Els qui treballem en el m\u00f3n del turisme ens tocar\u00e0 viure uns temps especialment dif\u00edcils i plens d\u2019incerteses. Ja s\u2019ha comentat que, a hores d\u2019ara, l\u2019\u00fanica certesa \u00e9s precisament que no existeixen, que hem entrat en un territori desconegut per a tothom. En primer lloc, cal admetre que si b\u00e9 la patacada ser\u00e0 molt forta, ning\u00fa sap encara la magnitud de la crisi que provocar\u00e0 la Covid-19. Hi ha masses variables en joc.<\/p>\n
De tota manera, certs aspectes es dibuixen amb claredat. Per comen\u00e7ar, \u00e9s evident que el context que coneix\u00edem canviar\u00e0 substancialment. Si el m\u00f3n despr\u00e9s de la Covid-19 ser\u00e0 diferent, el turisme tamb\u00e9. Pensar que es restablir\u00e0 progressivament la situaci\u00f3 anterior, no \u00e9s realista. Tanmateix, el turisme no s\u2019acabar\u00e0, com a m\u00ednim no ara per ara. Ha esdevingut un element estructural i definidor de les nostres societats, forma part de nosaltres fins a tal punt que, de seguida que es pugui, tornarem a viatjar. \u00c9s m\u00e9s, si un desig deixa clar el confinament actual, \u00e9s el de sortir de casa, moure\u2019s, trobar-nos, canviar d\u2019escenaris i entrar en contacte amb espais diferents dels quotidians.<\/p>\n
Per\u00f2, com seran les noves estades, les vacances, el turisme? Si b\u00e9 ning\u00fa ho pot avan\u00e7ar, val la pena recordar una evid\u00e8ncia que ens pot ajudar. El turisme \u00e9s un mirall i no fa sin\u00f3 reflectir els canvis que es produeixen a les societats. \u00c9s el resultat de qu\u00e8 som, del que pensem, dels nostres anhels i contradiccions. S\u00f3n nombrosos els experts que assenyalen que la Covid-19 no ha fet res m\u00e9s que accelerar i catalitzar una crisi que ja existia. Turistes ofegant Ven\u00e8cia, grups inversors comprant barris i expulsant els ve\u00efns, projectes de noves urbanitzacions litorals, valls que depenen d\u2019una estaci\u00f3 d\u2019esqu\u00ed, o que vinculen el seu futur a un concert, o a unes olimp\u00edades? Tal com assenyala Noem\u00ed Klein, la normalitat era la crisi.<\/p>\n
El virus no ha fet m\u00e9s que subratllar que el sistema econ\u00f2mic neoliberal en el qual estem instal\u00b7lats \u00e9s clarament insostenible i, l\u00f2gicament, el model tur\u00edstic global tamb\u00e9. No nom\u00e9s \u00e9s culpa del turisme, per\u00f2 est\u00e0 clar que el planeta no pot aguantar a set mil milions d\u2019humans movent-nos i consumint com ho estem fent. Agafar un avi\u00f3 a Londres i baixar a fer unes cerveses a Barcelona \u00e9s clarament una bestiesa i n\u2019hi ha moltes m\u00e9s. I no es tracta nom\u00e9s de la insostenibilitat ambiental; la social \u00e9s igualment greu. A la gent que treballem en el sector tur\u00edstic sovint ens costa recon\u00e8ixer, o afirmar obertament, que caldria viatjar menys, que cal viatjar d\u2019una altra manera (provocant menors impactes i, alhora, revalorant i fruint m\u00e9s del viatge). Potser ha arribat l\u2019hora.<\/p>\n
Els moments de crisi s\u00f3n precisament els millors per a canviar les coses, tant en l\u2019\u00e0mbit individual, empresarial o institucional. All\u00f2 que semblava molt dif\u00edcil, de cop i volta apareix com a inevitable. Entre els diversos canvis que serien aconsellables, n\u2019hi ha un que no em marxa del cap: la imperiosa necessitat de rebaixar el nivell de burocratitzaci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3. La pand\u00e8mia ha posat precisament de manifest la import\u00e0ncia de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica en tots els seus aspectes. Despr\u00e9s d\u2019una primera fase d\u2019ajudes urgents al sector per a mantenir \u201camb vida\u201d el m\u00e0xim d\u2019empreses, ens caldr\u00e0 una administraci\u00f3 m\u00e9s \u00e0gil en la gesti\u00f3, m\u00e9s eficient en els recursos i m\u00e9s efica\u00e7 en les mesures.<\/p>\n
