La caminada que us proposo és de descoberta i ens porta a la necròpolis més important del Pirineu, una joia del Pallars: el jaciment de Sant Martí de les Tombetes. És d’origen medieval i es troba situat dalt d’un turonet, a 755 metres d’altitud, a les contrades del Montsec. Concretament, al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.
L’inici del recorregut és al nucli de Moror. Si venim en cotxe, des de la C-13, entre Cellers i Puigcercós, agafem la carretera local LV-9124 en direcció a Guàrdia i a Moror. Estreta i sinuosa, presenta unes vistes espectaculars al Montsec, al congost de Terradets i a l’embassament de Cellers.
Ens aturem a Moror (cota 780 m), on, tot just entrar al nucli, trobarem un aparcament a mà dreta, davant de l’imponent castell. En funció del nostre vehicle i de la nostra forma física o ganes de caminar, tenim dues opcions:
- Opció 1: Deixar el cotxe a Moror i continuar a peu durant 400 per l’asfalt fins a la cruïlla que queda a mà esquerra, tot just passada una cabana. Seguirem pel camí de terra fins al barranc del Bosc.
- Opció 2: Fer el mateix recorregut que l’opció 1, però amb un vehicle una mica alt o 4×4 que ens permetrà arribar fins a l’aparcament del barranc del Bosc.
Arribats (a peu o en cotxe) a l’aparcament del barranc del Bosc (cota 653 m), trobarem una fita de fusta que indica el jaciment de Sant Martí de les Tombetes. Creuarem el barranc i continuarem ascendint per la pista forestal fins a trobar una cruïlla amb un sender. L’agafarem, tot deixant la pista de terra a mà dreta. Passarem algun pontet amb baranes o elements de fusta i en poc més de 40 minuts arribarem al jaciment.
Si hi anem a mitjans de març, descobrirem la segona joia de la corona: la Pulsatilla rubra, una bella planta de pèls argentats que és la dèria dels col·leccionistes botànics. La particularitat d’aquesta planta, a part de que és relicte, és que la floració és efímera i dura tant sols 15 dies. És preciosa. No la coneixia i m’ha encantat.
Seguint el camí, arribarem a una passarel·la de fusta que ja és l’entrada al que havia estat la fortificació i el fossat del poblat. Podem veure una mena d’escales excavades i ja des d’allí i a pocs metres entrem al jaciment per la part sud, on veurem uns encaixos en la roca que podrien ser vestigis d’algun embigat d’una zona d’habitatges. A continuació, trobem una gran pica rectangular d’origen romà que podria ser d’alguna explotació.
Continuem el caminet i pugem al plató o cim del turonet, on anem trobant diferents tipus de tombes, les més recents a l’est, rodejades de pedres, com formant un arc; unes altres d’antropomòrfiques, marcant la silueta del cos humà i, al sol, un seguit de tombes rectangulars alineades d’est a oest. Les més conegudes són aquestes darreres, que presenten un rebaix a la roca, on s’encaixava la llosa que les tapava.
En aquest turonet descobrirem algunes coses curioses: una tomba orientada de sud a nord; una altra tomba dins del perímetre del que queda de l’església de Sant Martí; restes de paviment romà i dos forats grans, que són sitges excavades i picades a la roca per recollir l’aigua de la pluja.
En definitiva, es tracta d’un paratge ocupat des del segle IV fins al XIII, amb vistes al Castellot, al barranc del Bosc, als Montsecs de Rúbies i d’Ares i als pobles de Llimiana i Alzina.
Després de gaudir del paratge i del jaciment, desfarem el mateix camí per retrobar el nostre vehicle.
I per finalitzar aquest recorregut lineal, us recomano tres coses:
- Si teniu l’oportunitat, aneu-hi amb guia.
- Si passegeu per la necròpolis, eviteu trepitjar els parterres on s’entreveuen sacs i lones que indiquen que s’hi està treballant.
- Visiteu-lo durant el mes de juliol i veureu com treballen els arqueòlegs i arqueòlogues i qui sap si podreu presenciar alguna troballa en directe.
Més info:
