{"id":3656,"date":"2015-10-10T10:33:16","date_gmt":"2015-10-10T08:33:16","guid":{"rendered":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/?p=3656"},"modified":"2021-08-04T10:57:04","modified_gmt":"2021-08-04T08:57:04","slug":"el-pirineu-no-existeix-visca-els-pirineus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/el-pirineu-no-existeix-visca-els-pirineus\/","title":{"rendered":"El Pirineu no existeix! Visca els Pirineus!"},"content":{"rendered":"

Vivim una \u00e8poca de la hist\u00f2ria de la humanitat en la qual, molt probablement, podem gaudir, com mai abans, de les m\u00e9s grans i millors oportunitats per viatjar al llarg i ample del planeta. Hi ha companys i companyes d\u2019esp\u00e8cie anomenats neolivingstones <\/em>que, en el temps que una eruga es transforma en papallona, s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019explorar tots els continents del m\u00f3n. Poden esmorzar a Am\u00e8rica, dinar a Europa i acabar dormint a l\u2019\u00c0frica, potser per all\u00f2 que, aquesta \u00faltima, fou el nostre bressol biol\u00f2gic.<\/p>\n

Un dels plaers, per\u00f2, que tenim alguns protolivingstones<\/em>, m\u00e9s que viatjar compulsivament per aquests mons de d\u00e9u<\/em> amb el cron\u00f2metre a la m\u00e0, \u00e9s descobrir els noms dels llocs que ens acompanyen. Com es diuen aquelles muntanyes roienques<\/em>? I la selva d\u2019arbres majestuosa? I el carall de barranc que s\u2019enfonsa per la vall pregona?<\/p>\n

Si fem un zoom sobre els paisatges de Catalunya, ens trobarem amb un laberint geogr\u00e0fic, tremendament seductor, de muntanyes, valls, planes i depressions que s\u2019estenen fins a trobar, cap a l\u2019est, una mar, una gran mar: la Mediterr\u00e0nia. Precisament l\u2019adjectiu mediterrani o mediterr\u00e0nia ha triomfat en molts dels \u00e0mbits de la nostra vida moderna: cultura mediterr\u00e0nia, ciutat mediterr\u00e0nia, mediterr\u00e0niament no se qu\u00e8…<\/p>\n

Ara b\u00e9! De les aig\u00fces c\u00e0lides d\u2019aquesta mateixa mar, emergeix una de les serralades de muntanyes m\u00e9s espectaculars del sud d\u2019Europa i de l\u2019hemisferi nord del feli\u00e7 planeta. Muntanyes i muntanyes de pics, puntes, pales, bonys i tossals s\u2019enlairen descaradament cap al cel, com a torres de guaita medievals, que arriben a assolir fins els tres mil metres d\u2019al\u00e7ada sobre el nivell d\u2019aquella mar.<\/p>\n

Unes muntanyes modelades pels processos d\u2019erosi\u00f3, transport i sedimentaci\u00f3 d\u2019una extensa xarxa de rius braus, de barrancs esbojarrats, de cascades i salts d\u2019aigua escumosos, i per tot un ex\u00e8rcit d\u2019estanys i de milers de zones humides que s\u00f3n les fonts que abeuren les terres que evolucionen al seu entorn.<\/p>\n

Una darrera pe\u00e7a completa la fesomia d\u2019aquesta gran b\u00e8stia geol\u00f2gica: els boscos. Arbres, arbustos i milers de plantes, amb formes, mides i colors diversos, vesteixen les alegries i les penes paisatg\u00edstiques d\u2019un dels sistemes muntanyosos m\u00e9s ben conservats d\u2019Europa. Senyores i senyors, estem parlant dels Pirineus!<\/p>\n

Si els paisatges mediterranis s\u00f3n aquells que associem a la hist\u00f2rica Mediterr\u00e0nia, els pirinencs s\u00f3n aquells que haur\u00edem d\u2019associar als Pirineus. Una regi\u00f3 complexa i plural, on els paisatges alpins malden per evolucionar naturalment i les seues gents per no perdre alguns dels seus trets d\u2019identitat. Som als Pirineus! S\u00ed, amb plural, Pirineus.<\/p>\n

Com a gran edifici orogr\u00e0fic, producte de la deformaci\u00f3 de l\u2019escor\u00e7a terrestre, \u00e9s una serralada de muntanyes -prepirinenques i axials- que juntes aixequen un sistema muntany\u00f3s vast, que alg\u00fa s\u2019ha atrevit a definir, metaf\u00f2ricament parlant, com a una extensa i complexa espina de peix, aix\u00f2 s\u00ed, d\u2019aigua dol\u00e7a!<\/p>\n

Els grecs foren els primers que van utilitzar el concepte de serralada pirinenca com a unitat geogr\u00e0fica complexa, malgrat els pobles que l\u2019habitaven, molt probablement, no en tinguessin consci\u00e8ncia. Tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s que segur que, abans dels grecs, existia un top\u00f2nim ind\u00edgena amb una refer\u00e8ncia equivalent.<\/p>\n

Els grecs parlen d\u2019aquestes muntanyes, unes vegades en singular i d\u2019altres en plural, amb cites com mont Pirinaion,<\/em> mentre que els llatins ho fan amb formes com Pyreneai<\/em>, Pyrenaum<\/em>, o Pirenaeus<\/em>.<\/p>\n

