Hi havia una vegada un cam\u00ed que comen\u00e7ava a la porta de casa. Els dies de sol ombrejava les primeres passes i els de pluja feia respirar la terra mullada. Moixons de totes les esp\u00e8cies hi acudien a netejar-se les plomes, nedant entre pedretes xiques que contrastaven amb les m\u00e9s grosses i ordenades de les parets de pedra seca. Entre totes elles, ex\u00e8rcits de petits insectes vivien en harmonia animal sota l\u2019esguard de les \u00e0ligues i l’ast\u00facia de les guineus.<\/p>\n
Una d’aquelles tardes de primavera avan\u00e7ada va sortir a caminar. Pel cam\u00ed. No feia sol ni plovia. Era el seu aniversari. Cinquanta set anys. Tota una vida, pens\u00e0 emocionada. Mentre avan\u00e7ava pel cam\u00ed, pas a pas, observava els horts del poble que llu\u00efen els primers fruits. Un hort \u00e9s com el cam\u00ed, es troba a faltar quan no es pot fer. Artesania pura de la terra. Serralades prenyades de cavallons entre boscos d\u2019herba. Mates i selves d\u2019enciams i escaroles sota les tomateres afilerades en l\u2019anarquia vegetal. Recs ben nets i polits per on flueix amb decisi\u00f3 l\u2019aigua del barranc per barrejar-se amb el s\u00f2l. Aigua i set. Diversitat de vida arreu del planter.<\/p>\n
Ella pensava dels camins, tamb\u00e9, com d\u2019art pur de la vida. Laberints finits i connectats per on viatgen persones amb histories cap a horitzons sovint llunyans, enll\u00e0 de la imaginaci\u00f3. Mentre caminava, tenia el costum d\u2019observar les petites coses que l\u2019envoltaven. Des de les policromies dels rocs a la verticalitat de les plantes per capturar la llum. En les formes dels n\u00favols i les aromes del vent trobava emocions inexplicables. Gaudia de moments meravellosos mentre conqueria el desconegut. L\u2019important era fer cam\u00ed. Nous camins.<\/p>\n
Les planes de l\u2019horta van donar pas a les primeres costeres. En aquest prec\u00eds moment, \u00e9s quan s\u2019escoltaven converses sorprenents a partir dels patacs dels rocs al remoure\u2019ls amb les espardenyes. M\u00fasica geol\u00f2gica per escoltar sola o amb amigues. De tant en quant, per\u00f2, a les pedres que molestaven els hi donava una coceta <\/em>pel darrera,<\/em> amb la part interior del peu, per apartar-les del cam\u00ed. Ella ho feia mentre pensava en veu alta: \u201cNo<\/em> est\u00e0s al bon lloc, noia p\u00e8tria. El cam\u00ed net com una patena! Qui sap qui vindr\u00e0 despr\u00e9s.\u201d<\/em><\/p>\n La seua padrina, pubilla de la casa pairal, li explicava que \u201ctots els rocs acudien sempre al seu tarter<\/em>.\u201d Ho fan perqu\u00e8, a l\u2019estar junts, originen lleugers corrents d\u2019aire, com les ovelles quan s\u2019amorrien, que ventilen els mals esperits petris. Pobre padrina! Havia navegat per tants camins de mis\u00e8ria. N\u2019eren uns altres. Per la guerra, va acompanyar uns enginyers italians per tra\u00e7ar un nou recorregut, a l\u2019entrada del poble, ja que una ensulsiada de roques i terra l\u2019havia tallat. Ara en diuen fer una variant. N\u2019estava tan orgullosa! Ho relatava durant el dinar de Nadal, any rere any. Estimada padrina.