Des del meu punt de vista, per comen\u00e7ar el contacte amb la natura conv\u00e9 establir una ruta planera i que transcorri per paisatges coneguts i propers a la nostra resid\u00e8ncia, amb l\u2019objectiu que sigui factible repetir-la tranquil\u00b7lament en diferents \u00e8poques de l\u2019any i, a ser possible, que ens permeti sortir a peu des de casa. Per tant, intentem fugir de l\u2019espectacularitat i acostem-nos a la senzillesa de les platges, dels camins de ronda, dels camps de conreu, dels boscos de ribera, dels alzinars i de les pinedes que s\u00f3n a prop de nosaltres. Per exemple, a mi, en els dies de tardor quan la tramuntana o el mestral han netejat el cel, m\u2019agrada deixar la ciutat i sortir a passejar \u2013abans de la posta del sol\u2013, per les carenes de la vall de la riera de Gallecs, situada al cor del Vall\u00e8s. \u00c9s un moment \u00fanic i irrepetible, ja que les coloracions vermelloses que deixa el sol en amagar-se per les muntanyes properes, com Montserrat o Sant Lloren\u00e7 del Munt em fa donar gr\u00e0cies i em genera pau i harmonia interior.<\/p>\n
Al llarg d\u2019aquestes agradables passejades tardorals gaudeixo de l\u2019observaci\u00f3 dels diferents arbres que trobo a peu del cam\u00ed, en els marges propers o en els diferents bosquets que es mantenen en aquesta vall vallesana. Com que \u00e9s una caminada quasi quotidiana, recordo, amb claredat, les petites i arrodonides alzines, les siluetes dels pl\u00e0tans, pollancres i \u00e0lbers del fons de vall i la dels pins pinyoners del bosc de can Torres o de can Veire. Quan torno al meu habitacle, i sense saber perqu\u00e8, m\u2019envaeix una estranya serenor interior.<\/p>\n
En conclusi\u00f3, cal cercar itineraris f\u00e0cils i propers per tal de poder-los repetir tranquil\u00b7lament al llarg de l\u2019any i aix\u00ed viure amb intensitat el canvi estacional o el ritme diari, \u00e9s a dir, les sortides o postes de sol.<\/p>\n
En un altre nivell, hi ha l\u2019opci\u00f3 de caminar grans dist\u00e0ncies, tot seguint camins de pelegrinatge o, simplement, per con\u00e8ixer a un altre ritme paisatges i gent. Josep Maria Espin\u00e0s ens ha deixat nombrosos textos resultat de les seves caminades o Jordi Girard[1], que en el 2013 va iniciar la volta a Catalunya en 50 dies a peu i que esmenta que caminar el torna al que \u00e9s natural, al que \u00e9s essencial i al que sempre funciona.<\/p>\n
Una altra opci\u00f3 \u00e9s caminar descal\u00e7 per un prat alp\u00ed o per la sorra de la platja. De ben segur que gaudirem de tot un conjunt de noves sensacions. En alguna ocasi\u00f3 haur\u00edeu d\u2019assajar l\u2019opci\u00f3 de caminar de nit ajudats d\u2019un frontal o sense, aprofitant una nit de lluna plena. La nit afavoreix la verticalitat, ja que la foscor del que ens envolta ens fa aixecar la mirada cap a la volta celeste. Si decidiu sortir a caminar de nit cal que ho feu lluny de les ciutats per tal d\u2019evitar la contaminaci\u00f3 lum\u00ednica i atmosf\u00e8rica que aquestes generen. El que cal \u00e9s cercar atmosferes netes que ens permetin gaudir i visualitzar correctament el cel.<\/p>\n
Tamb\u00e9 us recomano l\u2019experi\u00e8ncia de passejar per dins del bosc. Entrar dins el forest \u00e9s endinsar-se en un univers propi i, normalment, sense gaires petjades que ens recordin l\u2019acci\u00f3 de la societat. Com que a casa nostra \u00e9s dif\u00edcil caminar per boscos planers, el bosc porta impl\u00edcit l\u2019esfor\u00e7 de superar desnivells i aquesta realitat genera una dificultat afegida important.<\/p>\n
