El Parlament de les Illes Balears aprovà la Llei 13/2000 de 21 de desembre, del Camí de Cavalls de Menorca, que el declarà sotmès a la servitud pública de trànsit, i atorgà al Consell Insular de Menorca les actuacions i potestats administratives en relació al camí. Fruit d’aquesta Llei, el 2003 la Comissió Insular d’Urbanisme de Menorca aprovà el Pla Especial del Camí de Cavalls (CdC), per determinar-ne el traçat en el territori i la regulació dels seus usos i va efectuar la delimitació entre els anys 2008 i 2012.
Entre la seva aprovació com a Llei i l’aprovació del seu Pla Especial, l’any 2002 el Ministeri de Medi Ambient oferia l’opció del Senderó Litoral (SL) per recórrer la costa sud de Menorca. El projecte plantejava una sèrie d’actuacions contra la normativa de protecció dels espais protegits i incloïa excavacions, pavimentacions i instal·lació d’infraestructures en barrancs i sobre sistemes dunars i no tenia present el projecte del CdC, generant d’aquesta manera una disputa entre administracions que donaren lloc a una duplicitat de traces sense cap sentit. Els pressupostos generals del Estat pressupostaven el SL, com a sendero peatonal entre Son Xoriguer y cala Galdana, amb 107.000 €. El 23 de marc de 2007, la Direcció General de Costes publicà el conveni de col·laboració amb el Govern de les Illes Balears amb actuacions i infraestructures de costes en dues partides que sumaven 2.750.000 €, com a SL entre Son Xoriguer i cala Galdana i en un nou tram entre cala Galdana i Son Bou (Figura 1). Mentre el CdC se erigia com a ruta històrica perimetral de l’illa, amb 185,5 km, el SL plantejava un sender que vorejava part de la costa sud de Menorca i que pretenia construir-se íntegrament sobre la franja costanera, vulnerant la Llei de Costes (Llei 22/1988) i la Llei 1/1991 d’Espais Naturals de Balears.
Socialment i políticament aquest projecte no s’entenia, quan ja existia un projecte aprovat per Llei i que apostava per la recuperació d’una traça històrica. La disputa per la coexistència de dues traces es focalitzà en el camp polític durant els anys 2002 al 2007. Mentre els representats insulars titllaven de poc democràtic el comportament del Ministeri per una traça alternativa al CdC (GR-223), el Ministeri argumentava que el SL transcorria íntegrament per terrenys públics, no violentava la propietat privada i permetia gaudir del sud de l’illa. Segons el Ministeri, el SL i el CdC coincidien en un 80% i, en els trams en què el CdC entrava en propietats privades, el SL aprofitava la nova traça dins la Zona Marítimo Terrestre per evitar d’aquesta manera conflictes i garantir la pau dels propietaris. Aquesta disputa fou saldada amb la duplicitat consolidada de l’any 2007 ençà, i actualment Menorca disposa de dues traces litorals paral·leles i/o superposades en la costa sud, amb certa confusió de traça, doble cartelleria i fitació. Actualment tenim, idò, un GR dins el programa de Caminos Naturales del Ministerio i el SL, que és camino natural amb inici a Son Bou i final a Son Xoriguer, i que presenten una distància de 28,3 km (pel que fa al SL), sense comptar els 2 km de ramals, i de 31,34 km (el CdC), amb un solapament de les traces d’11,75 Km.
Malgrat els encerts i febleses del CdC (Senderia 74), el SL sols era necessari per a l’accés a tres cales de la costa sud (Trebalúger, Escorxada i Fustam), mentre que la resta de traça era prescindible en certa mesura. Com a traça, el SL no es troba en la memòria col·lectiva, tot i la cartelleria i la fitació que l’acompanya, i molts usuaris confonen el SL amb el CdC o bé no coneixen l’existència d’aquesta traça allà on no són coincidents. Com a infraestructura, el SL presenta un disseny poc adient pel gaudi de totes les franges socials i no és apte, ni recomanable, per a l’ús de tot el ventall d’activitats esportives i recreatives, com bicicletes i cavalls, tot i que dona accés a tres de les cales més visitades de la costa sud i s’erigeix com la traça més utilitzada en època estival.
