{"id":2896,"date":"2019-01-10T15:38:16","date_gmt":"2019-01-10T14:38:16","guid":{"rendered":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/?p=2896"},"modified":"2021-05-11T16:08:17","modified_gmt":"2021-05-11T14:08:17","slug":"sara-aliaga-entre-dos-torrents-per-la-muntanya-de-ger","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/sara-aliaga-entre-dos-torrents-per-la-muntanya-de-ger\/","title":{"rendered":"Sara Aliaga – Entre dos torrents per la muntanya de Ger"},"content":{"rendered":"

Aquest recorregut t\u00e9 diferents virtuts que el fan, per a mi, extraordinari, perqu\u00e8 permet descobrir la mitja muntanya de la solana cerdana, sempre poc valorada. Una de les principals virtuts est\u00e0 en el fet que \u00e9s un recorregut circular; tamb\u00e9 ens permet rec\u00f3rrer camins antics amb una forta petjada humana que llegirem en la pedra seca que trobarem en tot el recorregut (ponts, feixes, cabanes, corrals…) encara que, malauradament, molts en estat d\u2019abandonament; tanmateix, aquest recorregut connecta el nucli de Ger amb tres nuclis despoblats o semi despoblats del seu municipi: Sant Pere, Montmal\u00fas i la casa de Coforn, on encara podem identificar certa estructura d\u2019organitzaci\u00f3 del nucli i restes patrimonials d\u2019un passat recent i lluny\u00e0. Finalment, ens permet tant endinsar-nos en la frondositat del bosc de ribera de dos torrents, el de Montmal\u00fas i el de les Valls o Coforn, com enlairar-nos per prats i pastures caracter\u00edstics de la mitja muntanya amb mates de b\u00e0lec (d\u2019un groc espl\u00e8ndid a la primavera), tot caminant entre pissarres, esquistos i afloraments de granit ben blanc.<\/p>\n

Topoguia + Crono:<\/p>\n

00:00 – Esgl\u00e9sia de Santa Coloma de Ger. Sortim carrer amunt, cap a ponent, cap a Sant Pere.<\/p>\n

00:11 – Nucli de Sant Pere. Nom\u00e9s arribar al nucli, a la dreta, trobem el senyal del SC-143 que agafarem per endinsar-nos al torrent de Montmal\u00fas (foto1)<\/a>.<\/p>\n

00:25 – Travessem el torrent de Montmal\u00fas per on es pugui (no hi ha passera), seguim el senyal SC-143. Dues opcions: per baix, a trav\u00e9s dels prats; per dalt, seguint un antic rec. Ambd\u00f3s es troben per continuar com un cam\u00ed m\u00e9s ample.<\/p>\n

00:41 – A la nostra dreta veiem un pontet en pedra seca i ciment (foto2)<\/a> que permet travessar el torrent i accedir als prats situats a l\u2019altra banda.<\/p>\n

00:50 – Curiosa caseta amb funci\u00f3 de WC (foto3)<\/a>.<\/p>\n

00:54 – El corriol surt a una pista (SC-140) que enfilem a l\u2019esquerra.<\/p>\n

00:59 – Trencall a la dreta d\u2019on surt un cam\u00ed barrat per una porta met\u00e0l\u00b7lica i que agafarem (foto4)<\/a>.<\/p>\n

01:15 – Fent ziga-zagues per aquest cam\u00ed (foto5)<\/a> arribem a Montmal\u00fas. Font de Sant Bonaventura (foto6)<\/a>. Travessem el nucli (foto7)<\/a> i ens enfilem fins a la pista que ve de Gr\u00e9ixer (SC-141). Continuem pujant a la dreta. Passem una granja de cabres habitada.<\/p>\n

01:43 – Arribem a un trencall on deixem la pista de l\u2019esquerra, que ens portaria fins a Meranges, i continuem a la dreta on trobem un bonic i important salt d\u2019aigua, el Clot del Bot\u00e0s (foto8)<\/a>. Continuem per la pista amunt.<\/p>\n