En ocasions, submergir-se dins l\u2019univers forestal \u00e9s entrar dins d\u2019un marc ple de simbolismes i pors. El forestal itali\u00e0 Alfonso Alessandrini[2] ens diu que la passejada pel bosc pot\u00a0 esdevenir tamb\u00e9 una caminada humanista, ja que el bosc est\u00e0 ple de corriols, com la vida mateixa i, per tant, de decisions. Tamb\u00e9 \u00e9s ple d\u2019entrebancs, esfor\u00e7os i reptes. Ara b\u00e9, si els sabem trampejar, el bosc es converteix en un espai ple d\u2019olors i sensacions. Per\u00f2, segons Alessandrini, el m\u00e9s important d\u2019endinsar-se en el bosc \u00e9s que ens situa en el marc natural on esdevenim veritablement el que som: una esp\u00e8cie m\u00e9s intentant sobreviure. En parlar de caminar pel bosc, em v\u00e9nen a la ment els versos de Joan Maragall sobre la fageda d\u2019en Jord\u00e0:<\/p>\n
El caminant, quan entra en aquest lloc,<\/em><\/p>\n comen\u00e7a a caminar-hi a poc a poc;<\/em><\/p>\n compta els seus passos en la gran quietud:<\/em><\/p>\n S\u2019atura, i no sent res, i est\u00e0 perdut.<\/em><\/p>\n Li agafa un dol\u00e7 oblit de tot el m\u00f3n<\/em><\/p>\n en el silenci d\u2019aquell lloc profund,<\/em><\/p>\n i no pensa en sortir, o hi pensa en va:<\/em><\/p>\n \u00c9s pres de la fageda d\u2019en Jord\u00e0,<\/em><\/p>\n presoner del silenci i la verdor.<\/em><\/p>\n Que interessants i alli\u00e7onadores les paraules del poeta sobre caminar pel bosc: cal fer-ho tranquil\u00b7lament, aturar-se de tant en tant, oblidar-se d\u2019on venim, gaudir del silenci, i un acaba sentint-s\u2019hi presoner.<\/p>\n L\u2019atleta Kilian Jornet[3] ens descriu el sentiment de por que li genera el bosc: \u201cLa por de perdre\u2019ns, de no trobar la sortida, d\u2019un atac sobtat d\u2019un llop, ens espanta, i, irracionalment, a cada petit soroll o en percebre un moviment, girem el cap esperant l\u2019atac, busquem la sortida d\u2019aquest pou profund per por de morir, indefensos enmig de la natura. Crec que \u00e9s la por de morir la que ens espanta quan no estem en contacte amb res d\u2019hum\u00e0<\/em>\u201d.<\/p>\n Parlem tamb\u00e9 de l\u2019esfor\u00e7 que genera l\u2019ascensi\u00f3 al cim d\u2019una muntanya que requereix un bon estat de forma i una certa familiaritzaci\u00f3 amb els perills i respecte que t\u00e9 i mereix tot cim. Ara b\u00e9, si ja tenim aquest domini del propi cos, de la t\u00e8cnica i de l\u2019espai per on ens hem de moure, pujar dalt d\u2019una muntanya \u00e9s una experi\u00e8ncia que no us heu de perdre. Coronar el puig d\u2019una serra o un cim elevat \u00e9s una empresa emocional i visual si el temps ho permet. Juanjo Garbizu[4] utilitza les ascensions a la muntanya com una eina per millorar com a persona ja que ent\u00e9n que a la muntanya s\u2019hi ha d\u2019anar sense complexos, per\u00f2 tamb\u00e9 sense velocitat, cal tenir temps per menjar-te l\u2019entrep\u00e0 i la fruita que all\u00e0 tenen un gust diferent; fins i tot el cervell funciona a un ritme m\u00e9s profit\u00f3s i diferent. El lema del seu llibre \u00e9s: \u201cmuntanya amunt es pensa millor\u201d.<\/p>\n Per a moltes persones, experimentar l\u2019amplitud panor\u00e0mica que ofereix el punt m\u00e9s alt d\u2019una muntanya \u00e9s un sentiment de comuni\u00f3 amb el cosmos. Voldria reproduir-vos unes paraules de l\u2019ermitana del Montsant, Montserrat Domingo, vers el fet que tant important \u00e9s el cam\u00ed com l\u2019ascensi\u00f3 al cim.<\/p>\n