{"id":3259,"date":"2017-10-10T16:11:52","date_gmt":"2017-10-10T14:11:52","guid":{"rendered":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/?p=3259"},"modified":"2021-06-15T16:31:50","modified_gmt":"2021-06-15T14:31:50","slug":"mai-no-es-prou-tard-per-iniciar-te-en-les-curses-de-muntanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/mai-no-es-prou-tard-per-iniciar-te-en-les-curses-de-muntanya\/","title":{"rendered":"Mai no \u00e9s prou tard per iniciar-te en les curses de muntanya"},"content":{"rendered":"

8 de mar\u00e7 de 2017<\/strong>. El FC Barcelona i el PSG s\u2019enfronten al Camp Nou, en partit de vuitens de final de la Champions. Els locals han de remuntar un 4-0 per superar l\u2019eliminat\u00f2ria, un fet que \u00e9s pr\u00e0cticament impossible. Efectivament, s\u2019arriba al minut 90 amb un 4-1 favorable als blaugrana, que ho han intentat tot, per\u00f2 s\u2019han quedat a dos gols de la gesta. Molta gent abandona els seus seients i d\u2019altres, a casa, apaguen el televisor. Nom\u00e9s que, en el descompte, primer Neymar i despr\u00e9s el peu de Sergi Roberto posen la r\u00fabrica a una de les nits m\u00e9s m\u00e0giques de la hist\u00f2ria del club i, segurament, de l\u2019esport.<\/p>\n

Enmig de la incredulitat, les abra\u00e7ades i l\u2019euf\u00f2ria, una petita inquietud, d\u2019origen desconegut, es va obrint pas en el meu est\u00f3mac i, en uns minuts, es concreta en el cervell: avui he prom\u00e8s (sense que res ni ning\u00fa m\u2019hi forc\u00e9s, de manera absolutament gratu\u00efta, per tancar amb un toc d\u2019informalitat una conversa telef\u00f2nica per motius de feina amb un company urgellenc) que, si el Bar\u00e7a passava l\u2019eliminat\u00f2ria, faria la Vertical Quiri.<\/p>\n

Aqu\u00ed em teniu: jo, que ni tan sols es pot dir que sigui futbolero<\/em>; jo, que mai no faig juguesques; jo, que soc m\u00e9s aviat al\u00b7l\u00e8rgic a la pr\u00e0ctica del running<\/em> o del footing<\/em>; jo, que estic m\u00e9s a prop dels 60 anys que dels 50; jo, que en ma vida m\u2019he plantejat participar en una cursa de muntanya,…, he de mantenir la paraula i, noblesse oblige<\/em>, executar el comprom\u00eds.<\/p>\n

Primer de tot, per\u00f2, em cal con\u00e8ixer la magnitud de la trag\u00e8dia: qu\u00e8 \u00e9s exactament la Vertical Quiri? Via web oficial descobreixo que Sant Quiri \u00e9s una muntanya piramidal que gaudeix de molt bones vistes sobre mig m\u00f3n i que la cursa, que es far\u00e0 el 14 de maig, consisteix en ascendir-hi des de Noves de Segre, en un recorregut de quatre quil\u00f2metres i mig i vuit-cents cinquanta metres de desnivell positiu. Amb una certa experi\u00e8ncia senderista a les espatlles, ja entenc que, amb aquestes caracter\u00edstiques, no es pot fer a p\u00e8l i que ser\u00e0 necessari afrontar un pla d\u2019entrenaments espec\u00edfic.<\/p>\n

Si vius a Badalona, a tocar de mar, on trobes un circuit que et serveixi per posar-te a punt? Molt f\u00e0cil, penso: de casa a la Coscollada, per la serralada de Marina, just a sobre de l\u2019hospital de Can Ruti, hi ha quatre quil\u00f2metres i mig. Perfecte! I el desnivell? El desnivell \u00e9s si fa no fa la meitat del que m\u2019espera a l\u2019Alt Urgell: 425 m. B\u00e9, doncs n\u2019hi haur\u00e0 prou de mentalitzar-me que la Quiri puja el doble…<\/p>\n

Primera sessi\u00f3 preparat\u00f2ria: una hora i onze minuts per plantar-me, caminant, fins als peus de la torre de guaita de la Coscollada, un mirador gaireb\u00e9 tan impressionant com el de Sant Quiri: el mar i la conurbaci\u00f3 barcelonina, per una banda; la plana del Vall\u00e8s i els cims del Montseny, per l\u2019altra. Durant la pujada, m\u2019invento una mena de mantra que anir\u00e0 acompanyant ja per sempre el ritme dels meus passos en els trams m\u00e9s durs: \u201ccony de Sergi Roberto, cony de Sergi Roberto,…<\/em>\u201d.<\/p>\n

Els seg\u00fcents entrenaments segueixen aquest perfil baix perqu\u00e8 no trobo el moment de posar-me a c\u00f3rrer. Se\u2019m fa molt costa amunt (mai millor dit). Amb aix\u00f2 que em torno a mirar el web amb calma per formalitzar la inscripci\u00f3 i, ves per on, hi trobo una escletxa legal: es pot fer la Vertical Quiri en mode caminada popular!! No s\u00e9 si el Tribunal Constitucional hi donaria el vistiplau, per\u00f2 no m\u2019arriscar\u00e9 a demanar-li.<\/p>\n