01:48 – Trencall a l\u2019esquerra que no seguim, sin\u00f3 pel cam\u00ed que s\u2019intueix a la dreta (i que va ser aprofitat per passar una conducci\u00f3 d\u2019aigua), just a sota. Davant nostre veiem tota la vall del torrent de Montmal\u00fas i el nucli, aix\u00ed com la serra dels Corrals Blancs (foto9)<\/a>.<\/p>\n

(Una opci\u00f3 \u00e9s continuar per la pista (SC-141) fins al trencall una mica m\u00e9s amunt i agafar la pista (SC-164) que surt a la dreta i que porta al mateix lloc. Per sobre d\u2019aquesta cru\u00eflla hi ha un important llosser)<\/p>\n

01:55 – Baixem i trobem a l\u2019esquerra els Corrals Blancs entre els afloraments rocallosos (foto10)<\/a>. El seu nom li donen les pedres de granit blanc amb les quals estan fets (foto11)<\/a>. Aqu\u00ed enllacem amb la pista (SC-164). Podem continuar recte avall a trav\u00e9s de les pastures o continuar per la pista (SC-164).<\/p>\n

02:23 – Cru\u00eflla. Continuem a l\u2019esquerra per la pista (foto12)<\/a> que ens portar\u00e0 a Coforn (SC-140).<\/p>\n

02:38 \u2013 Coforn (foto13)<\/a>. Travessem com podem el torrent. Girem a la dreta, a l\u2019esquerra deixem la casa.<\/p>\n

02:39 – Desviaci\u00f3. Agafem el cam\u00ed que baixa a la dreta (SC-142) de Coforn a Ger pel torrent de les Valls o de Coforn. Trobarem cabanes, llossers, feixes,… El mateix cam\u00ed en molts trams \u00e9s una important obra en pedra seca (foto14)<\/a>.<\/p>\n

03:08 – Passera a la dreta per travessar el torrent (foto15)<\/a>. Importants construccions en pedra seca ben conservades. Seguim a l\u2019esquerra pel corriol.<\/p>\n

03:10 – Font del Puet (foto16)<\/a>. Bonic espai arranjat amb taules. A sota veurem el Pont de Ferro, construcci\u00f3 anterior a l\u2019invent de la soldadura, que permet a la s\u00e8quia de la solana salvar el torrent. Des de la font planegem pel cam\u00ed que d\u2019all\u00e0 surt cap a Ger.<\/p>\n

03:20 – Dip\u00f2sit vell de Ger. Des d\u2019aqu\u00ed seguim avall cap a la dreta. Davant nostra ja veiem el campanar de Santa Coloma.<\/p>\n

03:25 – Santa Coloma de Ger<\/p>\n

(Totes les fotos s\u00f3n de Sara Aliaga)<\/p>\n

 <\/p>\n

SANTA COLOMA de GER<\/strong><\/p>\n

El primer esment de la parr\u00f2quia de Ger s\u2019ha de cercar en l\u2019acta de consagraci\u00f3 de Santa Maria de la Seu d\u2019Urgell de l\u2019any 819 (encara que segurament redactat al final del segle X). L\u2019any 1026, l\u2019ardiaca Pons feu un llegat a Santa Coloma de Ger: un mas que havia comprat a Bar\u00f3 juntament amb un graner i diverses terres. Com la majoria de parr\u00f2quies del deganat de Cerdanya, fou visitada pels delegats de l\u2019arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314.<\/p>\n

La porta d\u2019ingr\u00e9s a l\u2019esgl\u00e9sia situada a ponent data del 1740. L\u2019esgl\u00e9sia fou completament reconstru\u00efda el segle XVIII.<\/p>\n

