Durant el segle XVIII, Menorca viu la paradoxa de ser, d’una banda, una illa tan tranquil·la que resta al marge de tot signe de progrés i, de l’altra, convertir-se en moneda de canvi pels grans països del moment en les seves disputes internacionals: Anglaterra, Espanya, França,…, valoren molt la situació estratègica del port de Maó.
En la primera dominació anglesa de Menorca, després del Tractat d’Utrecht del 1712, un dels primers governadors, Richard Kane, mana construir una via que vagi de punta a punta de Menorca, d’est a oest, per facilitar el moviment de tropes d’un lloc a un altre, sobretot de Maó a Ciutadella. En aquell moment l’illa comptava amb unes vies que just servien per passar-hi a peu o per anar-hi en bístia: són el Camí Reial del Nord (alguns trams), el Camí Reial del Sud i l’històric Camí de Cavalls.
El projecte de la nova via de Kane no entusiasma gens ni mica a la població menorquina que no en veu la necessitat, a la qual cosa també s’hi afegeix la manca de recursos econòmics de les institucions menorquines. Malgrat tot, el governador anglès tira endavant el seu projecte. I s’acaba, però al llarg dels segles XVIII i XIX el Camí d’en Kane pateix una gran manca de cura en el manteniment.
Cap al 1880 es comença el traçat de la que seria l’actual carretera general de Menorca: es va fer per trams i l’obra no va estar enllestida fins a començaments del segle XX. Mentrestant, el “vell” Camí d’en Kane es va abandonant o, com a mínim, ja no és tan utilitzat com abans. Tot i això, gran part del Camí d’en Kane és mantingut pels mateixos ajuntaments, des de Maó fins a Es Mercadal. A Ciutadella pràcticament desapareix, amb la nova carretera general que hi passa per sobre. I en el cas concret del terme de Ferreries, alguns trams són subhastats i adquirits pels mateixos propietaris per on passa el camí (és el cas de la propietat de Terra Roja); altres mantenen la propietat, però amb un dret públic de pas conveniat amb l’ajuntament (és el cas de Santa Rita, amb conveni aprovat i signat el 1904), i la resta manté la titularitat pública malgrat l’escassa aplicació en les tasques de neteja i de manteniment per part del consistori (són els casos de Sant Patrici, Lloc de Vall, la Marcona, Binimoti i Binissuès).
Amics d’es Camí d’en Kane (ACK) és una associació que neix l’any 2014 amb la intenció de recuperar una part de l’anomenat Camí d’en Kane que travessava l’illa de Menorca, de Maó a Ciutadella, d’est a oest, passant més o menys a prop de les poblacions més importants. Més concretament, es tracta de recuperar el tram que passa pel terme de Ferreries i convertir-lo en una ruta senderística, practicable a peu o en bicicleta, que podria significar un valor paisatgístic i ecològic important per a la nostra gent, per a la nostra terra, sense perill i gaudint de la natura.
ACK és una de les associacions que forma part de l’anomenada Coordinadora de Camins de Menorca, un òrgan que treballa i clama per la recuperació de molts camins públics que estan intransitables o que alguns propietaris privats s’han fet seus, tot i que s’ha demostrat que són de titularitat pública. En aquest sentit, tant ACK com la Coordinadora de Camins de Menorca està en contacte permanent amb els ajuntaments de l’illa i amb el Consell Insular, que fa la feina ingent de catalogar els camins públics i posar-los a l’abast de la gent perquè en puguin fruir, una feina que encara trigarà un temps a finalitzar. També valoram positivament que el Consell Insular i els ajuntaments de Menorca fixin una reunió trimestral per seguir amb aquesta tasca de recuperació de camins.
El Camí de Cavalls és el camí emblemàtic per excel·lència de Menorca, un camí històric que volta tota l’illa passant per la costa i per totes les platges. Es va poder recuperar feliçment a començaments dels anys 2000. De llavors ençà, s’ha convertit en un atractiu turístic important, però durant l’estiu es massifica tant que ara té el perill de fer-se malbé. Per això, crear aquesta xarxa de camins interiors podria ajudar a alliberar tanta pressió humana sobre el Camí de Cavalls: una raó més, doncs, per recuperar-los.
Si parlam a nivell d’Illes Balears, també hem de dir que estem bastant esperançats que molt aviat es pugui començar a tramitar una Llei de Camins que facilitarà la recuperació de molts camins que estan perduts, que estan intransitables, que no se sap el caràcter (si són públics o privats), etc. Entre altres coses, aquesta Llei permetrà assignar un pressupost econòmic important per al manteniment dels camins, per la senyalització correcta, per posar cartells informatius, per poder crear una pàgina web que faciliti a la gent poder accedir a la informació rellevant de cadascun dels camins,… També es podran mantenir oberts camins que mantenen contenciosos llargs entre administració i propietaris, cosa que fins ara no era així ja que, mentre es mantenia el litigi, el camí es mantenia tancat.
En definitiva, ens mantindrem ferms en aquesta llarga lluita per recuperar el nostre Camí d’en Kane… i tots els camins que han estat i són nostres. Camí d’en Kane obert a tothom!
Amics d’es Camí d’en Kane