Exposició present a la Fira de Muntanya de Vic

Exposició

L’exposició itinerant HISTÒRIES i CAMINS. Passeig literari pels camins pirinencs forma part d’un projecte de desenvolupament local. Promogut per la Taula de Camins de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), vol posar en valor la literatura, el patrimoni dels camins tradicionals i el territori.

El muntatge presenta 6 HISTÒRIES relacionades amb 6 CAMINS de les comarques de l’Alt Pirineu i del territori d’Aran, escrites per 6 mans diferents:

Maria Barbal. Dalmau, els senyors i el camí de l’estany de Sant Maurici
Pep Coll. L’aventura del piano del balneari de Caldes i el camí del port de Rus
Assumpta Montellà. Els passadors i el camí fronterer de Llívia
David Martí. Les trementinaires i el camí de Tuixent a Gósol
Jordi Portals. Els amants de Bausen i el camí del bosc de Carlac
Juli Soler Santaló. Els nuvis d’Irgo i el port de Vielha

A partir de paràgrafs minimalistes de cada HISTÒRIA i del CAMÍ associat, de grans il·lustracions i de fotografies espectaculars, l’exposició pretén despertar l’interès per llegir les HISTÒRIES senceres i seguir el traçat dels CAMINS. Tot plegat es pot descarregar a partir d’un codi QR que remet a aquesta pàgina web.

Contacte

historiesicamins@gmail.com
(34) 636 42 44 65

Dalmau, els senyors i el camí de l’estany de Sant Maurici

«¿Per què em manté la mà agafada aquesta senyora? I me l’ha serrada amb força fins que he aixecat els ulls cap a la seva cara. M’he estremit i ella ho ha notat perquè ha fet un petit somriure. Jo no havia vist mai uns ulls verds com aquests, un dibuix de la cara amorosit per una cabellera rossa i flonja, un nas petit i uns llavis de pintura».

L'aventura del piano del balneari de Caldes i el camí del port de Rus

«De cop va sortir de l’amagatall, cridant al cel amb els ulls desencaixats: «Quina meravella de concert! Millor que Wagner, oi tant que sí, millor que les tempestes de Wagner!» Com pots suposar ni jo ni cap de nosaltres havíem sentit parlar mai d’aquest músic famós (què cony havíem de saber!); i per això, encara ens va semblar més grillat».

Els passadors i el camí fronterer de Llívia

«El que més agraïa era la darrera mirada d’un evadit quan ens acomiadàvem, ja salvats. En el fons dels seus ulls veies una immensa gratitud. No hi havia gaire temps per a comiats, una encaixada de mà mirant als ulls directament i sabies que estaves fent el que calia».

Les trementinaires i el camí de Tuixent a Gósol

«El ritual, carregat de simbolismes d’altres temps, es va allargar fins ben entrada la nit, i en acabar, totes les dones tenien una estranya lluentor als ulls que reflectia la força imparable que s’havia despertat al seu interior».

Els amants de Bausen i el camí del bosc de Carlac

«El Sisco, assegut en un racó, romania en silenci. No havia gosat dir res en tota l’estona. I ara, un cop va quedar clar que la Teresa seria enterrada com un ésser humà i no com un animal, mirava els seus veïns i no podia evitar que les llàgrimes li llisquessin galtes avall».

Els nuvis d’Irgo i el port de Vielha

«El dia 19, a les vuit del matí, sortien de l’hospital tots plegats cap al port, amb un temps insegur. No feia encara deu hores que n’havien sortit, quan l’aragonès tornava a entrar a l’hospital, dient que, vist el temporal que feia dalt del port, havia resolt tornar-se’n, i que, no podent convèncer el matrimoni que també ho fessin, els havia deixat a les marrades de la Giragonsa lluitant amb la neu i el torb».