\u00c9s un edifici completament adaptat al desnivell del terreny. De l\u2019antiga esgl\u00e9sia no queda aparentment res. L\u2019actual edifici consta de planta rectangular. Amb una nau central i dues laterals, la de migdia est\u00e0 afegida i \u00e9s visible des de l\u2019exterior. L\u2019entrada est\u00e0 a ponent, on es conserva l\u2019antiga porta sobre la qual hi ha una ull de bou. En fa\u00e7ana s\u2019aixeca la torre campanar de dos cossos, amb un ull a cada cara, cobert per una coberta de quatre vessants de rajol, fins el 2012, en qu\u00e8 s\u2019ha cobert de pissarra.<\/p>\n

Procedent de Santa Coloma de Ger es conserva, actualment al Museu Nacional d\u2019Art de Catalunya, una bella talla rom\u00e0nica de la mare de D\u00e9u. \u00c9s especialment remarcable per la seva puresa de l\u00ednies. La Mare seu, com a Ix, sobre un coix\u00ed policromat col\u00b7locat sobre un cofre escambell, els muntants del qual s\u00f3n ornats amb motius vegetals. Pertany al tipus de mareded\u00e9us<\/em> vestides amb tres peces (t\u00fanica, mantell en forma de casulla i vel), del qual tenim excel\u00b7lents exemples a Tall\u00f3, a Ix i a Targasona. La t\u00fanica \u00e9s vermella i a l\u2019altura del coll deixa veure un gal\u00f3 brodat. Tamb\u00e9 ensenya la punta de les sabates. Porta un mantell verd brodat, posat com una casulla lleugera, aixecada amb els bra\u00e7os. El vel vermell, ornat amb flors, \u00e9s m\u00e9s llarg que no pas el de les mareded\u00e9us<\/em> de Tall\u00f3, Ix, Targasona i Saneja; li arriba fins al nivell del colze. Cara allargada de la mare, d\u2019ulls en punta d\u2019ametlla. El Nen seu al mig de la falda. Vestit amb t\u00fanica clara de flors adornada amb un gal\u00f3 a l\u2019altura del coll. Porta toga vermella. La m\u00e0 esquerra aguanta el llibre de les Escriptures, obert, col\u00b7locat sobre un genoll, mentre que amb la dreta beneeix. La talla data del segle XIII. El 17 de setembre de 1925, el bisbe de la Seu en la seva visita pastoral man\u00e0 que aquesta imatge fos traslladada al palau episcopal, la qual cosa l\u2019ha portat a ocupar un lloc a la llista de les supervivents a la destrucci\u00f3 del 1936.<\/p>\n

La porta de l\u2019esgl\u00e9sia, despla\u00e7ada a ponent en el segle XVIII, conserva un conjunt de ferramentes procedents de la porta rom\u00e0nica que era situada a migdia. Cadascun dels batents conserva una s\u00e8rie de tres ferros forjats en \u00e8poca rom\u00e0nica. Presenten les t\u00edpiques tiges amb volutes a\u00a0 banda i banda, recordant una decoraci\u00f3 floral en el seu conjunt. La part superior de la porta est\u00e0 decorada amb un motiu semblant. La porta est\u00e0 feta en carreus escairats de marbre rosa d\u2019Is\u00f2vol i presenta en la dovella central un relleu. A banda i banda, en els brancals, hi ha dos carreus esculturats: en el de la dreta es representa un ocell que podria tenir a veure amb l\u2019advocaci\u00f3 a Santa Coloma i l\u2019ocell que apareix a l\u2019escut de la poblaci\u00f3. En el brancal de l\u2019esquerra es representa una figura humana i figures animals interpretats com a gossos. L\u2019imaginari popular explica que \u00e9s la reproducci\u00f3 de la Llegenda de \u201cLa Gossada d\u2019en Ferran<\/em>\u201d. Diu la llegenda:<\/p>\n

\u201cUn diumenge de primavera, un ric propietari de Ger anomenat Ferran ca\u00e7ava amb els seus magn\u00edfics gossos, la seva gossada, quan de cop i volta sorg\u00ed una llebre. Perseguint-la pass\u00e0 per la vora de l\u2019esgl\u00e9sia en el moment de l\u2019elevaci\u00f3, a la misa. Li digueren que es detingu\u00e9s i ador\u00e9s al Senyor, a la qual cosa ell contest\u00e0: – No em detindr\u00e9 mai, encara que m\u2019ho demani el mateix D\u00e9u-. En dir aix\u00f2 el cel es torn\u00e0 negre i caigu\u00e9 un veritable diluvi.<\/em><\/p>\n