Passat el per\u00edode cl\u00e0ssic, la travessa de l\u2019\u00e8poca medieval fou temps de profundes relacions entre els regnes i comtats d\u2019ambd\u00f3s vessants de la serralada. Les muntanyes, per\u00f2, s\u00f3n qualificades de horribilis montes. <\/em>Muntanyes salvatges, muntanyes male\u00efdes, muntanyes temudes…<\/p>\n

Aquest sentiment hum\u00e0, per\u00f2, comen\u00e7a a canviar, cam\u00ed del Renaixement on es trenca, definitivament, el silenci pirinenc i s\u2019estableixen les bases d\u2019un inter\u00e8s il\u00b7lustrat per la natura. El mite dona pas a la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

Fa\u00a0 uns 200 anys, els pioners francesos en la seva descoberta cient\u00edfica, utilitzen top\u00f2nims com Monts Pyr\u00e9n\u00e9es<\/em>, o Pyr\u00e9n\u00e9es<\/em> a seques. Els anglesos, exploradors contrastats, els registren amb la forma francesa Pyrenees <\/em>sense accents, afegint mountains<\/em>. Per \u00faltim, l\u2019excursionisme catal\u00e0, impulsat pel moviment cultural de la Renaixen\u00e7a, proper al romanticisme europeu, n\u2019exalta les belleses naturals i acostuma a utilitzar la forma Pirineus, en plural.<\/p>\n

La pregunta, per tant, \u00e9s obvia. Per qu\u00e8 ara, cada cop que parlen d\u2019elles, les anomenen Pirineu? Moltes muntanyes reben nom a partir d\u2019una ciutat important enclavada en elles: seria el cas de Pirene, <\/em>ciutat esmentada al segle VII aC., assentada al cap de Creus, que podria ser l\u2019ancestre de Pirineu, en forma singular.<\/p>\n

No posarem en dubte que, des d\u2019un punt de vista po\u00e8tic, l\u2019\u00fas de la forma singular \u00e9s adient, tal com moss\u00e8n Cinto Verdaguer va escriure reiteradament al seu gran Canig\u00f3. Tamb\u00e9 si es vol concretar un lloc o caracter\u00edstica determinat, com el Pirineu catal\u00e0, Pirineu axial o Pirineu singular.<\/p>\n

Els Pirineus, per\u00f2, en plural, reflecteixen millor aquesta complexitat geogr\u00e0fica de la serralada, accentuada per tenir un vessant nord, anomenat atl\u00e0ntic, i un vessant sud, mediterrani. Carall! Aix\u00f2 es respectar al seus principals contrincants paisatg\u00edstics, si se\u2019m permet l\u2019expressi\u00f3 liter\u00e0ria.<\/p>\n

Els Pirineus s\u00f3n una realitat diversa, on conviuen pobles i lleng\u00fces diferents. No ho dubteu! Valls i muntanyes estructuren un espai geogr\u00e0fic que, al llarg de la hist\u00f2ria, ha evolucionat com un territori m\u00e9s permeable del que pensem.<\/p>\n

Les societats urbanes contempor\u00e0nies, influenciades pels mitjans de comunicaci\u00f3 dominants, han portat que es digui i s\u2019escrigui m\u00e9s Pirineu que Pirineus. No \u00e9s l\u2019\u00fanic exemple: els estanys tamb\u00e9 s\u2019estan transformant en llacs; els riuets, en rierols; i els barrancs, en rieres.<\/p>\n

Si la major part de la poblaci\u00f3 del m\u00f3n viu en grans ciutats \u00e9s raonable pensar, malgrat que no ho compartim, que el llenguatge d\u2019aquestes concentracions demogr\u00e0fiques s\u2019imposi als altres \u00e0mbits geogr\u00e0fics.<\/p>\n

Aix\u00f2, per\u00f2, no ha de fer que els que vivim als Pirineus no tinguem el dret de ser escoltats i respectats, i tamb\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 de defensar el nostre patrimoni, entre el qual cal incloure els noms dels nostres llocs, els noms dels nostres paisatges, el nom del nostre pa\u00eds. El pa\u00eds de les muntanyes!<\/p>\n

Us imagineu quin guirigall s\u2019organitzaria a Barcelona si, un carrer com la Rambla, els pirinencs la pass\u00e9ssim a anomenar el Barranc; un edifici modernista com la Pedrera, fos la Tartera; o la magn\u00edfica Llotja \u2013inclosa la del Bar\u00e7a- es convert\u00eds en una fotja<\/em>, ocell com\u00fa en zones humides?<\/p>\n

Mentre els Andes siguin Andes; els Alps, Alps; els Apenins, Apenins; les Rocalloses, Rocalloses; els Carpats, Carpats; els Urals, Urals… els Pirineus seran Pirineus! Com a forma po\u00e8tica, d\u2019acord! Com a territori administratiu, ni parlar-ne! Ni l\u2019Alt Pirineu ni el baix.<\/p>\n

Senyores i senyors, el Pirineu no existeix!<\/p>\n

Visca els Pirineus!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vivim una \u00e8poca de la hist\u00f2ria de la humanitat en la qual, molt probablement, podem […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3660,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[78],"class_list":["post-3656","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-17-octubre-2015"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3656","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3656"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3656\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3658,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3656\/revisions\/3658"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3660"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3656"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3656"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3656"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}