Ara s\u00ed que la preparaci\u00f3 es fa menys feixuga i fins i tot hi incloc un ascens al Puigsacalm per all\u00f2 de l\u2019aclimataci\u00f3. El 10 de maig, a la tarda, faig la darrera pujada al Sant Quiri badalon\u00ed, en una hora justa. Ja estic f\u00edsicament a punt, em dic, com per cobrir l\u2019expedient amb un m\u00ednim d\u2019exig\u00e8ncia, sense arribar fora de control o, encara pitjor, sense que m\u2019hagin d\u2019evacuar en una UCI m\u00f2bil.<\/p>\n

Arribo a casa certament content, per\u00f2 la meva dona no ho est\u00e0 tant. Capficat en la preparaci\u00f3 f\u00edsica no he pensat ni en la log\u00edstica ni en activitats que omplin el cap de setmana i justifiquin l\u2019escapada (la seva, \u00e9s clar). Per tant, em diu, \u201cjo<\/em> no vinc<\/em>\u201d. De cop, cal activar tota la diplom\u00e0cia i la m\u00e0 esquerr\u00e0: que si anirem a la muntanya d\u2019Aliny\u00e0, que si farem observaci\u00f3 de voltors; que si traurem el cap per la Seu d\u2019Urgell i (aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s assegurar el triomf) per ca l\u2019Eugene, per proveir-nos de formatges,…<\/p>\n

Salvada una crisi, ve la seg\u00fcent: com m\u2019he de vestir per fer la cursa? Amb pantalons curts o llargs? He de dur motxilla? I, si sortim a tres quarts de vuit, em caldr\u00e0 un jersei? Haur\u00e9 d\u2019esmorzar a les sis del mat\u00ed? I els pals, m\u2019aniran b\u00e9 o em faran nosa? Uf! Aix\u00f2 de les curses de muntanya atribola molt: es tracta de complir amb la puta promesa i a la merda. Mai m\u00e9s!, decideixo.<\/p>\n

14 de maig de 2017<\/strong>. S\u00f3n les vuit del mat\u00ed i s\u00f3c a Noves de Segre, just sota l\u2019inflable que marca el punt de sortida i arribada de la cursa. Ja duc el meu dorsal; he esmorzat una miqueta de fruita i un tall de pa de pessic; porto una petita motxilla per posar-hi el jersei de m\u00e0niga llarga quan me\u2019l tregui i vesteixo uns pantalons d\u2019esport curts de color gris. Ah, i no he pres els pals. Una vintena de persones esperem una ordre per comen\u00e7ar a caminar muntanya amunt. Sortim amb empenta, com si ning\u00fa no tingu\u00e9s present que aix\u00f2 es complicar\u00e0. En un centenar de metres qui m\u00e9s qui menys perd pistonada i el grup compacte es trenca. Cadasc\u00fa busca el seu pas: em situo a pocs metres de tres noies que marquen un ritme, per a jo, exigent. Per\u00f2 em va prou b\u00e9: passo els dos avituallaments (ben suat i amb les ulleres entelades) i, entre un i altre, un tram costerut i rellisc\u00f3s que fa que enyori els bastons. Faig sonar la campaneta del cim just darrera les noies, amb l\u2019agradable sensaci\u00f3 d\u2019haver fet el que tocava i sense estar especialment cansat.<\/p>\n

Em situo al costat de la petita capella i gaudeixo de les vistes i de l\u2019ambient, quan ja van arribant els que fan la cursa seriosa i no la caminada \u201cde broma<\/em>\u201d. Experts runners<\/em>, xavals escardalencs, senyors veterans, noies esveltes,…, gent, en definitiva, de totes les edats i condicions, animats pels crits dels que ja hem coronat i pels sons d\u2019un acordi\u00f3 que no hi manca mai.<\/p>\n

Despr\u00e9s, baixem tots junts fins a un prat proper, on ens hidratem i mengem fruits secs i xocolata. Hi ha una muni\u00f3 de gent, entre participants, acompanyants i organitzadors, i una atmosfera tan distesa i relaxant que fa que no trobis el moment de marxar. I, de sobte, m\u2019adono que la Vertical Quiri \u00e9s en realitat un acte social, que l\u2019interessant \u00e9s compartir les experi\u00e8ncies, comentar la jugada amb els companys de la colla i, una mica de re\u00fcll, mirar si has rebaixat la teva marca de l\u2019any passat.<\/p>\n

I me\u2019n vaig (ens n\u2019anem, amb la dona, que tamb\u00e9 ha fru\u00eft de la jornada), conven\u00e7ut que l\u2019any que ve, per poc que pugui, tornar\u00e9 i que, qu\u00e8 carai!, m\u2019apuntar\u00e9 a la cursa dels que corren, encara que despr\u00e9s jo la faci caminant. Perqu\u00e8 tamb\u00e9 prenc consci\u00e8ncia que, des que el bene\u00eft peu d\u2019en Sergi Roberto va impactar amb la pilota i aquesta va superar el porter de l\u2019equip franc\u00e8s, he gaudit com un nan\/nen amb els preparatius, l\u2019estada i la pr\u00f2pia cursa. I, ben mirat, aix\u00f2 \u00e9s el que compta.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aquesta hist\u00f2ria est\u00e0 basada en un fet real. Finalment, el protagonista va fer el recorregut en un temps d\u2019una hora, vint-i-cinc minuts i quaranta-un segons, va acabar en sisena posici\u00f3 i va obtenir el conseg\u00fcent diploma ol\u00edmpic, tot i que es va oblidar de recollir-lo.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

8 de mar\u00e7 de 2017. El FC Barcelona i el PSG s\u2019enfronten al Camp Nou, […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3262,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[63],"class_list":["post-3259","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-39-octubre-2017"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3259","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3259"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3259\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3263,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3259\/revisions\/3263"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3262"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3259"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3259"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3259"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}