<\/p>\n Despr\u00e9s de la costa, va fer peu en una petita feixa despedregada, abans cultivada de s\u00e8guel<\/em>, on una floreta groga com ella sola l\u2019esperava. Devia cr\u00e9ixer a cops d\u2019arrel entre tanta pedra i per un s\u00f2l desgraciat com un fener. Ella es va aturar a sa vora i li va preguntar:<\/p>\n Perfumada de l\u2019aroma de la flor del dimecres -aix\u00ed la va batejar- va continuar cam\u00ed amunt fins a fer, poc despr\u00e9s, supo-supo<\/em> amb uns cagallons curiosos. Estaven entaforats en unes latrines naturals, formant un past\u00eds certament fastig\u00f3s. Va deduir que els autors de l\u2019obra d\u2019art eren els\u00a0 teixons, uns animals nets i polits com els horts del seu poble, per\u00f2 que s\u2019escagarrassen<\/em> a gust quan els hi conv\u00e9. La veu de padrina va tornar-li al cap: \u201cper veure animals s\u2019hi ha d\u2019anar aviat i a casa seua.\u201d <\/em>\u00c9s veritat, pens\u00e0, per\u00f2 tampoc calia xafardejar pel forat de la comuna.<\/p>\n Si el Quixot hagu\u00e9s viscut el segle XX hauria desafiat, de ben segur, les gegantines pilones<\/em> de la llum que vetllen, f\u00e8rriament, gran part dels camins pirinencs. Monstres del progr\u00e9s per uns, torres de ferralla per altres! En veure-les, m\u00e9s que pensar quin sentit tenien, ho feia en les persones que les van construir. En les paradoxes de la vida que els van portar fins all\u00ed. Imaginava hist\u00f2ries d\u2019amor per escriure que mai compartiria. Ella era aix\u00ed.<\/p>\n A l\u2019arribar el cam\u00ed al peu de la canal del barranc, no s\u2019ho va pensar dos vegades i va enfilar-la com una craba,<\/em> amunt i amunt, fins arribar al rim d\u2019un cinglo <\/em>vertigin\u00f3s. Despr\u00e9s d\u2019unes marradetes entretingudes i una gran girada, va fer cap a la crenxa de la muntanya. Per una passadeta de bestiar, entre boixos i ginebrons, arribava poc despr\u00e9s al cim. Curiosament, un butac\u00f3 <\/em>natural de pedra calc\u00e0ria l\u2019esperava. S\u2019hi va asseure amb delicadesa i amb la fresca de l\u2019airet que corria, es va quedar encantada amb les vistes…<\/p>\n \u201cVeus, all\u00e0 al nord, es veuen les muntanyes de Besiberri i Aneto; al sud, els contraforts de Sant Gerv\u00e0s i Montsec. Aqu\u00ed davant s\u2019aixeca la imponent Faiada, vestida de boscos monumentals, on viu Ulldefaig, un arbre de m\u00e9s de tres-cents anys. Cap a l\u2019est, nostre Corronco, la muntanya mare, com m\u2019agrada anomenar-la; i a l\u2019oest, el mass\u00eds del Turb\u00f3, el formatge sedimentari m\u00e9s pantagru\u00e8lic dels Prepirineus…\u201d.<\/em><\/p>\n Aquella descripci\u00f3 geogr\u00e0fica que es repetia, ara, al seu cap, li van explicar la primera vegada que van pujar a la muntanya. Es van con\u00e8ixer en un carrer del poble on les rajoles tenien dibuixos d\u2019animals i arbres. Un dia, Ell li va explicar que eren isards i avets, per la forma de les banes <\/em>i la caiguda de les branques.<\/p>\n Una tarda va afegir que coneixia una muntanya on s\u2019oculta un mirador extraordinari. Ell, des de molt jove, havia viatjat per tot el m\u00f3n, per\u00f2 els Pirineus i els seus paisatges eren p\u00e0tria natural i dest\u00ed dels seus somnis. \u201cPer qu\u00e8 no m\u2019hi portes?\u201d<\/em> va bombonir-li<\/em> Ella.<\/p>\n Un dimecres d\u2019hivern de fa trenta anys van marxar junts cap a la muntanya. Pel cam\u00ed que els dies de sol ombreja les passes i els de pluja respira la terra mullada. Atresorant en cada pas sensacions diferents, van travessar els horts, escoltant els rocs de la costa i batejant amb noms estramb\u00f2tics les flors vernals que els sorprenien en el festeig.