El seu ús públic com a producte recent del medi natural pateix, a més de l’absurd de la fragmentació de l’hàbitat per duplicitat, tot un seguit d’impactes morfològics de tipus erosiu i paisatgístic. Aquests són fruit de la desídia de l’administració responsable de la seva planificació, regulació i gestió i sobretot a l’hora d’arribar a acords interadministratius per unificar les dues traces i eliminar la seva duplicitat consolidada, tant en fitació i cartelleria com en la pròpia traça sobre l’estreta franja litoral. Així mateix, el SL és presenta com una sola infraestructura, una sola traça sense connexió, amb senyalització pròpia i sense connectivitat amb altres vials o camins públics, llevat del solapament amb el CdC, que permetin la creació d’una xarxa de camins per distribuir els usuaris sobre el territori i ampliar els seus valors. La mala planificació, lluny dels criteris que promulga el Ministerio en el Manual de aspectos constructivos de Caminos Naturales, presenta impactes rellevats que cal corregir i amb seccions no adients pel trànsit. Molts d’aquests impactes és resumeixen en quatre punts:
- Passos sobre sistemes dunars. S’han construït passeres de fusta sobre sistemes dunars, sobre els sistemes de Son Bou, cala Mitjana i Son Saura del Sud (F0to 1), com a infraestructures rígides sobre sistemes fràgils i dinàmics. A més, s’han creat passos sobre el propi substrat, donant lloc a la pèrdua de biodiversitat, la compactació i a la creació de formes erosives associades, així com a la fragmentació dels sistemes. S’ha primat gaudi públic per sobre de la conservació de l’hàbitat dunar, generant processos erosius derivats de la seva construcció i del seu ús, tot i que la traça podria haver aprofitat en els dos sistemes la superfície de platja sense hipotecar l’estabilitat del sistema dunar.
- Infraestructures d’escales. Hi ha tot un seguit d’escales de fusta que no obeeixen a l’arquitectura tradicional de l’illa, lluny de recuperar tècniques tradicionals de l’antiga escala realitzada en pedra en sec i realitzant traces lineals sense seguir les corbes de nivell. Aquestes traces d’escales han estat sustentades amb pivotatges sobre la roca mare i en alguns punts es creuen a manco de 3 m del CdC.
- Elements infraestructurals picats sobre roca mare sense unes condicions de seguretat per a l’usuari. S’han anat creat graons picats sobre afloraments, graons que no presenten ni la distancia mínima ni la profunditat per al sosteniment dels usuaris ni un pendent adient com a infraestructura (Foto 2), generant problemes de risc per deteriorament de la roca i risc per als usuaris donades les poques condicions de seguretat que presenten.
- Pas per zones de risc geològic. Alguns punts del Sendero transcorren per àrees de risc geològic (Foto 3), ja siguin penya-segats amb cert dinamisme o zones de lleres torrencials sense mesures de prevenció.
A més dels problemes associats a les infraestructures generades pel SL i al seu impacte paisatgístic, destaquen els processos erosius que s’han anat desenvolupant al llarg de la traça, atribuïbles al mal disseny i construcció, sense que d’ençà de la seva creació hi hagi hagut mesures de correcció ni de manteniment per corregir erosions i descalçament de vegetació associada al camí (Foto 4). Com a resultats d’aquesta mala praxis de planificació i gestió es dona sobre la traça un conjunt de processos erosius que l’agreugen i en alguns punts fan perillós el seu ús.
Vistos els resultats de la creació d’un nou camí, el denominat Sendero Litoral i baix el paraigües del Ministerio, seria aconsellable unificar les zones paral·leles del SL i CdC on sigui factible, unificar la cartelleria que es troba indicant dues traces paral·leles i reforçar mesures de millora i adequació, seguint els criteris del Manual de Caminos, per eliminar impactes associats i recuperar el paisatge perdut, així com poder gaudir de totes les modalitats de lleure que es donen sobre la costa.
