Viatjar i passejar no \u00e9s exactament el mateix. El viatge acostuma a implicar no nom\u00e9s el despla\u00e7ament a una certa dist\u00e0ncia mitjan\u00e7ant qualsevol mitj\u00e0 de transport, sin\u00f3 tamb\u00e9 un m\u00ednim de log\u00edstica i preparaci\u00f3 encaminades a reduir en tot all\u00f2 possible els inevitables imprevistos. El passeig, en canvi, s\u2019acostuma a fer a peu o, a vegades, en un mitj\u00e0 de transport de velocitat molt limitada (a cavall o en bicicleta, per exemple) i, hom no s\u2019allunya gaire del punt de partida inicial. Es pot passejar en entorns familiars o en espais desconeguts, per\u00f2 en cap dels dos casos s\u2019hi associa cap risc.<\/p>\n
S\u2019ha escrit molt\u00edssim sobre la hist\u00f2ria del viatge i dels viatgers, fins al punt que els anomenats llibres de viatge<\/em>, capa\u00e7os d\u2019ocupar metres lineals de prestatgeries de llibreries i biblioteques, representen un g\u00e8nere literari en maj\u00fascules. Ning\u00fa discuteix a aquestes al\u00e7ades l\u2019enorme rellev\u00e0ncia del viatge en el proc\u00e9s d\u2019adquisici\u00f3 d\u2019una consci\u00e8ncia geogr\u00e0fica del m\u00f3n. No obstant aix\u00f2, aquesta preemin\u00e8ncia del viatge, imbu\u00eft encara avui dia d\u2019una certa aureola m\u00edtico-llegend\u00e0ria, ha deixat el passeig i la seva hist\u00f2ria en un segon nivell, oblidant tot sovint que l\u2019experi\u00e8ncia geogr\u00e0fica \u2013i paisatgera<\/em>– de la modernitat est\u00e0 tamb\u00e9 estretament vinculada al passeig.<\/p>\n \u00a0<\/strong>A finals del segle XVIII apareixien els primers intents d\u2019establir una relaci\u00f3 te\u00f2rica i pr\u00e0ctica entre el passeig i el territori i els seus paisatges o, dit d\u2019una altra manera, entre l\u2019acte de passejar i el complex proc\u00e9s de d\u2019aprehensi\u00f3 de l\u2019entorn per part de l\u2019individu. El passeig es converteix aleshores \u2013i per primera vegada- en un objecte de reflexi\u00f3 filos\u00f2fica i aix\u00f2 incidir\u00e0, sense cap mena de dubte, en una nova forma de relacionar-se amb el territori i de vincular-se amb els seus paisatges, tant urbans com rurals, una relaci\u00f3 monopolitzada fins aquell moment pel model pautat per les representacions pict\u00f2riques del paisatge. Aquest renovat inter\u00e8s per al passeig comporta, en aquells anys, la publicaci\u00f3 de l\u2019obra Els somieigs del passejant solitari <\/em>(1776-1778)<\/em>, de Jean-Jacques Rousseau, o les al\u00b7lusions als passejos literaris en obres com ara Werther<\/em> (1802), de Goethe, i, molt especialment, l\u2019aparici\u00f3 del llibre Die Spatzierg\u00e4nge oder die Kunst spatzierenzugehen <\/em>(tradu\u00eft al castell\u00e0 amb el t\u00edtol El arte de pasear<\/em>), tamb\u00e9 de 1802, de Karl Gottlob Schelle. Aquest llibret, un tractat filos\u00f2fic sobre el passeig en tota regla, suposa l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una nova est\u00e8tica dels plaers lligats a aquesta activitat, segons la qual les condicions f\u00edsiques de l\u2019itinerari seguit repercuteixen directament en les experi\u00e8ncies viscudes pel passejant.<\/p>\n En paraules de Federico L\u00f3pez Silvestre, a partir d\u2019ara \u2013\u00e9s a dir, del despuntar de la modernitat-, el paisatge ser\u00e0 m\u00e9s el fruit d\u2019un recorregut que d\u2019una instant\u00e0nia, m\u00e9s una experi\u00e8ncia que una cosa o una idea, fet que posa en entredit l\u2019\u00e8mfasi tradicional en la relaci\u00f3 entre el paisatge i el punt de vista, afavorit pel c\u00e0non pict\u00f2ric paisatg\u00edstic. El paisatge no es pot apreciar ni descobrir, sense l\u2019estat d\u2019\u00e0nim receptiu que genera el passeig. El fil\u00f2sof franc\u00e8s Jacques Leenhardt considera en aquest sentit que Schelle, amb el seu llibre, ofereix per primera vegada una fenomenologia de la sensibilitat paisatg\u00edstica basada en una est\u00e8tica del passeig que requereix, per tal que hi hagi plaer, la converg\u00e8ncia d\u2019un sentiment, per una banda, i d\u2019un entorn que ofereixi una contrapartida apropiada al mateix, per l\u2019altra. La noci\u00f3 de paisatge es construiria, doncs, a partir d\u2019una s\u00e8rie diferenciada i continuada d\u2019apropiacions de l\u2019espai natural o social, perspectiva sense dubte singular per a l\u2019\u00e8poca i no molt allunyada de la defensada avui per molts autors, com ara Mathieu Kessler en el seu assaig Le paysage et son ombre<\/em> (1999) o Gl\u00f2ria Soler en L\u2019estiueig a Catalunya, 1900-1950<\/em> (1995).