{"id":3634,"date":"2015-11-10T17:30:40","date_gmt":"2015-11-10T16:30:40","guid":{"rendered":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/?p=3634"},"modified":"2021-08-03T17:39:58","modified_gmt":"2021-08-03T15:39:58","slug":"els-pirineus-una-manera-de-fragmentar-la-singularitat-del-nostre-pirine","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/els-pirineus-una-manera-de-fragmentar-la-singularitat-del-nostre-pirine\/","title":{"rendered":"\u201cEls Pirineus\u201d: una manera de fragmentar la singularitat del nostre Pirineu"},"content":{"rendered":"

Sense \u00e0nim de polemitzar ni de menysprear les opinions de ning\u00fa, ja que cadasc\u00fa t\u00e9 les seves i mereixen tot el meu respecte, em permeto defensar el top\u00f2nim Pirineu <\/em>per a la nostra serralada. Per fer-ho em baso en proves que en demostren, al meu entendre, la singularitat, cosa que la fa especial i \u00fanica al m\u00f3n. Si la pluralitzem la convertirem en una serralada m\u00e9s. Hi ha exemples de serralades que tenen el nom en singular a Catalunya \u2014Serralada Litoral, Serralada Prelitoral, Serralada Transversal\u2014 i a la Pen\u00ednsula: Serralada Cant\u00e0brica, Sistema Central, Sistema Ib\u00e8ric. Arreu del planeta n\u2019hi ha tamb\u00e9: l\u2019Atles, el Caucas, l\u2019Him\u00e0laia. Sincerament, no m\u2019imagino que ning\u00fa les anomeni \u201cels Atles\u201d, \u201cels C\u00e0ucasos\u201d o \u201cels Him\u00e0laies\u201d. Per sort, un intent de fa uns anys, m\u00e9s aviat tur\u00edstic, de convertir en \u201cHim\u00e0laies\u201d l\u2019Him\u00e0laia, la serralada de les serralades, no va prosperar.<\/p>\n

Al Pirineu hi ha una pluralitat de paisatges, no ho poso en dubte. Les fondalades de la Garrotxa no s\u2019assemblen al circ de Baiau, i el mass\u00eds del Vinhamala poc t\u00e9 a veure amb la Montanha de Taba o amb el pic dels Tr\u00e8s Senh\u00f2rs; aquestes difer\u00e8ncies paisatg\u00edstiques, no obstant aix\u00f2, no justifiquen que siguin \u201cPirineus\u201d, sin\u00f3 que s\u2019integren dins del Pirineu. En uns llocs les glaciacions hi han tingut un paper important, amb una erosi\u00f3 accentuada, amb rosaris lacustres i amb restes encara de les glaceres de fa 60.000-10.000 anys; en uns altres de menys altitud no tant… Per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 succeeix al Caucas, a l\u2019Atles i a l\u2019Him\u00e0laia. El que s\u00ed queda clara, sobre aquest paisatge, \u00e9s la unitat orogr\u00e0fica del Pirineu \u2014que fins i tot es podria discutir a l\u2019Atles i al mateix Him\u00e0laia\u2014: la uniformitat des del golf de Biscaia fins al cap de Creus. Als Alps \u2014amb l\u2019Oberland, el Mercantor, el Valais, els Dolomites…\u2014, als Andes o a les Rocalloses aquesta unitat orogr\u00e0fica no s\u2019hi troba.<\/p>\n

El Prepirineu i el Pirineu axial tenen l\u2019origen en un criteri estrictament geol\u00f2gic, mai geogr\u00e0fic. Les roques del Pirineu axial s\u00f3n molt antigues, de fa m\u00e9s de 150 milions d\u2019anys, i a part de les \u00edgnies o magm\u00e0tiques \u2014el granit de la Maladeta, la granodiorita de moltes muntanyes del Parc Nacional d\u2019Aig\u00fcestortes i Estany de Sant Maurici (Besiberri, Gran Tuc de Colomers, Peguera, Pess\u00f3, Subenuix…) i de les andesites del pic del Mi\u00e8dia d\u2019Ossau o del pic d\u2019Anayet…\u2014, totes s\u00f3n prim\u00e0ries o paleozoiques: esquists cambrians i ordovicians (Pica d\u2019Estats), pissarres silurianes amb grapt\u00f2lits (la Carbassa), calc\u00e0ries devonianes (els Encantats, pic de Moredo, Casamanya), conglomerats del carbon\u00edfer (la Tosa)… El Pirineu axial es va originar fa uns 60 milions d\u2019anys. El Prepirineu \u00e9s m\u00e9s recent (22 milions d\u2019anys) i el configuren roques secund\u00e0ries i terci\u00e0ries: calc\u00e0ries, margues, gresos, altres conglomerats… El mass\u00eds del Mont Perdut pertany al Prepirineu\u2014s\u00ed, al Prepirineu!\u2014 i la serra Cavallera \u00e9s del Pirineu axial. Prepirineu i Pirineu axial \u2014en singular, als Alps s\u00f3n els Prealps\u2014 formen el Pirineu.<\/p>\n

