L\u2019equip t\u00e8cnic del Centre de Suport Territorial dels Pirineus (CST Pirineus) de l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic i Geol\u00f2gic de Catalunya (ICGC) treballem en un territori amb una gran varietat paisatg\u00edstica. La nostra feina ens permet gaudir d\u2019aquest espectacle natural al mateix temps que aprenem de manera cont\u00ednua. Pertanyem, doncs, a un col\u00b7lectiu de persones que ens agrada estar en constant relaci\u00f3 amb el paisatge, transitar pels camins muntanyosos que cobreixen des de la plana a la muntanya, des dels boscos humits als prats alpins, des dels rius cabalosos als petits torrents que neixen a cotes altes. En general, quan circulem per la xarxa de senders del territori ens fixem en el llenguatge de les roques i sediments i en la diferent gamma crom\u00e0tica, de textures i formes que l\u2019escenari de l\u2019entorn ens explica.<\/p>\n
Aquest paisatge que ens agrada trepitjar i observar t\u00e9 la particularitat d\u2019explicar una gran hist\u00f2ria. Una hist\u00f2ria que sovint hem oblidat per ignorar un extens i interminable arxiu…\u00a0el de les roques. Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que la falsa percepci\u00f3 que les roques i la mateixa Terra no tenen \u00e0nima ni vida, ha atorgat una gran solitud als amants de les ci\u00e8ncies de la Terra. En la hist\u00f2ria i interpretaci\u00f3 del paisatge \u00e9s important, doncs, integrar els diferents materials que afloren en el subs\u00f2l, en superf\u00edcie i, al mateix temps, les seves propietats i estructures. Tot aquest llenguatge ens ha revelat com es varen formar els Pirineus, una serralada que a trets generals podr\u00edem considerar que t\u00e9 una edat d\u2019entre 25 i 50 milions d\u2019anys, amb un repertori de roques que enregistren una hist\u00f2ria de m\u00e9s de 600 milions d\u2019anys i que no t\u00e9 fi.<\/p>\n
Grans moviments tect\u00f2nics formaren l\u2019edificaci\u00f3 dels Pirineus amb un proc\u00e9s que es desenvolup\u00e0 a una velocitat mitjana entre 4 i 8 cm\/any per\u00f2 que va durar m\u00e9s de 60 milions d\u2019anys. Tot aix\u00f2 creant en aquestes contrades pirinenques una infinitat de paisatges i ambients, des d\u2019oceans a rius, de volcans a platges paradis\u00edaques. La gran erosi\u00f3 de la xarxa fluvial i l\u2019emerg\u00e8ncia de roques molt antigues al Pirineu axial han perm\u00e8s gaudir de grans afloraments per poder interpretar aquesta gran varietat d\u2019ambients pret\u00e8rits i dins d\u2019ells, el registre de l\u2019evoluci\u00f3 de la vida: els f\u00f2ssils. Aquests ens ajuden a interpretar amb exactitud com era el Pirineu en cadascun dels episodis d\u2019aquesta gran pel\u00b7l\u00edcula de m\u00e9s de 600 milions d\u2019anys: dinosaures, peixos, coralls, caragolines, fins als m\u00e9s petits organismes unicel\u00b7lulars. No cal, per\u00f2, perdre\u2019s en tanta hist\u00f2ria, si no som capa\u00e7os d\u2019utilitzar-la per fer un m\u00f3n millor i m\u00e9s segur avui. Aquest \u00e9s el gran repte de la ci\u00e8ncia i la gran aportaci\u00f3 a fer per part de les ci\u00e8ncies de la Terra en particular.<\/p>\n
Aquest dinamisme del nostre planeta altera la superf\u00edcie terrestre de manera constant i ens ofereix morfologies diferents segons el tipus de material i el tipus d\u2019agent modelador; la dissoluci\u00f3 de les roques que genera avencs i coves i l\u2019erosi\u00f3 fluvial o glacial que deixa les conegudes formes de vall en \u2018V\u2019 o \u2018U\u2019 en s\u00f3n dos exemples clars. Aquestes formes de modelat constitueixen un recurs de primer ordre per al territori, per atreure al sector tur\u00edstic, esportiu i cultural. En aquest sentit, \u00e9s possible la pr\u00e0ctica d\u2019esports d\u2019aventura com l\u2019espeleologia, el barranquisme, el r\u00e0fting o el pirag\u00fcisme, com tamb\u00e9 la pres\u00e8ncia d\u2019espais naturals amb diferents figures de protecci\u00f3 (parcs nacionals, naturals…) que en si mateixos s\u00f3n enclavaments de gran inter\u00e8s tur\u00edstic a causa dels seus valors paisatg\u00edstics i culturals. Quan aquests processos geol\u00f2gics, lligats a la geodin\u00e0mica externa, ens poden causar danys a les persones o a les nostres infraestructures parlem de riscos geol\u00f2gics, i ens referim a despreniments, fluxos torrencials, allaus… S\u00f3n perills naturals que poden generar un risc quan circulem per la muntanya.<\/p>\n
Alguns dels m\u00e9s coneguts i transitats espais naturals tenen una relaci\u00f3 directa amb la geologia: per exemple, es podria esmentar el congost de Mont-Rebei, format per l\u2019erosi\u00f3 fluvial del riu Noguera Ribagor\u00e7ana als materials que formen l\u2019encavalcament del Montsec (una de les principals estructures tect\u00f2niques del Pirineu meridional). Per un altre costat, la zona de Certascan, caracter\u00edstica pels plecs i les cisalles dels materials esquistosos i gran\u00edtics del Paleozoic. O tamb\u00e9 tenim la vall de Sant Maurici i la vall de l\u2019Artiga de Lin com a exemples del modelat glacial, on es poden observar diferents estructures caracter\u00edstiques d\u2019aquests paisatges (circ, crestes, cubetes, estries…). En aquest sentit, Catalunya disposa un inventari d\u2019espais d\u2019inter\u00e8s geol\u00f2gic en el qual es descriu la import\u00e0ncia del paisatge en q\u00fcesti\u00f3. Aix\u00ed s\u2019ofereix la possibilitat de con\u00e8ixer espais naturals poc transitats a nivell excursionista, per\u00f2 amb alt valor geol\u00f2gic.<\/p>\n
Estar davant d\u2019un paisatge i incorporar el coneixement geol\u00f2gic en permet una percepci\u00f3 m\u00e9s integral i hol\u00edstica i, per conseq\u00fc\u00e8ncia, una millora en l\u2019efici\u00e8ncia de la planificaci\u00f3 d\u2019un territori. \u00c9s aqu\u00ed on el CST Pirineus adquireix una gran import\u00e0ncia en l\u2019acci\u00f3 de proximitat al Pirineu, adquirint dades, gestionant informaci\u00f3 i donant suport t\u00e8cnic i cient\u00edfic aplicat en els camps de la geologia i les ci\u00e8ncies del s\u00f2l a les administracions i a la ind\u00fastria, a les entitats actives del territori i al p\u00fablic general.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019equip t\u00e8cnic del Centre de Suport Territorial dels Pirineus (CST Pirineus) de l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic i […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3694,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[80],"class_list":["post-3691","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-15-juliol-agost-2015"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3691","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3691"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3691\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3692,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3691\/revisions\/3692"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3694"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3691"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3691"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3691"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}