Diuen que les nits de tempesta els pagesos podenen sentir el ca\u00e7ador i els seus gossos, condemnats a vagar per les valls i muntanyes en una fant\u00e0stica cursa que no t\u00e9 fi.<\/em><\/p>\n

A la portalada nova de l\u2019esgl\u00e9sia de Ger hi ha gravats un ca\u00e7ador i uns gossos que diuen representar en Ferran i la seva gossada.<\/em>\u201d <\/em><\/p>\n

Bibliografia:<\/p>\n

Maties Delcor: Catalunya Rom\u00e0nica. VII La Cerdanya\/El Conflen<\/em>t. Enciclop\u00e8dia Catalana. Barcelona 1995. P\u00e0g. 141-142.<\/p>\n

Manel Figuera et alii: Llegendes de Cerdanya<\/em>. Farell editors. 2001<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

SANT PERE de GER<\/strong><\/p>\n

El m\u00e9s destacat del llogarets s\u00f3n les restes de l\u2019antiga esgl\u00e9sia, avui en ru\u00efnes. Fou una esgl\u00e9sia dependent del monestir benedict\u00ed de Tav\u00e8rnoles. Es documenta des de l\u2019any 972, que Ramon lleg\u00e0 una pe\u00e7a de terra a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Pere situada a la vil\u00b7la de Ger. L\u2019any 978 el comte Borrell I d\u2019Urgell don\u00e0 al monestir de Sant Serni de Tav\u00e8rnoles un mas situat a la vil\u00b7la de Ger i tamb\u00e9 l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Pere fundada en aquest mas. La vinculaci\u00f3 de Sant Pere de Ger a Sant Serni, com a cel\u00b7la mon\u00e0stica, es comprova en l\u2019acta de consagraci\u00f3 del monestir de Tav\u00e8rnoles de l\u2019any 1040. La possessi\u00f3 d\u2019aquesta esgl\u00e9sia degu\u00e9 ser discutida al cenobi pels comtes de Cerdanya, que renunciaren als seus drets l\u2019any 1079 mitjan\u00e7ant una conc\u00f2rdia signada pel comte de Cerdanya Guillem Ramon I i l\u2019abat Ramon. L\u2019any 1268 el bisbe d\u2019Urgell, Abril, i l\u2019abat de Tav\u00e8rnoles, Bernat, establiren una convinen\u00e7a per la qual es va recon\u00e8ixer que les esgl\u00e9sies de Sant Pere de Ger i Sant Esteve de Riufred eren exemptes i pr\u00f2pies de l\u2019esmentat monestir.<\/p>\n

Actualment nom\u00e9s resten les quatre parets i la porta del que hauria estat l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Pere i una casa amb era adjunta, tamb\u00e9 molt malmesa degut a l\u2019aband\u00f3. De planta rectangular presenta una porta a l\u2019est amb dovelles de marbre rosat d\u2019Is\u00f2vol i arc peraltat amb clau central. A l\u2019interior, al costat dret de l\u2019entrada es conserva encastada a la paret la pica d\u2019aigua bene\u00efda i, a la paret meridional, les restes d\u2019una capella amb arc de mig punt fet amb t\u00e8cnica de llibret que amagaria una obertura m\u00e9s antiga tamb\u00e9 amb arc de mig punt i que est\u00e0 amortitzada. La paret de ponent presenta les restes d\u2019una porta amb arc de mig punt fet amb t\u00e8cnica de llibret que connectaria la capella amb les depend\u00e8ncies posteriors ara en ru\u00efnes. L\u2019interior de l\u2019esgl\u00e9sia conserva en alguns llocs l\u2019arrebossat de cal\u00e7.<\/p>\n

