{"id":3872,"date":"2017-11-10T13:00:22","date_gmt":"2017-11-10T12:00:22","guid":{"rendered":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/?p=3872"},"modified":"2021-09-16T13:07:28","modified_gmt":"2021-09-16T11:07:28","slug":"per-culpa-del-maleit-costum-de-caminar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/per-culpa-del-maleit-costum-de-caminar\/","title":{"rendered":"Per culpa del maleit costum de caminar\u2026"},"content":{"rendered":"

Mai hi ha una sola ra\u00f3 per a explicar res. Els nostres cossos, com diu una jove graduada en medicina de Bo\u00ed, tenen mem\u00f2ria i, tard o d\u2019hora, ens ho recordaran. Potser per aix\u00f2, o ves a saber per quina casualitat, un dia vam trobar-nos, supo supo,<\/em> cinc pirinencs que, hav\u00edem cercat, de forma personal i independent, suposicions o raonaments a les coses que ens envoltaven i preocupaven, dia rere dia, \u00edntimament relacionades amb l\u2019esdevenir pirinenc!<\/p>\n

La trobada existencial dels Cinc va estar motivada, curiosament, per la desaparici\u00f3 d\u2019un cam\u00ed. Un cam\u00ed mil\u00b7lenari que unia el poble d\u2019Esperan amb els de Gotarta i Ig\u00fcerri, tots ells llogarets de muntanya situats als voltants de la capital comarcal. El Pont, el cor; els voltants, un tresor!<\/p>\n

La construcci\u00f3, mal pensada, d\u2019una pista forestal va fer desapar\u00e8ixer una gran part d\u2019aquest cam\u00ed hist\u00f2ric, el que va provocar la nostra sentida queixa a les institucions locals, a la premsa territorial i a la societat ribagor\u00e7ana, en general. Els magn\u00edfics empedrats d\u2019un dels camins que unia el rom\u00e0nic de la Vall de Bo\u00ed amb els senyors d\u2019Erillcastell havien estat malmesos, per un grapat d\u2019infortunis.<\/p>\n

En aquells dies, crec que tots Cinc vam recuperar, de patac, sentiments i arguments viscuts durant la nostra joventut, quan q\u00fcestion\u00e0vem una gran part d\u2019all\u00f2 que ens rodejava. Aix\u00ed, passet<\/em> a passet<\/em>, ens vam anar cohesionant, com a grup, mentre treball\u00e0vem, amb vehem\u00e8ncia, en contra d\u2019aquells principis de la cultura dels fets consumats. En definitiva, vam comen\u00e7ar a forjar, amb dissimulada mod\u00e8stia, una contracultura… dels fets raonats, aix\u00f2 s\u00ed, orgullosament pirinenca.<\/p>\n

Al rescat emocional i f\u00edsic d\u2019aquest cam\u00ed \u2013operaci\u00f3 que vam batejar com L\u2019esperit d\u2019Esperan<\/em>– va seguir la tasca merit\u00f2ria, d\u2019un dels Cinc, de digitalitzar tota \u00a0la xarxa hist\u00f2rica de camins del municipi i lliurar-ho, de forma altruista, a l\u2019Ajuntament, per tal que la desgraciada hist\u00f2ria de destrucci\u00f3 patrimonial no es torn\u00e9s a repetir.<\/p>\n

Despr\u00e9s dels camins, va venir la necessitat de despertar i d\u2019apropar, a la gent que ens escoltava, els valors m\u00e9s identitaris i ideol\u00f2gics del territori per on marraven aquells camins. I vam organitzar les primeres visites guiades a l\u2019oblidat i menystingut monestir de Lavaix, amb un gran \u00e8xit de participants en les diferents ocasions. El Convent, <\/em>com popularment es coneix al monestir,<\/em> tornava a estar a la mem\u00f2ria dels ribagor\u00e7ans i al cor dels pontarrins. A m\u00e9s, orgullosos com el que m\u00e9s, l\u2019Escola del Pont de Suert el va comen\u00e7ar a visitar, pr\u00e0cticament, cada any. Lavaix, nostre convent, bategava, de nou, el seu poder i saviesa medieval, entre grans i petits.<\/p>\n

