D’ençà que Henry David Thoreau ja a mitjans del segle XIX exposa la seva filosofia del caminar com a l’art de fer camí o la manera més intensa de desvetllar els sentits i l’ànima humana en contacte amb la natura, podríem dir que aquesta activitat tan quotidiana transcendeix i esdevé un acte conscient.
El treball creatiu i de recerca que desenvolupen molts residents del Centre d’Art i Natura de Farrera necessita el complement del passeig, del badar, del contemplar el nostre entorn d’alta muntanya com a part indissociable del procés de creació. Treballar al taller o a l’habitació, dibuixant o escrivint, composant o estudiant, necessita de l’activitat física per a equilibrar el propi cos i la ment. Caminar, fer un tomb, estirar les cames esdevé una activitat gairebé estratègica que deixa la ment en blanc degut al nou escenari perceptiu: de la partitura al paisatge, de la tela al sotabosc o del full escrit al brogit de l’insecte de flor en flor… Res a veure: una experiència que desperta els sentits deixant que l’activitat cerebral sedimenti.
Més enllà d’aquests residents, n’hi ha uns altres que el seu objecte és precisament la recerca i la creació en la natura. Per a ells, el passeig, l’excursió, el caminar com a desplaçament és part de l’objectiu. Esdevé una activitat central de la seva feina: descobrir l’entorn, deixar-se atreure per certs racons, per la bellesa dels llocs, per la llum dels paratges, per les espècies dominants, per les petjades humanes, pels les traces animals, pels cursos de l’aigua, per les vistes esplèndides, pels materials de l’indret…
A l’Aplec Saó, el festival d’Arts Ambientals que organitzem anualment a mig octubre des del Centre d’Art i Natura, proposem com a galeria d’art el nostre entorn tardorenc. Aquell dia el públic, molt familiar i intergeneracional, passeja per la Coma de Burg per tal de localitzar les diverses intervencions artístiques. Els creadors convidats ja s’han triat per raó del seu perfil artístic: treballs vinculats amb la natura o l’ecologia, amb sensibilitat ambiental… Quan arriben a Farrera tenen un parell de setmanes per a descobrir l’entorn, triar un lloc que els sedueixi per tal de preparar-hi una intervenció artística: escultòrica, performàtica, musical… És tan important el lloc, el seu hàbitat, com la pròpia intervenció.
El dia de l’Aplec, vells i nous públics s’incorporen a la festa, descobreixen la riquesa i la diversitat de la vall caminant a través de prats de dall, marges, camins, barrancs ombrívols, boscos de ribera, runes d’antics pallers o cabanes, ecosistemes de solana o d’obaga fins a albirar les peces, les intervencions, les interpretacions o les explicacions dels artistes. Cirerals, freixeres, gavarneres, saüquers, nogueres, bedolls, arços, salanques, moixeres, clops, trèmols, avellaners… són protagonistes pel cromatisme tardorenc de les seves fulles i fruits. Però també ho són la multidisciplinarietat de les expressions artístiques: dansa en la natura per terra i vertical, percussió musical descriptiva, escultures de branques, de còdols i carrobins, i de lloses en suspensió, paraules sortides de les flors, ginys inútils per acaronar plantes, efectes lumínics damunt la obaga, estris moguts per l’energia solar, cercles que marquen petjades ecològiques… Expressions culturals totes elles que es fonen en la natura, i amb elles els artistes de carn i ossos.
Edge effects en ecologia indica l’efecte vora que es provoca amb l’encontre de dos ecosistemes. En la franja de territori de trobada la biodiversitat es multiplica no solament per la suma d’espècies de cada ecosistema, sinó sobretot per l’especificitat d’aquell espai de marge, de frontera, que propicia un nou hàbitat per a moltes més espècies que solament poden sobreviuen gràcies a les condicions de transició.
A la Coma de Burg, amb la forta pendent de la vall i el consegüent efecte altitudinal, la ben comuna obaga de la cara nord i la solana de les vessants que miren al sud, els prats de dall i els boscos caducifolis, els barrancs que s’acongosten, els horts i els marges de pedra seca, els pobles sobre la penya i arrecerats, els vells i els nous veïns, més els artistes i els investigadors que hi passegen per l’existència de la residència de treball,…, es creen uns efectes vora que no només enriqueixen i multipliquen la biodiversitat de la vall, sinó també la diversitat cultural amb totes les seves expressions.
Caminar serà de llarg la millor formula per a desplaçar-se i descobrir el ric entorn natural i cultural, la millor manera de sentir la natura i de prendre consciència de formar part de la biosfera, primer pas indiscutible per a construir la sostenibilitat de la nostra civilització.