La situaci\u00f3 \u00e9s greu i es preveu que encara ho sigui m\u00e9s. \u00c9s el moment de simplificar, fins i tot d\u2019assumir riscos per evitar la par\u00e0lisi. Cal, per exemple, canviar la llei de contractes i tornar a confiar m\u00e9s en els t\u00e8cnics, els quals han de poder prendre decisions segons els seus criteris i experi\u00e8ncia, amb un marge de despesa molt m\u00e9s gran. \u00c9s imprescindible afavorir l\u2019agilitat i posar el focus en avaluar resultats, en comptes d\u2019en el control obsessiu dels procediments (\u00e9s evident que cal un cert control, per\u00f2 estem matant mosques a canonades, se\u2019ns acaba la p\u00f3lvora i hi ha m\u00e9s mosques que mai). Tal com em confessava no fa gaire un alcalde, si no ho aconseguim, \u201cprendrem mal\u201d.<\/p>\n
En relaci\u00f3 tamb\u00e9 amb els canvis, i tal com alerta Yuval Noah Harari, cal pensar molt b\u00e9 la seva orientaci\u00f3, perqu\u00e8 tindran un impacte en el futur. Un exemple, la sortida de l\u2019anterior crisi \u2014la del 2008\u2014 va provocar un increment desmesurat de bars i terrasses a la Part Alta de Tarragona, amb la conseg\u00fcent ocupaci\u00f3 i privatitzaci\u00f3 pr\u00e0cticament de places senceres. Val la pena recordar que \u00e9s precisament l\u2019espai p\u00fablic all\u00f2 que defineix una ciutat. Aquest fenomen ha impulsat una especialitzaci\u00f3 funcional del barri com espai de lleure, contr\u00e0ria als equilibris i necessitat d\u2019un espai per a ve\u00efns, d\u2019una \u00e0rea per viure-hi. Si la tend\u00e8ncia continua, arribar\u00e0 el moment que no ser\u00e0 f\u00e0cil distingir el barri de l\u2019\u00e0rea mediterr\u00e0nia de Port Aventura (en aquest cas, un recinte privat i espec\u00edficament concebut i destinat al lleure).<\/p>\n
Com sortirem d\u2019aquesta crisi? Esperan\u00e7ats? Atemorits? Com ens veuran els mercats emissors? Quins canvis estem disposats a fer? Quins principis estem disposats a mantenir? Quina imatge voldrem
\ncomunicar? Tot \u00e9s ple d\u2019incerteses. Tanmateix, recuperant el principi del mirall \u2014el turisme com a reflex de la societat\u2014, hi ha una s\u00e8rie d\u2019evid\u00e8ncies que la pand\u00e8mia est\u00e0 posant en relleu i que poden ajudar-nos a intuir elements que poden ser rellevants.<\/p>\n
En aquesta nova etapa que s\u2019obre la comunicaci\u00f3 ser\u00e0 m\u00e9s important que mai. Ens caldr\u00e0 saber transmetre seguretat, explicar les virtuts saludables dels nostres espais i construir relats m\u00e9s centrats en les persones, en les relacions, en els valors que ens fan humans. Les postes de sol a Instagram i les piscines dels hotels potser no seran suficient. La comunicaci\u00f3 banal pot fer sumar \u201clikes\u201d per\u00f2 no construeix destinacions s\u00f2lides, capaces d\u2019abordar i gestionar crisis. Necessitem, continguts i necessitem la cultura m\u00e9s que mai.<\/p>\n
En l\u2019escenari postpand\u00e8mic, probablement, el turisme en espais rurals i naturals sortir\u00e0 beneficiat. L\u2019abs\u00e8ncia d\u2019aglomeracions, el contacte amb la natura, la contemplaci\u00f3 bals\u00e0mica de paisatges, les excursions a peu, la facilitat de relaci\u00f3 entre hostes i amfitrions, la qualitat de l\u2019alimentaci\u00f3, el contacte amb la simplicitat…; tots s\u00f3n elements que previsiblement seran ben valorats. I el turisme de proximitat. Potser \u00e9s hora de posar l\u2019\u00e8mfasi en la satisfacci\u00f3, en la felicitat a l\u2019hora de valorar les experi\u00e8ncies, en comptes d\u2019en el nombre de kil\u00f2metres.<\/p>\n
