. L’indret no deixa indiferent. Es veu que està mimat, amb bancs per seure, plafons explicatius i rodejat de roures. A la làpida de la tomba hi llegim «A mi amada Teresa». Sovint hi ha flors fresques que porten els néts, orgullosos de la història familiar. Tornem al til·ler.
00.20 Ermita de Sant Roc i til·ler. Seguim el recorregut marcat amb les ratlles de pintura blanca i roja dels Senders de Gran Recorregut (GR). A mesura que guanyem cota per un bonic camí que a estones està empedrat, obtenim bones vistes del poble de Canejan, la vall de Toran, Les, les muntanyes nevades de la Maladeta… Al principi el paisatge és obert i al nostre voltant creixen falgueres, bàlecs i esbarzers, però a mesura que ens enlairem anem trobant roures i, sobretot, avellaners que ens fan de túnel. Ja a la famosa fageda de Carlac, les parets de pedra seca cobertes de molsa ens continuen acompanyant al llarg del camí. El terra està cobert de fulles amb tots els tons de marrons. És un camí per fer-lo sense pressa, amb una bona senyalització i passeres de fusta per evitar els patamolls.
01.00 Arribem al riu Carlac, travessat per un pont de fusta. Ens acompanya el so del riu i entremig dels arbres potser s’escola algun raig de sol.
La tornada la farem pel mateix camí de la pujada. El temps total estimat del recorregut (2.30 h) inclou un pas tranquil i parades en els paratges més significatius.
Opció per allargar el recorregut
Podem allargar el recorregut seguint les marques del GR fins al Coret de Pan i, des d’allà, baixar a Bausen per l’altre costat de la muntanya. En aquest cas l’excursió dura aproximadament 3.15 h, el desnivell és de 330 m i la distància de 7 km. Està senyalitzat.
El camí des de Bausen fins a la fageda de Carlac és un dels escollits per l’exposició itinerant HISTÒRIES I CAMINS. Passeig literari pels camins pirinencs, en la qual es relacionen relats d’escriptors amb els camins on té lloc la trama. En aquest cas el camí és una passejada per la meravellosa fageda de Carlac i permet conèixer els paisatges dels amants de Bausen i, sobretot, un dels escenaris més commovedors: l’únic cementiri civil aranès amb una sola tomba, la de la Teresa.
El relat, Si Bausen fos a Kentucky, és d’en Jordi Portals. Explica uns fets que tenen lloc a principis del segle XX en un poble recòndit de l’Aran. Els joves Sisco i Teresa demanen al mossèn que els casi, però aquest s’hi nega perquè són cosins germans. Malgrat la religiositat de l’època, es casen a França pel civil i més endavant tindran dos fills. Tot es capgira quan la Teresa mor de malaltia als trenta-tres anys. El Sisco demana permís al mossèn per enterrar-la al cementiri del poble. És quan aquest li ho prohibeix, al·legant que la Teresa va viure en pecat, que els veïns es mobilitzen en un acte de solidaritat que avui encara ens emociona.