En castell\u00e0 i en franc\u00e8s s\u2019anomena el Pirineu en plural: los Pirineos<\/em> i les Pyr\u00e9n\u00e9es<\/em>. Aquestes dues lleng\u00fces, per\u00f2, no s\u00f3n les pr\u00f2pies de la nostra serralada. En el seu dia tampoc no ho van ser el grec i el llat\u00ed, vingudes de fora. Potser aquells comerciants grecs i aquells colonitzadors romans ho havien d\u2019haver preguntat a les tribus ib\u00e8riques que vivien al Pirineu: ceretans, andosins, bergistans… Segurament ho van fer, \u00e9s clar, per\u00f2 en aquelles \u00e8poques poca gent devia con\u00e8ixer la singularitat del Pirineu, la seva unitat orogr\u00e0fica. La llegenda de la princesa Pirena no deixa de ser una contalla; amb tot, si H\u00e8racles \u2014per als romans H\u00e8rcules\u2014 li va fer, acumulant pedres, una sola tomba, no unes quantes, ra\u00f3 de m\u00e9s per anomenar-la Pirineu <\/em>i no Pirineus<\/em>. De les lleng\u00fces pr\u00f2pies pirinenques, la m\u00e9s antiga i \u00fanicament preromana \u00e9s l\u2019\u00e8uscar o basc i el seu top\u00f2nim \u00e9s evident i en singular: Pirinoak<\/em>. Les tres altres lleng\u00fces pr\u00f2pies, rom\u00e0niques, l\u2019anomenen Piren\u00e8u<\/em> (occit\u00e0), Pireneu<\/em> (aragon\u00e8s) i Pirineu<\/em> (catal\u00e0).<\/p>\n

Com he dit, el Pirineu va sorgir amb l\u2019orog\u00e8nia alpina, 60 milions d\u2019anys enrere, a l\u2019inici del per\u00edode terciari. Despr\u00e9s d\u2019un llarg proc\u00e9s d\u2019erosi\u00f3 i sedimentaci\u00f3 es va acabar de formar fa uns 22 milions d\u2019anys. A continuaci\u00f3 hi va haver \u2014i encara hi ha\u2014 una altra llarga etapa d\u2019erosi\u00f3 i sedimentaci\u00f3, accentuada per les glaciacions del quaternari. Aquesta antiguitat t\u00e9 un pes enorme davant de les actuals i artificials divisions politicoadministratives: Pirineu espanyol, Pirineu franc\u00e8s, Pirineu catal\u00e0, Pirineu aragon\u00e8s, Pirineu d\u2019Osca, Pirineu de Lleida, Pirineu de Girona, Pirineu d\u2019Andorra… O tamb\u00e9 fent refer\u00e8ncia al Pirineu atl\u00e0ntic i al Pirineu mediterrani. Per ser exactes, el Pirineu mediterrani abra\u00e7a el vessant meridional de la serralada des del cap de Creus fins a la navarresa vall de Belagoa, al Pa\u00eds Basc, i el Pirineu atl\u00e0ntic abasta des del golf de Biscaia fins a les occitanes Vals d\u2019Ax, al nord de Cerdanya, recorregudes pel riu Arieja, afluent de la Garona. Aix\u00ed, el Balait\u00fas, el Talhon, la Munia, el Bachimala, el Selh dera Baca, el Perdiguero, el Mont-roig o la mateixa Pica d\u2019Estats qu\u00e8 s\u00f3n, atl\u00e0ntics o mediterranis? S\u00f3n de dos \u201cPirineus\u201d diferents? Doncs no: tenen un vessant atl\u00e0ntic i un vessant mediterrani, com moltes muntanyes al Pirineu, ra\u00f3 de m\u00e9s per accentuar-ne la singularitat.<\/p>\n

Sovint ric quan a les prediccions meteorol\u00f2giques hi diuen que \u201cplour\u00e0 al Pirineu de Lleida\u201d. Llavors em pregunto: qu\u00e8 far\u00e0 al Pedraforca, a la roca Punxenta (Cad\u00ed) o a l\u2019estret d\u2019Is\u00f2vol (Cerdanya), per posar tres exemples, al l\u00edmit de les demarcacions provincials de Lleida i de Girona? Uns metres cap a ponent hi caur\u00e0 un bon x\u00e0fec i uns metres cap a llevant hi lluir\u00e0 un sol radiant? Aquest pron\u00f2stic \u00e9s inconcret i poc definit. D\u2019altra banda, si s\u2019ha creat l\u2019Alt Pirineu i Aran, una agrupaci\u00f3 de comarques, no veig en qu\u00e8 afecta la singularitat pirinenca; \u00e9s un territori dins del Pirineu, no un Pirineu m\u00e9s.<\/p>\n