L\u2019avan\u00e7ada continuava i, mesos despr\u00e9s, vam provocar un nou moviment t\u00e0ctic en la partida d\u2019escacs: \u00a0la descoberta dels paisatges quotidians que ens acompanyen cada dia, d\u2019a prop i de lluny, del mat\u00ed a la nit. Durant tres dies, de l\u2019estiu de 2016, i sota el paraigua dels cursos d\u2019estiu de la UdL, del propi Ajuntament i del Consell Comarcal de l\u2019Alta Ribagor\u00e7a, vam organitzar unes jornades de (re)coneixement de l\u2019entorn comarcal on, d\u2019una manera transversal i multidisciplin\u00e0ria, visit\u00e0rem, entre d\u2019altres, espais geogr\u00e0fics singulars, ermites rom\u00e0niques \u00faniques o zones volc\u00e0niques, molt actives en un passat geol\u00f2gic remot i for\u00e7a desconegut. Un extraordinari c\u00f2ctel patrimonial que pretenia, i creiem que ho va aconseguir, generar una renovada autoestima, clar que s\u00ed, cap a les riqueses del pa\u00eds i entre els seus propis pobladors: naltres<\/em>, els ribagor\u00e7ans!<\/p>\n

Un curs, per cert, on es va comen\u00e7ar a enragonar<\/em> i q\u00fcestionar la gran aventura de l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric Comarcal que, finalment, s\u2019ubicar\u00ed<\/em> al monumental Palau Abacial del Pont de Suert. Mat\u00e8ria i forma. Espai i volum. Passat, present i futur. I qu\u00e8 m\u00e9s?<\/p>\n

Un dia, asseguts en un caf\u00e8 de la pla\u00e7a del Mercadal del Pont, mentre marranej\u00e0vem amb una xocolata desfeta amb pa (nostre senyor berenar preferit), els Cinc vam prendre algunes decisions \u00a0importants en la nostra curta per\u00f2 atzarosa vida, m\u00e9s que res, per dignitat: una i primera, que tindr\u00edem un nom, per evitar que els hereus de l\u2019escriptora anglesa Enid Blyton (autora de les aventures dels Cinc) ens denunciessin per plagi. Una i segona, que adoptar\u00edem un sobrenom, com els que tenen tots els pobles dels nostres estimats Pirineus, per fer un homenatge, m\u00e9s enll\u00e0 dels gentilicis, a aquests altres apel\u00b7latius de la gent d\u2019un poble tan ben parits; i una i tercera, que mai dels mais<\/em> ens constituir\u00edem, jur\u00eddicament, en cap associaci\u00f3, ni hi hauria assemblees de res, ni tindr\u00edem cap tresorer i ni altris <\/em>com\u00e8dies burocr\u00e0tiques. Vol\u00edem ser lliures i sobirans per escollir el nostre cam\u00ed!<\/p>\n

Aix\u00ed va n\u00e9ixer el grup Camina, que pocs mesos despr\u00e9s, vam rebatejar com a Plataforma Camina, no perqu\u00e8 fos m\u00e9s alternatiu i contemporani, com podr\u00edeu pensar, sin\u00f3 per posar en valor la import\u00e0ncia de salvaguardar les plataformes dels camins, com a element estructural de primer ordre en la seua conservaci\u00f3. D\u2019altra banda, l\u2019adopci\u00f3 circumstancial del sobrenom de garravons <\/em>(nom ribagor\u00e7\u00e0 dels fruits dels rosers silvestres) no tenim clar quin or\u00edgens va tenir, per\u00f2, fa molt anys, un gran bot\u00e0nic catal\u00e0, ens va explicar, des d\u2019un tossal vist\u00f3s, que ja en \u00e8poca dels romans, vora els camins, es plantaven garraveres <\/em>o gavarreres (en catal\u00e0 normatiu) per recon\u00e8ixer els recorreguts a seguir. Els rosers i les seues frag\u00e0ncies han esdevingut, doncs, senyals naturals del passat, del present i del futur dels camins. Potser per aix\u00f2, la mem\u00f2ria dels nostres cossos ens ho van recordar, un cop m\u00e9s, atzarosament. Per \u00faltim, hores d\u2019ara, nostra plataforma continua sense constituir-se en res formal, per\u00f2, treballa formalment, de forma coral, terme aquest que tamb\u00e9 \u00e9s molt alternatiu, per\u00f2, en el nostre cas, t\u00e9 a veure amb les nostres virtuts musicals envers el cant. Ep! Una darrera asseveraci\u00f3: volem gaudir de l\u2019ancestral necessitat de caminar i prou.<\/p>\n

