El turisme a Catalunya ha estat tradicionalment concentrat al litoral, fruit del desenvolupament tur\u00edstic massiu de sol i platja dels anys 60. No obstant aix\u00f2, els canvis en els processos de producci\u00f3 i consum tur\u00edstic dels anys 90 propicien la difusi\u00f3 del fenomen cap a les comarques de l’interior. Els turistes busquen noves experi\u00e8ncies, m\u00e9s exclusives i aut\u00e8ntiques, i l’entorn natural adquireix valor com a recurs, facilitant el desplegament tur\u00edstic en zones rurals i de muntanya. El desenvolupament tur\u00edstic en aquestes destinacions respon, doncs, a una nova demanda caracteritzada per fugir de models tur\u00edstics tradicionals, massificats i estandarditzats, i valora la pr\u00e0ctica tur\u00edstica activa, din\u00e0mica i participativa que respon a diverses motivacions al llarg de les vacances (natura, cultura, gastronomia, esport, etc.). Aquests canvis han estat lligats a una creixent consci\u00e8ncia ambiental en la societat que ha afavorit la incorporaci\u00f3 de la sostenibilitat com a factor de valor i competitivitat tur\u00edstica.<\/p>\n
Actualment la sostenibilitat s\u2019ha convertit en una estrat\u00e8gia clau per a fomentar pr\u00e0ctiques tur\u00edstiques m\u00e9s respectuoses i responsables i tamb\u00e9 per a recuperar i reorientar destinacions tur\u00edstiques obsoletes i guiar el desenvolupament equilibrat de les destinacions emergents. D’aquestes noves tend\u00e8ncies se n\u2019han beneficiat els espais d’interior i de muntanya que, en contraposici\u00f3 al tradicional turisme de sol i platja, han pogut posar en valor els seus atributs “eco” i “mediambientals” (Vera, L\u00f3pez Palomeque, Marchena i Anton, 2011). La creixent valoraci\u00f3 social de la ruralitat i la natura ha perm\u00e8s desenvolupar productes tur\u00edstics basats en el patrimoni natural i cultural d’aquests espais, d\u2019entre els quals el senderisme n\u2019\u00e9s un dels principals.<\/p>\n
El 1980 l\u2019Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE) ja va alertar que el manteniment d’un bon entorn era essencial per al creixement tur\u00edstic, i que l’activitat podia generar degradaci\u00f3 ambiental portant al declivi les destinacions tur\u00edstiques. Davant d\u2019aquesta constataci\u00f3, i en conson\u00e0ncia amb el concepte de desenvolupament sostenible definit a l\u2019Informe Brundtland (1987), l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial del Turisme (OMT) ja fa m\u00e9s de 20 anys que treballa per a promoure una activitat tur\u00edstica sostenible que contribueixi a l\u2019equitat social, efici\u00e8ncia econ\u00f2mica i conservaci\u00f3 ambiental. Aix\u00f2 ha facilitat que el concepte de turisme sostenible estigui \u00e0mpliament acceptat en el sector; \u00e9s m\u00e9s, actualment tota pol\u00edtica tur\u00edstica t\u00e9 en compte la sostenibilitat com a factor de competitivitat i de desenvolupament equilibrat dels territoris. Tanmateix, aconseguir un turisme realment sostenible no \u00e9s gens f\u00e0cil, sobretot perqu\u00e8 implica un canvi de mentalitat en l\u2019aprofitament tur\u00edstic tradicional dels recursos. L\u2019activitat ja no podr\u00e0 nom\u00e9s centrar-se en satisfer la demanda sin\u00f3 que haur\u00e0 de vetllar tamb\u00e9 per la qualitat de vida dels residents i turistes, la distribuci\u00f3 equitativa de beneficis i costos del desenvolupament, la reducci\u00f3 del consum material i la preservaci\u00f3 dels recursos.<\/p>\n