Els estats d\u2019intensa incertesa afavoreixen la credulitat davant solucions m\u00e0giques o poden incitar al cop de peu i endavant, sense mirar-se gaire. En canvi, la pand\u00e8mia ha mostrat amb claredat la necessitat de tenir m\u00e9s en compte la ci\u00e8ncia i de les conclusions dels cient\u00edfics. Far\u00edem b\u00e9 d\u2019aplicar urgentment aquesta lli\u00e7\u00f3 davant els innombrables advertiments sobre la crisi clim\u00e0tica i tenir-los ben present a l\u2019hora de prendre decisions, tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit del turisme. De fet, hauria de ser el primer condicionant a tenir en compte.<\/p>\n
En tot cas, sembla clar que ens esperen temps complicats. \u00c9s moment per a fomentar la resili\u00e8ncia, la capacitat de superar i adaptar-se a situacions canviants. Alhora, tamb\u00e9 \u00e9s temps per recon\u00e8ixer la import\u00e0ncia de la const\u00e0ncia i la fidelitat als valors, all\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s essencial, que ens defineix. S\u00e9 que no est\u00e0 de moda, per\u00f2 la perseveran\u00e7a \u00e9s un for\u00e7a que d\u00f3na qualitat a l\u2019exist\u00e8ncia. Un exemple que conec prou b\u00e9 i que pot il\u00b7lustrar-ho: el projecte Gratitud Pallars.<\/p>\n
S\u00f3n nombroses les veus que parlen de la necessitat d\u2019impulsar una transformaci\u00f3 cap a una economia basada en la protecci\u00f3 de la vida, una economia, com diu Klein, veritablement regenerativa, basada en la cura i la reparaci\u00f3. El turisme ha de formar part d\u2019aquests canvis de manera activa. \u00c9s hora de domesticar-lo, tal com van fer els nostres avantpassats amb el foc. Descontrolat, ho crema tot. En canvi, un turisme \u00e8tic i conscient de les seves limitacions pot potenciar les grans virtuts del viatge, la cultura, els intercanvis i les relacions humanes.<\/p>\n
Rafael L\u00f3pez-Monn\u00e9<\/p>\n
<\/p>\n
S\u00f3n dies de confinament, de patiment, de reflexi\u00f3. Com tants altres sectors econ\u00f2mics, el turisme es troba en estat de shock. Segurament per aix\u00f2 necessita, m\u00e9s que mai, entendre cap a on va el m\u00f3n i comen\u00e7ar a adaptar l\u2019activitat tur\u00edstica a la nova realitat \u2014i societat\u2014 que sorgir\u00e0 despr\u00e9s de la pand\u00e8mia. Aquesta necessitat del sector s\u2019est\u00e0 abordant en m\u00faltiples webinars i articles a trav\u00e9s dels quals experts en turisme intenten predir (amb totes les precaucions possibles per la gran incertesa del moment) quin podria ser el futur del turisme a mig i llarg termini (perqu\u00e8 a curt termini ja s\u2019assumeix un 2020 perdut).<\/p>\n
Entre aquests webinars destaco els seg\u00fcents: la confer\u00e8ncia \u201cEl turisme despr\u00e9s del turisme\u201d (a partir del min. 58:00), del sempre magistral Jos\u00e9 Antonio Donaire, en el marc d\u2019un debat sobre allotjament tur\u00edstic organitzat per la Taula Gironina de Turisme; els webinars organitzats per Travindy, com ara \u201cPropuestas para echar una mano desde un turismo responsable\u201d; o el webinar de Reset the planet \u201cAn\u00e1lisis cr\u00edtico del modelo tur\u00edstico actual: \u00bfc\u00f3mo mejorar su resiliencia?\u201d, amb Josep Puigdengolas. Aix\u00ed mateix, alguns articles d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n \u201cDel \u201csobreturismo\u201d al \u201cinfraturismo post covid-19\u201d: reflexiones e ideas para hacer frente a la crisis\u201d, de Julia Vera (Travelecoology), \u201cLos d\u00edas que vendr\u00e1n\u201d, de Chus Bl\u00e1zquez (Centre Espanyol de Turisme Responsable) o \u201cViajar despu\u00e9s del Coronavirus. Como cambiar\u00e1 el mundo y el turismo tras la pandemia\u201c, de David G\u00f3mez (Cuaderno de viaje).