<\/p>\n Mentre arranjaven un muret caigut enragon\u00e0ven<\/em> sense parar de les seues coses. Amunt i avall per les seues vides. Sense adonar-se\u2019n, absorts en les converses, van fer cim. Aquell fou el primer cop. Per\u00f2 despr\u00e9s en vingueren fins a cinquanta set m\u00e9s, al llarg d\u2019aquell meravell\u00f3s any. Eren els anys que tenia Ell. Quan van aturar la juguesca, mai m\u00e9s hi van tornar a pujar.<\/p>\n Avui Ella feia els mateixos anys. La vida havia passat tan r\u00e0pid. Havia trepitjat els llocs m\u00e9s remots del m\u00f3n, com Ell, i sobretot era mare. La for\u00e7a de la vida m\u00e9s potent i il\u00b7lusionant que pugui existir. Va pensar, per\u00f2, que encara li quedaven tants camins per fer… I en aquell prec\u00eds moment, de nou, no va pogu\u00e9 reprimir unes ll\u00e0grimes dolces precipitant-se galtes avall com els barrancs quan s\u2019esbraven amb les tronades.<\/p>\n No va saber mai m\u00e9s res d\u2019Ell. Probablement no fos viu. Consolant els tremolins<\/em>, va somiar que tal vegada era en la pols dels rocs que donen conversa al cam\u00ed. A la tija ferma i glabra de la flor dels dimecres que continuava perfumant generosament els voltants. Al ginebr\u00f3 malparit que t\u2019esgarrinxa les cames o al bo del capoll d\u2019una rosa de solament cinc p\u00e8tals. Va somriure, per segon cop, recordant un conte de flors \u00faniques i irrepetibles que li va regalar fa molts anys.<\/p>\n A mitja tornada, Ella es va aturar davant dos roures magn\u00edfics. L\u2019un era al costat de l\u2019altre. Les branques no es tocaven. Unes s\u2019engrandien cap al nord i les altres marxaven de sud. Eren una parella de roures singular! Es va apropar i els va besar tots dos a la pell de l\u2019escor\u00e7a.<\/p>\n Un cop va desfer el cam\u00ed i arrib\u00e0 als horts prop de casa, es va girar per recordar la muntanya d\u2019on venia. All\u00ed estava, serena i grandiosa, com sempre, ensulsiada amunt, ensulsiada avall. Oferint amb humilitat, aix\u00f2 s\u00ed, els seus camins com si la vida li an\u00e9s.\u00a0 Art\u00e8ries i venes per on continua circulant la sang que l\u2019oxigena i la mant\u00e9 amable i atractiva despr\u00e9s de tant de temps. Un temps de molts camins.<\/p>\n Aquella tarda, Ella va prendre una decisi\u00f3: Tamb\u00e9 la pujaria 57 vegades! Per celebrar el seus anys. Un cam\u00ed per cada any de vida. I quan arrib\u00e9s al cim, s\u2019asseuria al butac\u00f3<\/em> petri, repassaria en veu alta les muntanyes dels voltants i, al tornar, aniria a veure la parella de roures i els besaria a la front. Per\u00f2, ni que fos per uns dies, trepitjaria l\u2019\u00fanic cam\u00ed que el podia apropar, de nou, a Ell. El que comen\u00e7ava a la porta de casa i acabava al cap d\u2019una muntanya de nom Miravet.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi havia una vegada un cam\u00ed que comen\u00e7ava a la porta de casa. Els dies […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1952,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[24],"class_list":["post-1950","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-70-juliol-agost-2020"],"yoast_head":"\n\n