istòries E camins
Passeg literari pes camins pirinencs
Liéger e caminar son dues activitats que pòden auer efèctes beneficiosi tara salut fisica e mentau des persones pr’amor qu’impliquen coneishement, descobèrta, exercici e concentracion, entre moltes d’autes satisfaccions. Se, a mès, se combinen, pòden generar ua carga emocionau importanta e, ath viatge, méter en valor era literatura, eth camin e eth territòri.
Ei per aquerò que des dera Taula de Camins der Institut entath Desvolopament e era Promocion deth Naut Pirenèu e Aran (IDAPA) s’a amiat a tèrme eth projècte HISTÒRIES I CAMINS. Passeig literari pels camins pirinencs.
Eth punt de partida d’aguest projècte ei ua exposicion inspirada en quauqu’uns des camins a pè que, enquia hè un sègle, se recorrien diàriament. Ère era manèra mès comuna de trasladar-se e ei per aquerò qu’ath darrèr de quaussevolh camin s’i amaguen infinitat d’istòries.
Ena exposicion se’n tròben sies —reaus o fictícies—, es protagonistes des quaus son viatgèrs ocasionaus. I a un seguici funèbre transportant un taüt tà un cementèri de dehòra deth pòble; ua parelha acabada de maridar e de camin tà França entà trebalhar-i; un pagés hènt de guia a uns borgesi entà portar-les tà un estanh; ua còlha d’òmes trasladant un piano per camins de montanha; ua joen terebentinaira hènt per prumèr viatge de venedora ambulanta e un passador sauvant fugitius deth nazisme a trauès des frontères.
Son sies istòries, relacionades damb sies camins des comarques deth Naut Pirenèu e deth territòri d’Aran, escrites per sies escrivans diferenti:
- Maria Barbal. Dalmau, els senyors i el camí de l’estany de Sant Maurici
- Pep Coll. L’aventura del piano del balneari de Caldes i el camí del port de Rus
- Assumpta Montellà. Els passadors i el camí fronterer de Llívia
- David Martí. Les trementinaires i el camí de Tuixent a Gósol
- Jordi Portals. Els amants de Bausen i el camí del bosc de Carlac
- Juli Soler Santaló. Els nuvis d’Irgo i el port de Vielha
A part des istòries, vos podetz descargar era ressenha des sies Itineraris. Son meravilhosi en quaussevolh epòca der an. Coneisheratz hagedaus e auedaus, pòrts de montanha, rotes d’amontanhatge, zònes de frontèra e bordalòts pirenencs. Caminant-i coneisheratz es scenaris per a on se botgen es personatges des d’ua emocion diferenta pr’amor que, tot amassa, cada pèira, cada riuet, cada matarràs, cada arbe…, formarà part d’un relat commovedor. Sabent çò que passèc en aguesti camins, sentiratz ua emocion plan especiau en caminar-i.
Sentiratz… felicitat!
Dalmau, els senyors i el camí de l’estany de Sant Maurici
«¿Per què em manté la mà agafada aquesta senyora? I me l’ha serrada amb força fins que he aixecat els ulls cap a la seva cara. M’he estremit i ella ho ha notat perquè ha fet un petit somriure. Jo no havia vist mai uns ulls verds com aquests, un dibuix de la cara amorosit per una cabellera rossa i flonja, un nas petit i uns llavis de pintura».
© Barbal, Maria. 1993. La mort de Teresa. Barcelona. © Edicions de la Magrana.
Era istòria
Eth camin
Des de Prat de Pierró fins a l’estany de Sant Maurici
Aguest camin forme part dera rota tradicionau que se seguie tà trauessar eth Portarró des d’Espot. Se hège entà anar a préner es aigües deth Balneari de Caldes de Boí, tà pujar a caçar o a pescar, entà portar eth bestiar tara montanha. Siguec era nauta borgesia des ciutats es que comencèren a seguir-lo, simplament entà gaudir dera beresa des paisatges de nauta montanha. Aué ei en un Parc Nacionau e totòm lo pòt hèr.
L'aventura del piano del balneari de Caldes i el camí del port de Rus
«De cop va sortir de l’amagatall, cridant al cel amb els ulls desencaixats: «Quina meravella de concert! Millor que Wagner, oi tant que sí, millor que les tempestes de Wagner!» Com pots suposar ni jo ni cap de nosaltres havíem sentit parlar mai d’aquest músic famós (què cony havíem de saber!); i per això, encara ens va semblar més grillat».
© Coll, Pep. 1997. El segle de la llum. Barcelona. © Editorial Empúries
Era istòria
Un music e un piano de coa arriben en camion ath pòble de Ribera (nòm fictici de Capdella), a on s’acabe era carretèra. S’a de portar eth piano tath balneari de Caldes abans de dimenge ath ser, quan ei previst que se celèbre eth prumèr concèrt ath dauant dera rica clientèla. Aqueth dia, tàs quate dera maitiada, eth music, sies òmes que s’anaràn tornant era carga deth piano, ua ègua e un gojat que se n’encuedarà, comencen era dura pujada tath pòrt de Rus. An dotze ores de camin de montanha per endauant. Tot va ben, enquia que naut deth pòrt les cuelh ua terribla tempèsta de relampits, trons e peiregada…
Eth camin
Des de Capdella fins el Pontet i el salt de Rus
Aguest camin ei un tram dera rota tradicionau que pendent sègles comunicaue era Val Fosca e era Val de Boí. Aué se hè per plaser, mès continue desvelhant emocions era arribada en un o un aute costat, Capdella o Taüll, despús dera longa e fantastica trauèssa pera nauta montanha.
Els passadors i el camí fronterer de Llívia
«El que més agraïa era la darrera mirada d’un evadit quan ens acomiadàvem, ja salvats. En el fons dels seus ulls veies una immensa gratitud. No hi havia gaire temps per a comiats, una encaixada de mà mirant als ulls directament i sabies que estaves fent el que calia».
© Montellà, Assumpta. 2009. Contrabandistes de la llibertat. Badalona. © Ara Llibres, S.C.C.L.
Era istòria
Eth camin
Des de Llívia fins a Puigcerdà, passant per Ur
Eth gran rèpte des passadors ère trauessar es frontères a pè sense èster visti. Er itinerari de Llívia a Puigcerdà lo hè dus viatges sense encuedar-mo’n. Gessem d’un pòble catalan e, tot amassa, liegem senhalizacions franceses pr’amor qu’auem cambiat de país. Quan arribam en Puigcerdà mo’n encuedem que tornam a èster en Catalonha. Era caminada permet gaudir des paisatges e era amplitud dera val dera Cerdanha, aué dividida entre dus païsi, permet conéisher a hons Llívia, Ur e Puigcerdà, e permet encuedar-mo’n dera arbitrarietat des frontères.
Les trementinaires i el camí de Tuixent a Gósol
«El ritual, carregat de simbolismes d’altres temps, es va allargar fins ben entrada la nit, i en acabar, totes les dones tenien una estranya lluentor als ulls que reflectia la força imparable que s’havia despertat al seu interior».
© Martí, David. 2014. Les dones sàvies de la muntanya. Barcelona. © Edicions 62
Era istòria
Eth camin
Des de Tuixent als Planells del Sastró
As terebentinaires tanben se les coneishie com tuixentes, ja que moltes procedien de Tuixent. Es entorns d’aguest pòble provedien aqueres hemnes des èrbes medicinaus que despús venien per tota Catalonha. Ei un luxe qu’aué pogam seguir un d’aqueri antics camins e, gràcies a mès de 60 plafons, reconéisher es èrbes que recollectauen, secauen, triturauen e deishauen en coishinères, atau coma es sues proprietats. Precisament per aguest camin, se lo seguíssem, arribaríem en Gósol peth còth de Mola.
Els amants de Bausen i el Camí del bosc de Carlac
«El Sisco, assegut en un racó, romania en silenci. No havia gosat dir res en tota l’estona. I ara, un cop va quedar clar que la Teresa seria enterrada com un ésser humà i no com un animal, mirava els seus veïns i no podia evitar que les llàgrimes li llisquessin galtes avall».
© Portals, Jordi. 2016. Si Bausen fos a Kentucky. Organyà. © Ajuntament d’Organyà
Era istòria
Eth camin
Des de Bausen fins a la Fageda de Carlac
Ua passejada des de Bausen peth meravilhós hagedau de Carlac permet conéisher es paisatges des amants de Bausen e, sustot, un des scenaris mès commovedors: er unic cementèri civiu aranés damb ua soleta hòssa, era deTeresa.
Els nuvis d’Irgo i el port de Vielha
«El dia 19, a les vuit del matí, sortien de l’hospital tots plegats cap al port, amb un temps insegur. No feia encara deu hores que n’havien sortit, quan l’aragonès tornava a entrar a l’hospital, dient que, vist el temporal que feia dalt del port, havia resolt tornar-se’n, i que, no podent convèncer el matrimoni que també ho fessin, els havia deixat a les marrades de la Giragonsa lluitant amb la neu i el torb».
Soler i Santaló, Juli. 1903. Excursions per l’Alta Ribagorça (1903). Tremp. © Garsineu Edicions
Era istòria
En estiu deth 1903 er engenhaire Juli Soler Santaló puge damb eth sòn guia tath pòrt de Vielha. Andús coneishen era tragèdia qu’auec lòc er iuèrn passat. Ua parelha d’Irgo, acabats de maridar, decidiren anar tà França entà trebalhar. Ère eth 16 de noveme e demorauen en Espitau de Vielha que milhorèsse eth temps tà passar eth pòrt. Hège dies qu’ère barrat pera nhèu e eth temporau. Finaument, sense escotar es conselhs des ostalèrs, eth dia 19 decidiren marchar. Sies mesi mès tard, quan en mai era nhèu començaue a honer-se, se trobèc eth cadavre dera gojata, seigut e arrupit, en perfècte estat de conservacion. Ara er engenhaire e eth guia se demanen on deu èster eth còs deth gojat. Ac saberàn ua estona mès tard e, a partir d’aqueth moment, eth paisatge les semblarà mès heròtge e menaçador.
Eth camin
Des del refugi de Conangles fins a l’Espitau de Vielha
Eth bòsc de Conangles, es prats e eth riu Noguera Ribagorçana mos acompanhen de camin ar Espitau de Vielha, eth darrèr lòc abitat abans de trauessar eth pòrt tà entrar en Aran. Aguest recorrut lo seguien fòrça joeni des petits pòbles des montanhes que, coma es nòvis d’Irgo, cada iuèrn auien d’emigrar tà França entà trebalhar. Aué eth pòrt se trauèsse a pè, peth camin istoric, o en coche peth tunèu deth sòn interior.