Fins fa poc, els estudis comparatius entre caminar i córrer posaven èmfasi en el temps dedicat a l’activitat quan comparaven els seus beneficis. Amb el running, al ser un exercici més intens, s’obtenien millors resultats a nivell cardiovascular, estat de forma, pèrdua de pes, prevenció de malalties, etc.

Un estudi del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley de Califòrnia, publicat a l’abril del 2013, a l’edició online de la revista Arteiosclerosis, Thrombosis and Vascular Biology, no valorava el temps, sinó la distància recorreguda. Es van seguir durant 6 anys a 33.060 corredors i 15.045 persones que caminaven, obtenint beneficis bastant similars sempre i quan el desplaçament fos el mateix.

Punts forts de caminar
Per una banda, tenint en compte possibles complicacions de salut, es va observar en corredors una reducció del risc de patir hipertensió arterial del 4’2%, de colesterol alt del 4’3%, de  diabetis del 12’1% i de malalties coronàries del 4’5%. En canvi, els que caminaven, obtenien un 7’2% en hipertensió, un 7% en colesterol, un 12’3% en diabetis i un 9’3% en malalties coronàries. En aquest cas, caminar és lleugerament superior a córrer.

Punts forts de córrer
Altres aspectes que es van valorar, per altre banda, són la pèrdua de pes i el temps de dedicació. Per assolir uns mateixos objectius, els que caminaven havien d’estar una mica més del doble d’estona. Els corredors, a més, perdien pes més ràpidament que els caminadors. Un altre estudi, realitzat a la Universitat de Wyoming, ens pot explicar el perquè: els corredors, després de fer exercici, consumien de mitja 200 calories menys de les que gastaven. Els que caminaven, en canvi, consumien 50 calories més. Això és degut a que les persones que acaben de córrer, presenten una concentració més elevada de l’hormona pèptid YY, la funció de la qual és suprimir l’apetit. Aquí, córrer guanya a caminar.

Exigències de córrer
Però alhora de decidir quina activitat és la més adequada, no només podem tenir en compte aquests factors. El running, requereix un nivell tècnic elevat per al seu correcte desenvolupament, sempre ha anat lligat a un major desgast (l’impacte és entre 2 i 3 cops el nostre pes corporal), és imprescindible estar en bona forma i no patir sobrepès o alteracions articulars. Les sobrecàrregues i les lesions, són més comunes que les que pots patir caminant. Sortint a córrer, però, ens garanteix una descàrrega d’endorfines, hormones que causen benestar, milloren l’estat d’ànim i fins i tot poden causar eufòria.

Exigències de caminar
Canviant d’activitat, caminar, presenta com a principal inconvenient el temps de dedicació. Per assolir els mateixos beneficis que corrent podem necessitar el doble d’estona. A més, la generació d’endorfines és menor. Com a punts a favor, però, tenim que és una pràctica molt poc limitant, i no exclou a persones amb problemes de salut o sobrepès. Caminant, el risc de lesió o sobrecàrrega és molt menor, i a més, no requereix d’un nivell tècnic elevat.

Cadascú escull el que li va més bé
Per tant, per decidir que és el més indicat per a cadascú, hem de tenir en compte tots aquests factors, i sobretot no oblidar-nos de dos aspectes molt decisius, el primer és la motivació amb la qual podem encarar cada activitat i el fet que podem gaudir practicant-la perquè ens agrada. El segon és que el més recomanat és valorar cada situació amb un expert en activitat física i esport, per poder rebre el millor assessorament i acabar fent el més recomanat.

En conclusió, abans de començar, hem preguntar-nos: De quant temps disposo? Estic en forma? Tinc una bona tècnica? Quin és el meu objectiu? Què m’agrada més? Pateixo alguna lesió? Puc disposar d’un assessorament per part d’un expert?

La paradoxa del caminar. Pot ser millor que córrer? La resposta la trobarem contestant a les darreres preguntes.

Josep Silvestre

4 de novembre, 2015