<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019escoltar i llegir aquests i altres webinars i articles, vull amb aquest post aterrar algunes de les idees i reflexions a l\u2019\u00e0mbit de l\u2019ecoturisme. Perqu\u00e8, passada la crisi sanit\u00e0ria de la Covid-19, sembla que l\u2019ecoturisme de proximitat, aquell que practiquem i practicarem als espais naturals que tenim m\u00e9s propers, presenta bones oportunitats. Ara i aqu\u00ed n\u2019apunto cinc, tot i que segurament n\u2019hi ha algunes m\u00e9s.<\/p>\n
Un dels trets definitoris de l\u2019ecoturisme \u00e9s que s\u2019ha de practicar amb grups petits de persones. Aix\u00f2 evita impactes en el medi natural (com ara mol\u00e8sties a la fauna), garanteix una experi\u00e8ncia m\u00e9s satisfact\u00f2ria i facilita una connexi\u00f3 m\u00e9s intensa amb la natura. Ara, a aquests beneficis, se n\u2019hi afegir\u00e0 un altre: pel fet de ser poca gent, el risc de contagi de malalties infeccioses ser\u00e0 baix (que no nul, perqu\u00e8 aix\u00f2 dependr\u00e0 de la responsabilitat de cadasc\u00fa a l\u2019hora de respectar el distanciament social).<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019experi\u00e8ncia individual, les destinacions ecotur\u00edstiques \u2014\u00e9s a dir, els espais naturals protegits\u2014 solen aplicar mesures per evitar i gestionar la massificaci\u00f3 en certes \u00e8poques i moments de l\u2019any (si b\u00e9 \u00e9s cert que no sempre se\u2019n surten). Aquesta gesti\u00f3 de l\u2019\u00fas p\u00fablic i dels fluxos de visitants prendr\u00e0 m\u00e9s rellev\u00e0ncia que mai; per tant, caldr\u00e0 destinar-hi m\u00e9s recursos i millorar-ne l\u2019efic\u00e0cia.<\/p>\n
Chus Bl\u00e1zquez, del Centre Espanyol de Turisme Responsable, apunta que \u201cla tend\u00e8ncia que ja existia en el mercat tur\u00edstic cap al retorn a all\u00f2 proper i saludable s\u2019ha accelerat amb aquesta crisi i col\u00b7loca les destinacions de proximitat, rurals i d\u2019interior en una posici\u00f3 privilegiada\u201d. El professor Donaire creu que qualsevol estrat\u00e8gia de comunicaci\u00f3 tur\u00edstica (tant d\u2019empreses com de destinacions) haur\u00e0 de ser capa\u00e7 de transmetre i garantir dos missatges: que l\u2019experi\u00e8ncia tur\u00edstica es desenvolupar\u00e0 en condicions de seguretat i que ho far\u00e0 en espais saludables.
\nL\u2019ecoturisme de proximitat, aquell que es practica en espais naturals propers, pot complir novament amb aquestes demandes que vindran. La seguretat, pel fet de practicar-se en grups petits (ja n\u2019hem parlat); la proximitat, perqu\u00e8 d\u2019espais naturals atractius el nostre pa\u00eds n\u2019\u00e9s ple, i la salut, perqu\u00e8 qu\u00e8 millor que el contacte amb la natura per enfortir la nostra ment i el nostre cos (llegiu si no la declaraci\u00f3 sobre la interdepend\u00e8ncia entre salut i natura a Catalunya).<\/p>\n
En aquest article de Ra\u00fal Rej\u00f3n s\u2019explica que \u201cla destrucci\u00f3 d\u2019h\u00e0bitats provocada per les activitats humanes, que est\u00e0 causant una extinci\u00f3 massiva d\u2019esp\u00e8cies, est\u00e0 darrere de l\u2019origen i l\u2019expansi\u00f3 de malalties infeccioses que afecten persones, algunes en forma de pand\u00e8mia com l\u2019actual COVID-19\u201d. I en aquest altre article de Xavier Duran es diu que \u201cla desforestaci\u00f3 facilita el contacte d\u2019animals que porten pat\u00f2gens amb les comunitats humanes\u201d, i que la p\u00e8rdua d\u2019esp\u00e8cies i d\u2019individus implica que els virus \u201ctenen menys diversitat d\u2019animals per infectar\u201d.
