![\"\"](\"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/16_Galobardes-scaled.jpg\")
\u00a0 \u00a0![\"\"](\"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/17_Gorg-de-Galobardes-scaled.jpg\")
<\/p>\nLa caminada que us proposo ens portar\u00e0 lluny de les terres pirinenques, a un altipl\u00e0 de la Catalunya Central: el Llu\u00e7an\u00e8s i, concretament, al poble de Prats de Llu\u00e7an\u00e8s. Es tracta d\u2019una excursi\u00f3 que podem fer en unes dues hores, tot i que dep\u00e8n del qu\u00e8 ens encantem durant el recorregut. Molt recomanable per fer en fam\u00edlia o amb qualsevol altra bona companyia. Personalment, \u00e9s una ruta que m\u2019evoca la meva inf\u00e0ncia i que mai em fa mandra refer. Cada cop que la faig penso en el gran camp d\u2019aprenentatge del medi natural que va ser en companyia dels avis, que ara ja no hi s\u00f3n. L\u2019atractiu per als forasters rau en la varietat d\u2019ingredients que hi podem trobar, tant pel que fa al patrimoni natural com al cultural.<\/p>\n
El punt per comen\u00e7ar la ruta \u00e9s a les Tres Fonts, un lloc molt estimat pels pradencs \u2013aix\u00ed s\u2019anomenen els habitants del poble\u2013 i que pren aquest nom pel nombre de fonts presents. Les fonts servien per abastir d\u2019aigua la gent del poble, abans no arrib\u00e9s canalitzada a les cases. S\u2019explica que les fonts s\u00f3n el cel, el purgatori i l\u2019infern i que les cues eren llargu\u00edssimes per abastir-se d\u2019aigua a la primera, mentre que a les altres dues no hi havia ning\u00fa. Fins a principis del segle XX tamb\u00e9 es van fer servir per rentar la roba.<\/p>\n
La ruta s\u2019inicia pel cam\u00ed que marxa just pel costat d\u2019un edifici majestu\u00f3s. En els seus or\u00edgens era conegut amb el nom de cal Cirera, per\u00f2 a principis del segle XX, quan el senyor Josep Navarro hi va instal\u00b7lar la seva farm\u00e0cia, l\u2019edifici agaf\u00e0 el nom de cal Navarro \u2013i encara avui es coneix aix\u00ed. Fou tamb\u00e9 alcalde del poble i es conta que, cansat de l\u2019enrenou i les mol\u00e8sties que li ocasionaven les dones mentre rentaven la roba, va manar construir un safareig p\u00fablic. Ho va fer uns cent metres m\u00e9s avall en el nostre itinerari, en el rec Merdinyol, l\u2019any 1911. Pensant en les epid\u00e8mies, en va fer construir un de gran a l\u2019interior i un de m\u00e9s petit a l\u2019exterior per rentar la roba dels malalts. Passat el safareig, creuem el Merdinyol i ens enfilem per unes escales que ens portaran al carrer Hospital, que agafem cap a l\u2019esquerra i,seguint carrers avall, ens plantem al final del poble. Aqu\u00ed, creuem la carretera asfaltada per trobar les marques del PR C-44 que seguirem fins a Santa Eul\u00e0lia de Pardines. Els primers 150 metres anem per un petit corriol, per\u00f2 de seguida per una \u00e0mplia pista.<\/p>\n
Santa Eul\u00e0lia de Pardines, avui solit\u00e0ria i sense habitants al seu voltant, tingu\u00e9 una gran import\u00e0ncia entre els segles XV i XVIII quan era l\u2019esgl\u00e9sia de refer\u00e8ncia de la zona i, fins i tot, la mateixa esgl\u00e9sia de Sant Vicen\u00e7 de Prats en fou sufrag\u00e0nia. Sota les alzines s\u2019hi troba el punt d\u2019inici d\u2019un circuit fix d\u2019orientaci\u00f3 amb tres nivells de dificultat. El nostre itinerari, per\u00f2, segueix cap al sud \u2013seguint el PR- per sobre d\u2019una llarga roca i comen\u00e7a a baixar fins a trobar el rec del Soler a tocar del mol\u00ed de Galobardes, restaurat fa pocs anys. Al costat del mol\u00ed, un gorg amb un bonic salt. Pocs metres m\u00e9s endavant, l\u2019aiguabarreig del torrent de la Font de la Coromina i del torrent del Soler. Nosaltres resseguirem el de l\u2019esquerra, el del Soler, ara ja deixant les marques del PR per seguir les del sender local (SL) que marxen seguint el rec a contracorrent (el rec ens quedar\u00e0 sempre a la dreta). Arribem a Galobardes, una gran casa pairal que ens queda lleugerament per sobre, a la nostra esquerra.<\/p>\n
Continuem resseguint el rec per un bosc ben amable fins arribar a la font del Clotet, amb un gorg i una balma. L\u2019indret \u00e9s especialment bonic en \u00e8poques ben fredes, quan els caramells pengen del sostre de la balma.<\/p>\n
\u00a0 \u00a0<\/p>\n