D\u2019acord amb aix\u00f2, el senderisme com a pr\u00e0ctica tur\u00edstica \u00e9s una de les modalitats m\u00e9s genu\u00efnament sostenibles. El turisme de senderisme representa una oportunitat real de desenvolupament econ\u00f2mic local amb pocs efectes negatius, ja que el gaudi es basa en el consum tranquil del territori, del seu paisatge i del seu patrimoni natural i cultural. Precisament aquest fet fa que, per a garantir-ne la seva viabilitat, s\u2019hagi de vetllar per la conservaci\u00f3 ambiental i la valoritzaci\u00f3 natural i cultural de les destinacions. Per tant, la pr\u00f2pia naturalesa de l\u2019activitat implica sostenibilitat en el seu desenvolupament. A m\u00e9s, el turisme \u00e9s un dinamitzador econ\u00f2mic pel seu car\u00e0cter tranversal (arrossegador d\u2019altres sectors econ\u00f2mics com la restauraci\u00f3 o el comer\u00e7), per la qual cosa tamb\u00e9 contribueix a revitalitzar socioecon\u00f2micament \u00e0rees en retroc\u00e9s.<\/p>\n
Partint, doncs, de la idea que el senderisme contribueix a recuperar patrimoni natural (per exemple, arbres monumentals, fonts naturals…) i\/o tradicional (per exemple, camins, murs de pedra seca, cases agr\u00edcoles) per a generar nous atractius i recursos per l\u2019activitat; i que s\u2019ha de desenvolupar de manera respectuosa per a garantir-ne la viabilitat a llarg termini, el repte est\u00e0 en maximitzar els beneficis que es puguin derivar de l\u2019activitat i gestionar-ne eficientment els conflictes. Aix\u00f2 \u00e9s, que la pr\u00e0ctica esportiva generi beneficis econ\u00f2mics en l\u2019entorn local i que contribueixi a millorar la qualitat de vida de la poblaci\u00f3. Aix\u00ed, l\u2019articulaci\u00f3 del producte ha de fomentar el treball conjunt entre agents tur\u00edstics i crear sin\u00e8rgies amb d\u2019altres sectors per a contribuir a una millor distribuci\u00f3 dels beneficis i costos i a la creaci\u00f3 de valor en l’economia local. Alhora, el fet de vincular diversos recursos i infraestructures sota una mateixa oferta tur\u00edstica, \u00e9s a dir combinar diferents serveis del viatge (allotjament, transport, activitats, etc.), s\u2019ha d\u2019utilitzar per a difondre de manera eficient els criteris de sostenibilitat als diversos components de la cadena de consum tur\u00edstic. I finalment, tamb\u00e9 cal vetllar per una bona conviv\u00e8ncia entre la poblaci\u00f3 temporal (turistes) i permanent (residents). La poblaci\u00f3 ha d\u2019assumir la seva responsabilitat i implicar-se positivament en el desenvolupament equilibrat del turisme: els turistes realitzant la pr\u00e0ctica de manera respectuosa amb l\u2019entorn i els seus recursos, i els residents participant en una gesti\u00f3 transparent i consensuada del turisme (taules de debat, consultes, sessions informatives, etc.).<\/p>\n
En conclusi\u00f3, l\u2019activitat tur\u00edstica ha d\u2019evolucionar cap a formes de lleure m\u00e9s extensives que fomentin les iniciatives locals i el consum responsable i alhora potenci\u00efn la perviv\u00e8ncia de les tradicions i patrimoni i la preservaci\u00f3 de l\u2019entorn. Les pr\u00e0ctiques tur\u00edstiques com el senderisme, que s\u2019articulen al voltant de una realitat geogr\u00e0fica concreta i revaloritzen el paisatge, cultura i gastronomia d\u2019un territori, s\u00f3n el futur del turisme sostenible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El turisme a Catalunya ha estat tradicionalment concentrat al litoral, fruit del desenvolupament tur\u00edstic massiu […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3289,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[65],"class_list":["post-3285","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-38-setembre-2017"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3285","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3285"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3285\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3287,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3285\/revisions\/3287"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3289"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3285"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3285"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3285"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}