Des de temps immemorials, les dones han tingut un paper important\u00edssim en la gesti\u00f3 i coneixement de les malalties a les llars pirinenques; lluny de pretensions, elles guarien amb herbes remeieres qualsevol malestar o infecci\u00f3 amb molta naturalitat i encert. Aquestes pr\u00e0ctiques van estar condemnades durant els segles XVI i XVII pels mateixos inquisidors que buscaven \u201ccaps de turc\u201d per resoldre alguns dels seus afers clericals,…, que sovint no eren m\u00e9s que obsessions infundades. El resultat de tot plegat \u00e9s que moltes dones s\u00e0vies i innocents van ser torturades brutalment, assassinades injustament i odiades pels flancs de la hist\u00f2ria. L\u2019objectiu era clar: exterminar d\u2019arrel un coneixement ancestral que posava en evid\u00e8ncia algunes pr\u00e0ctiques m\u00e8diques de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n
Ben entrat el segle XIX, un grup de dones valentes de la zona de la Vansa (a prop del Cad\u00ed), va iniciar una experi\u00e8ncia empresarial \u201cinnovadora\u201d per a l\u2019\u00e8poca: sortir de casa a peu per tal de guanyar-se la vida, i el respecte, mitjan\u00e7ant la recol\u00b7lecci\u00f3 d\u2019herbes remeieres i preparats com ara els ung\u00fcents o pomades, els pegats i els xarops que guarien als malats de moltes masies a\u00efllades d\u2019arreu de Catalunya. Ens referim a les trementinaires.<\/p>\n
La tasca de les trementinaires seguia el cicle de les estacions: a partir del mes de maig, i durant tot l’estiu, es dedicaven a la collita de les plantes medicinals necess\u00e0ries per a l’elaboraci\u00f3 dels remeis. Les deixaven assecar, les trituraven i les classificaven per poder envasar-les en coixineres. A l’agost, extreien la trementina dels pins i l’envasaven en llaunes. Aix\u00f2 s’havia de fer amb la m\u00e0xima celeritat, per evitar que la resina perd\u00e9s propietats medicinals. Aix\u00ed, habitualment, una jornada de collita anava seguida d\u2019una llarga nit de preparaci\u00f3 del remei. A partir de finals d’agost, recollien bolets, els enfilaven en fil de cot\u00f3 i els penjaven tamb\u00e9 perqu\u00e8 s’assequessin. A principis de novembre marxaven per vendre els seus productes, per\u00f2 per Nadal tornaven amb la fam\u00edlia. La segona sortida comen\u00e7ava a mitjan gener i durava fins al voltant de Setmana Santa.<\/p>\n
Les trementinaires caminaven sempre per les cabaneres o vies de la transhum\u00e0ncia de bestiar, evitant\u00a0 tanmateix les gran poblacions. Gaireb\u00e9 sempre anaven de dues en dues, una que coneixia l’ofici i una ajudanta o aprenenta, generalment de curta edat, que solia ser gaireb\u00e9 sempre de la seva mateixa fam\u00edlia: mares amb filles, \u00e0vies amb n\u00e9tes, ties amb nebodes. Tamb\u00e9 en alguna ocasi\u00f3 s’ajuntaven dues trementinaires.<\/p>\n
Quin equipatge duien?\u00a0 A m\u00e9s del farcell de tela amb una muda, una mica de menjar i un ganivet, carregaven totes les fundes de coix\u00ed que havien omplert amb herbes; lligades a les espatlles, penjaven les llaunes amb la trementina i altres resines.<\/p>\n
Pel cam\u00ed, o quan arribaven a una masia o llogaret on pernoctar, preparaven els ung\u00fcents o les pomades a base d\u2019herbes triturades i greix de porc o gallina, pega negra o fins i tot cera. Un cop cuit, es colava i es guardava en pots de vidre per a \u00fas extern i aix\u00ed la fam\u00edlia en tenia per tot l\u2019any.<\/p>\n
Els \u201cemplastes\u201d o pegats eren molt coneguts per la seva utilitzaci\u00f3 i consistien en untar sobre un drap de cot\u00f3 o lli una mica de trementina, greix, ou, cera o mel. S\u2019escalfava el drap i s\u2019embolicava la zona afectada de forma ben subjecte. N\u2019hi havia que en comptes del drap utilitzaven una fulla de col!. Aquests es deixaven fins que es desenganxaven de la pell. Les guaridores deien que \u201cla trementina xucla el mal de dins i el porta cap a fora<\/em>\u201d.<\/p>\n Els fums o perfums eren tamb\u00e9 for\u00e7a emprats, sobretot per a ferides infectades; en aquesta l\u00ednea n\u2019\u00e9s un exemple destacable les fulles seques de sa\u00fcc (Sambucus nigra<\/u><\/em>), que en posar-les sobre una brasa alliberaven un fum desinfectant.<\/p>\n Els xarops sovint els elaboraven\u00a0 a base de flors o fruits. Un remei ben senzill \u00e9s el xarop de milfulles (Achillea<\/u><\/em> millefolium<\/em><\/u>): es prepara una infusi\u00f3 de 100 g de summitat florida en 600 g d\u2019aigua. Es deixa macerar unes vint hores, es filtra i s\u2019afegeixen 1.200 g de sucre, escalfant la maceraci\u00f3 a foc lent. Es deixa evaporar el l\u00edquid fins que tingui la consist\u00e8ncia de xarop desitjada. Si se\u2019n pren dues cullerades al dia durant nou dies seguits (una novena), la circulaci\u00f3 sangu\u00ednia millorar\u00e0 substancialment.<\/p>\n Josep Maria Font Ravent\u00f3s, en un petit poema titulat Trementinaire muntanyenca<\/em>, les va definir molt b\u00e9:<\/p>\n Trementinaire de l\u2019altura<\/em><\/p>\n que moreneta tens la pell<\/em><\/p>\n i com les dones del temps vell<\/em><\/p>\n portes cenyida la cintura.<\/em><\/p>\n Duus botes xiques, de ginebra,<\/em><\/p>\n de trementina i suc d\u2019avet,<\/em><\/p>\n i dalt l\u2019espatlla un sarronet<\/em><\/p>\n d\u2019herbes del bosc i els cims del gebre.<\/em><\/p>\n Quan neu d\u2019hivern vesteix les serres<\/em><\/p>\n vas resseguint ve\u00efnes terres,<\/em><\/p>\n amb el teu cant medicinal.<\/em><\/p>\n Vas resseguint la terra plana,<\/em><\/p>\n com una fada muntanyana<\/em><\/p>\n que t\u00e9 un remei per cada mal.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Des de temps immemorials, les dones han tingut un paper important\u00edssim en la gesti\u00f3 i […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3678,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[79],"class_list":["post-3675","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-16-setembre-2015"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3675","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3675"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3675\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3676,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3675\/revisions\/3676"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3678"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3675"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3675"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3675"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}