<\/p>\n Despr\u00e9s de Schelle han aparegut moltes altres aportacions al voltant del passeig com a experi\u00e8ncia est\u00e8tica i forma d\u2019apropiaci\u00f3 del paisatge, molt especialment l\u2019urb\u00e0. La figura del fl\u00e2neur<\/em> de Baudelaire, que Walter Benjamin explotar\u00e0 al seu Passatges<\/em>, \u00e9s una fita fonamental en aquesta l\u00ednia. L\u2019art, la literatura i el cinema s\u2019han inspirat una i altra vegada, al llarg dels dos \u00faltims segles, en el passejant i el passeig; valgui, com a bot\u00f3 de mostra, la pel\u00b7l\u00edcula de Jos\u00e9 Luis Guerin, En la ciudad de Sylvia<\/em>.<\/p>\n Vull destacar, en els par\u00e0grafs que segueixen, un passeig quelcom peculiar, per\u00f2 ja present entre artistes i intel\u00b7lectuals en els inicis de la modernitat. Es tracta del passeig com a experi\u00e8ncia est\u00e8tica i forma d\u2019aprehensi\u00f3 del territori tal com el va concebre Schelle, per\u00f2 amb accentuades dosis de den\u00fancia i cr\u00edtica social, expl\u00edcita o impl\u00edcita. Em refereixo, per exemple, als passejos dadaistes de principis del segle XX als paisatges urbans, banals, anodins i amorfs, com aquella primera visita dadaista a Saint Julien-le-Pauvre, un descampat als afores de Paris, la tarda plujosa del 14 d\u2019abril de 1921. Als passejos dadaistes (que cinquanta anys m\u00e9s tard Fluxus recuperar\u00e0 als Free Flux-Tours<\/em> per a visitar els t\u00fanels del tren, els urinaris i els llocs menyspreables del Soho), els seguiran les deambulacions<\/em> surrealistes per vastos espais deshabitats, per buscar-hi la dimensi\u00f3 inconscient<\/em> del territori. I, a la d\u00e8cada de 1950, les derives<\/em> situacionistes \u2013amb Guy Debord al capdavant- buscaran una forma alternativa d\u2019habitar la ciutat recolzant-se en un m\u00e8tode psicogeogr\u00e0fic.<\/p>\n Aquesta particular tradici\u00f3 del passeig urb\u00e0, sovint impregnada d\u2019una cr\u00edtica expl\u00edcita pel desolat estat d\u2019aquests paisatges, segueix avui vigorosa. Curiosament, en aquests singulars passejos estan coincidint m\u00e9s que mai artistes, ge\u00f2grafs, arquitectes i urbanistes. Aix\u00ed mateix passa en el projecte europeu Post-it city<\/em>, centrat en l\u2019estudi de les ocupacions temporals de l\u2019espai p\u00fablic i en la necessitat de reinterpretar la ciutat contempor\u00e0nia de manera alternativa a la lectura derivada de l\u2019skyline<\/em> oficial; a la iniciativa Transurbancia<\/em>, impulsada per Francesco Careri a Roma; i, a la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona, experi\u00e8ncies tan interessants com Rieres\/Rambles (Roaming Ultrabarcelona)<\/em>, proposta basada en un recorregut a peu durant tres dies pels espais perif\u00e8rics de la Barcelona metropolitana; o el taller L\u00edmits<\/em>, impulsat pel col\u00b7lectiu Sitesize en el marc de les activitats de l\u2019Observatori N\u00f2mada Barcelona.<\/p>\n D\u2019una forma o d\u2019una altra, la veritat \u00e9s que, a diari, milions de persones, encara que no hi reflexionin, practiquen el passeig, ja sigui al centre de la ciutat, a la perif\u00e8ria o al camp. I quan el passeig individual es converteix en itinerari socialitzat, sorgeix el cam\u00ed. Aquest no \u00e9s m\u00e9s, en \u00faltima inst\u00e0ncia, que una socialitzaci\u00f3 del passeig. Com b\u00e9 deia Perejaume i en una l\u00ednia molt semblant a la que transmet l\u2019obra d\u2019autors com Francis Al\u00ffs, Tony Smith, Richard Long o Erwin Wurn, amb els anys, els \u00e9ssers humans ens hem perfeccionat com a subjectes i instruments de cam\u00ed, com a passejants, en definitiva. Potser \u00e9s veritat que \u00e9s en el cam\u00ed i actuant com a passejants on millor podem recon\u00e8ixer all\u00f2 que ens fa humans.<\/p>\n Una versi\u00f3 similar d’aquest text es pot trobar al llibre de Joan Nogu\u00e9 Entre paisajes. Barcelona, \u00c0mbit, 2009.<\/em><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Viatjar i passejar no \u00e9s exactament el mateix. El viatge acostuma a implicar no nom\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3729,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[83],"class_list":["post-3726","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-08-desembre-2014"],"yoast_head":"\n