Bibliografia:<\/p>\n

Maties Delcor. Catalunya Rom\u00e0nica. VII La Cerdanya\/El Conflen<\/em>t. Enciclop\u00e8dia Catalana. Barcelona 1995.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

MONTMAL\u00daS<\/strong><\/p>\n

Les primeres refer\u00e8ncies s\u00f3n de l\u2019any 1030, on apareix com l\u2019alou de Momaluz<\/em>. No va tenir llum el\u00e8ctrica fins a les acaballes del segle XX. El nucli estava format per tres cases: cal Guis\u00f3, la de dalt, cal Mar\u00e7al i la de Baix. Amb una economia autosuficient vivien del que donaven els horts i el bestiar (vaques i cavalls i ovelles). Montmal\u00fas es va despoblar l\u2019any 1960, encara que darrerament s\u2019ha restaurat alguna casa.<\/p>\n

Bibliografia:<\/p>\n

Mart\u00ed Sol\u00e9; Oriol Mercadal: \u201cA Niula la gata hi miula\u201d. Revista Cad\u00ed\u2013Pedraforca. <\/em>N\u00fam. 21. (tardor-hivern 2016) p\u00e0g. 54-55<\/p>\n

 <\/p>\n

FONT de SANT BONAVENTURA<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>Es tracta d\u2019una capella de pedra relligada amb ciment i coberta amb un llosat sobre encavallada de fusta la qual \u00e9s for\u00e7a curiosa. La font t\u00e9 un dip\u00f2sit de reserva tancat per una tampa de fusta que ha desaparegut aix\u00ed com el mosaic que representava al sant titular. Brolla aigua segons la climatologia.<\/p>\n

 <\/p>\n

FONT del PUET<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>La font \u00e9s una petita construcci\u00f3 en pedra del pa\u00eds lligada amb ciment de la qual surt un tub de PVC per on brolla aigua constantment i cau en una petita pica. L\u2019entorn est\u00e0 arranjat amb taules i bancs, \u00e9s ombr\u00edvol i molt agradable. Cal significar que \u00e9s tradicional que pel dilluns despr\u00e8s de la festa major (El Roser de Ger), a primers de setembre, es faci un berenar popular. L\u2019aigua es pot classificar com a tova, amb uns baixos continguts de calci i magnesi que la fan una aigua poc mineralitzada. El seu contingut en residu sec \u00e9s molt baix.<\/p>\n

 <\/p>\n

PONT de FERRO<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>Aq\u00fceducte de ferro constru\u00eft per a que la S\u00e8quia de la Solana en el seu tram final salvi el desnivell del torrent de les Valls. Est\u00e0 recolzat en l\u2019extrem oest sobre un pilar de pedra i a l\u2019est per un contrafort del terreny constru\u00eft en pedra seca actualment restaurat i relligat amb ciment. Posterior \u00e9s el pilar central de ciment. El m\u00e9s destacable \u00e9s que les seves parts estan lligades amb claus de ferro, la qual cosa situa la seva construcci\u00f3 amb anterioritat a l\u2019aparici\u00f3 de la soldadura. Pel que hom observa, el pont de ferro cobria\u00a0 totalment el desnivell que havia de salvar la S\u00e8quia de la Solana en creuar el torrent de les Valls, un pilar quadrangular fet en pedres el sustentava en el seu extrem oest abans de recolzar-se en el terreny per on continua la s\u00e8quia. Aquesta part es deuria malmetre i va ser refor\u00e7ada, posteriorment, amb ciment i planxes d\u2019alumini. Seria en aquest moment quan es construiria el pilar central de formig\u00f3 i es refor\u00e7aria l\u2019extrem est.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest recorregut t\u00e9 diferents virtuts que el fan, per a mi, extraordinari, perqu\u00e8 permet descobrir […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":2901,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[45],"class_list":["post-2896","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-una-caminada-amb","tag-53-gener-2019"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2896","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2896"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2896\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2900,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2896\/revisions\/2900"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2901"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2896"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2896"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2896"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}