Què entenem per patrimoni? Estem considerant els camins històrics com a veritable patrimoni? o realment es tracta d’un patrimoni esborrat, ignorat …
El patrimoni cultural és allò que dóna identitat a un territori. en el cas del patrimoni material, parlem d’un seguit de béns que tenen un reconeixement oficial per part de la col·lectivitat, la qual els atorga un valor especial que els personalitza i els fa únics i interessants.
Sembla clar, doncs, que les xarxes de camins històrics de qualsevol territori s’haurien de considerar un autèntic patrimoni cultural material. Malauradament, la major part de xarxes de camins són un dels exemples de patrimoni més desprotegit i en molts casos amb agressions, fins i tot de destrucció, sense possibilitat de recuperació posterior.
La gran majoria dels camins històrics que trobem a l’alt Pirineu són béns de domini públic o béns demanials, aquells que es destinen a un ús general per part de tots els ciutadans i, com a tals, són inalienables, imprescriptibles i inembargables. Els ens públics, per tant, haurien de vetllar per la seva protecció.
Difícilment es pot protegir, difondre, investigar o potenciar un patrimoni si no se’n coneix l’existència. I el fet és que la majoria d’ajuntaments no disposa d’instruments de coneixement dels camins històrics, els inventaris de camins, com a eines bàsiques per tal de conèixer, poder identificar i protegir els camins. És remarcable que durant l’any 2015 l’IDAPA va realitzar una enquesta als municipis de l’alt Pirineu i de l’Aran, amb uns resultats força decebedors, que reflectien un total desconeixement de la catalogació de les xarxes de camins històrics a través d’inventaris.
Els municipis també podrien desenvolupar ordenances específiques, integrar les xarxes de camins en els plantejaments urbanístics i fins i tot declarar-les com a béns culturals d’interès local (BCIL), fet que garantiria uns estatuts que actualment els camins no disposen. En termes futbolístics, podríem parlar que els camins pertanyen a una lliga regional, sense finançament, sense mitjans, que els fan invisibles fins al punt de poder considerar-los un autèntic “patrimoni esborrat”.
Un patrimoni de camins de bast, camins de ferradura, corriols o camins d’ús ramader, amb els seus elements característics com les estrencades, les partes de pedra seca, els rotllats o empedrats, les palanques, els esglaonats, les fites o els pilarets, entre d’altres, que formen part de la història del territori en el que es troben.
Moltes vegades parlem de les pintures romàniques o de les esglésies, algunes declarades fins i tot Patrimoni de la Humanitat, però en canvi no pensem que els artistes i mestres artesans que les van pintar o construir ja van trepitjar alguns dels camins històrics existents encara actualment.
La societat civil a poc a poc es va sensibilitzar i, a través d’entitats excursionistes o plataformes com el grup Camina de l’alta Ribagorça, o Camí Vell del Pallars Sobirà, vetlla i participa en la recuperació de la memòria dels camins.
I és que analitzant la xarxa de camins d’un territori, podem aprofundir en el model de creixement d’aquest, en l’urbanisme, en el paisatge o en el desenvolupament econòmic que ha tingut al llarg del temps.
En el fons, no estem parlant de recuperar físicament tota la xarxa de camins d’un territori, tasca per altra banda segurament inabastable i poc justificable, però sí de garantir la seva protecció i, en casos d’afectacions físiques reals, plantejar mesures efectives per evitar la seva destrucció.
Si no es coneix, no s’estima, i si no s’estima, no es protegeix. Estem encara a temps de garantir la protecció de molts camins de les comarques de muntanya, estem a temps de parlar del futur dels camins, i no del passat, de reconèixer els camins com a veritable patrimoni per si mateix, amb possibilitats d’usos turístics, però també d’usos socials, paisatgístics, ambientals o d’integrar-los en la planificació de la mobilitat de cada municipi. En definitiva, deixar d’esborrar i començar a reescriure el futur de les nostres xarxes de camins històrics.
Imatge: Antiga postal d’un camí històric, en aquest cas arribant a Vilaller (Alta Ribagorça)