\nSi llegim aquests dos articles en clau contr\u00e0ria, resulta que la conservaci\u00f3 d\u2019h\u00e0bitats i esp\u00e8cies esdevenen estrat\u00e8gies clau per ajudar a frenar l\u2019expansi\u00f3 de malalties infeccioses. Si ja eren conegudes una pila de raons per prendre\u2019s seriosament la conservaci\u00f3 de la natura i la biodiversitat, ara se n\u2019hi afegeix una altra tan o m\u00e9s important. Per tant, cal afavorir pol\u00edtiques, estrat\u00e8gies i activitats que contribueixin a la conservaci\u00f3 del medi natural, i l\u2019ecoturisme n\u2019\u00e9s una ja que sense natura ben conservada, adeu ecoturisme.<\/p>\n
\u201cM\u2019agradaria pensar que entrem en l\u2019era de l\u2019\u00e8tica\u201d, deia el professor Donaire en la seva xerrada, apuntant el clam social que sembla que arribar\u00e0 despr\u00e9s de la pand\u00e8mia per exigir que les coses es facin b\u00e9. El Centre Espanyol de Turisme Responsable ho expressa en termes semblants: \u201cEstem davant d\u2019un canvi de paradigma de la ind\u00fastria tur\u00edstica mundial davant aquest moment d\u2019incertesa, cap a un major paper dels valors i del prop\u00f2sit en les empreses tur\u00edstiques\u201d. I no nom\u00e9s les empreses, sin\u00f3 que els propis visitants respondran a un perfil \u201cm\u00e9s comprom\u00e8s, m\u00e9s conscient i amb valors cada vegada m\u00e9s alineats amb la sostenibilitat\u201d.
\nTal com he explicat v\u00e0ries vegades en aquest blog, l\u2019ecoturisme, per definici\u00f3, \u00e9s i ha de ser un turisme responsable i sostenible. Per aix\u00f2, totes les definicions acad\u00e8miques insisteixen en un seguit de principis que ha d\u2019aplicar qualsevol producte que vulgui atorgar-se l\u2019etiqueta d\u2019ecoturisme. Si aquests valors de sostenibilitat i responsabilitat seran m\u00e9s demandats passada la pand\u00e8mia (esperem que aix\u00ed sigui), les empreses i els productes d\u2019ecoturisme es trobaran a la pole position (i ho hauran de recalcar i comunicar efica\u00e7ment).<\/p>\n
La darrera oportunitat \u00e9s la m\u00e9s profunda i seria una derivada (o potser l\u2019origen) de l\u2019anterior. Aquesta crisi ha evidenciat que les societats m\u00e9s benestants, i els pa\u00efsos m\u00e9s rics, viuen (vivim) al marge de la natura i dels l\u00edmits que imposa el planeta que ens acull. Aix\u00ed mateix, ha posat de relleu que, malgrat l\u2019auge de les tecnologies de la comunicaci\u00f3 i de les xarxes socials, les relacions interpersonals presencials i de qualitat seguiran sent m\u00e9s necess\u00e0ries que mai.
\nSi alguna cosa promou l\u2019ecoturisme i, en general, el turisme responsable i sostenible \u00e9s el respecte pel medi natural i un apropament real a les persones que viuen on t\u00e9 lloc l\u2019activitat tur\u00edstica. Les relacions humanes, ja sigui entre els propis turistes com amb els amfitrions, agafaran m\u00e9s rellev\u00e0ncia, i qualsevol producte (eco)tur\u00edstic les haur\u00e0 d\u2019emfatitzar i cuidar.<\/p>\n
Malgrat el desastre hum\u00e0, social i econ\u00f2mic que deixar\u00e0 la pand\u00e8mia del coronavirus, tamb\u00e9 s\u2019obren oportunitats en molts \u00e0mbits que caldr\u00e0 aprofitar. Sovint s\u00f3n canvis que ja s\u2019intu\u00efen per\u00f2 que ara s\u2019acceleraran. L\u2019ecoturisme de proximitat \u00e9s un d\u2019aquests \u00e0mbits que en pot sortir beneficiat, tan a curt com a mig i llarg termini.
\nM\u2019agradaria pensar, doncs, que l\u2019ecoturisme, el turisme de proximitat i el turisme responsable es prioritzaran, a partir d\u2019ara, en les estrat\u00e8gies de promoci\u00f3 tur\u00edstica i de desenvolupament local. Aix\u00ed mateix, reclamo una gesti\u00f3 i una regulaci\u00f3 de les activitats ecotur\u00edstiques que disposi de recursos i coneixement i que serveixi per garantir que aquestes noves necessitats socials seran satisfetes adequadament.<\/p>\n
Xavi Basora<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Terra inc\u00f2gnita, el turisme postpand\u00e8mic Els qui treballem en el m\u00f3n del turisme ens tocar\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":2150,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[26],"class_list":["post-2151","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-68-maig-2020"],"yoast_head":"\n