Una altra divisi\u00f3 que s\u2019aplica a la serralada \u00e9s la de Pirineu oriental<\/em>, Pirineu central<\/em> i Pirineu occidental<\/em>. Sobre els tres hi planen multitud de confusions. Per exemple, el Pirineu occidental catal\u00e0 forma part del Pirineu central, i hi ha qui considera Pirineu oriental tot el Pirineu catal\u00e0. Aleshores el Pirineu franc\u00e8s qu\u00e8 deu ser? De versions sobre aquests \u201ctres Pirineus\u201d n\u2019he sentit unes quantes, per\u00f2 l\u2019\u00fanica que m\u00e9s o menys em conven\u00e7 \u00e9s la de l\u2019Instituto Pirenaico de Ecolog\u00eda <\/em>(IPE), amb seu a Sabi\u00f1\u00e1nigo. Es basa principalment en aspectes climatol\u00f2gics. El Pirineu occidental va del golf de Biscaia a la vall de Tena i es caracteritza per una marcada climatologia atl\u00e0ntica als dos caients, amb el pic del Mi\u00e8dia d\u2019Ossau (2.884 m) com a punt culminant. El Pirineu central va de la vall de Tena a la vall andorrana de la Valira d\u2019Encamp o d\u2019Orient i es defineix pel fort contrast atl\u00e0ntic i mediterrani als vessants, amb l\u2019Aneto com a sostre (3.404 m). I el Pirineu oriental s\u2019allarga de la vall de la Valira d\u2019Encamp fins al cap de Creus; en aquesta part, per la influ\u00e8ncia del Mediterrani, el caient sud \u00e9s m\u00e9s humit que el nord. El Carlit (2.921 m) n\u2019\u00e9s el punt m\u00e9s alt. Per\u00f2, resumint, no s\u2019ha canviat res: no es tracta de tres Pirineus separats, definits, concrets… S\u00f3n unes altres partions artificials, aquestes amb criteris cient\u00edfics, del mateix Pirineu.<\/p>\n

Acabar\u00e9 citant l\u2019obra de Verdaguer, en qu\u00e8 la forma Pirineu<\/em> \u00e9s la que surt als seus poemes: Canig\u00f3<\/em>, L\u2019emigrant<\/em>… La sarsuela catalana Can\u00e7\u00f3 d\u2019amor i de guerra <\/em>menciona el Pirineu: \u201cPirineu, tes blanques comes parlen a l\u2019eternitat.\u201d Altres escriptors cl\u00e0ssics, com Josep M. Folch i Torres o Narc\u00eds Oller, anomenen \u201cel Pirineu\u201d en els seus relats. Pompeu Fabra, excursionista i bon coneixedor del Pirineu, tamb\u00e9 ho fa. On he vist escrit Pirineus<\/em>? En fulletons tur\u00edstics, en cat\u00e0legs per vendre segones resid\u00e8ncies, en revistes, en plafons d\u2019ag\u00e8ncies de viatges i de patronats de turisme, en alguns programes televisius… Sense voler infravalorar ning\u00fa, per descomptat, aix\u00f2 no t\u00e9 consist\u00e8ncia davant la singularitat del nom propi Pirineu<\/em>. Tal vegada la marca \u201cPirineus\u201d funcioni en l\u2019aspecte tur\u00edstic o promocional, per\u00f2 \u2014i ho reitero\u2014 no t\u00e9 prou pes per substituir el top\u00f2nim Pirineu<\/em>. I si em permeteu una visi\u00f3 subjectiva, m\u00e9s personal, per a mi no hi ha res millor que la singularitat per anomenar una unitat orogr\u00e0fica tan definida, \u00fanica i peculiar. La forma Pirineu<\/em> ens posa al costat de l\u2019Atles, del Caucas i de l\u2019Him\u00e0laia. De noms en plural per fer menci\u00f3 d\u2019altres serralades ja en tenim molts arreu del m\u00f3n. Siguem singulars i deixem, per tant, de pluralitzar \u2014i en definitiva de fragmentar\u2014: donem solidesa, originalitat i entitat al nostre Pirineu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sense \u00e0nim de polemitzar ni de menysprear les opinions de ning\u00fa, ja que cadasc\u00fa t\u00e9 […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3637,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[77],"class_list":["post-3634","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-18-novembre-2015"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3634","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3634"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3641,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3634\/revisions\/3641"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3637"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3634"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3634"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}