Aquest estiu torn\u00e0rem a la c\u00e0rrega i organitz\u00e0rem, per generaci\u00f3 quasi espont\u00e0nia, una segona edici\u00f3 de curs d\u2019estiu, novament amb el suport incondicional de la Universitat de Lleida i les institucions locals, sota el t\u00edtol Acer, ciment i aigua: el patrimoni hidroel\u00e8ctric de l\u2019Alta Ribagor\u00e7a, <\/em>\u00a0amb una trentena de participants. Tamb\u00e9, abans i despr\u00e9s del curs, hem treballat, directa o indirectament, en la recuperaci\u00f3 d\u2019esgl\u00e9sies i d\u2019elements patrimonials en risc, com per exemple, dues piques baptismals desaparegudes del que nosaltres anomenen l\u2019altre rom\u00e0nic<\/em>. Un rom\u00e0nic que no \u00e9s, per\u00a0 desgr\u00e0cia, Patrimoni de la Humanitat, per\u00f2 \u00a0que, malauradament, \u00e9s invisible per a uns alhora que temptador i pecamin\u00f3s per a d\u2019altres. Sant Cerni n\u2019\u00e9s un exemple i, per aix\u00f2, l\u2019anem recordant acompanyats, fins i tot, de possibles mecenes privats.<\/p>\n

El futur dir\u00e0 que ser\u00e0 de nosaltres, els plataf\u00f2rmics<\/em> dels camins dels Pirineus! M\u00e9s enll\u00e0 de les pr\u00f2tesis de maluc o de genoll, no ens preocupa res de res. Potser s\u00ed, \u00a0en un futur immediat, el setanta cinqu\u00e8 aniversari de la creaci\u00f3 de l\u2019ENHER (Empresa Nacional Hidroel\u00e8ctrica de la Ribagor\u00e7ana), per\u00f2, tot al seu temps!<\/p>\n

Per acabar, quan arribi el moment de deixar-ho, noves generacions de garravons <\/em>caminaran, lliures i sobirans, per aquesta meravellosa xarxa de camins hist\u00f2rics dels Pirineus, un gran pa\u00eds de muntanyes, boscos, aigua… i camins. Ah! I els cossos d\u2019aquest nous garravons<\/em>, com deia la graduada en medicina de Bo\u00ed, de ben segur que treballaran per conservar i protegir la mem\u00f2ria dels camins que haurem gaudit amb plenitud, al llarg de les nostre vides, per culpa del male\u00eft costum de caminar.<\/p>\n

Els Cinc o Sis!<\/em>\u00a0<\/em><\/p>\n

Nota<\/u>: Durant aquest enriquidor cam\u00ed de prop d\u2019un lustre, els Cinc hem passat a ser Sis, per\u00f2, si us plau, no ens feu canviar el relat, per saber, senzillament, quants garravons<\/em> som! Potser en som m\u00e9s dels que ens pensem!<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mai hi ha una sola ra\u00f3 per a explicar res. Els nostres cossos, com diu […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":3876,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[90],"class_list":["post-3872","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-40-novembre-2017"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3872","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3872"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3872\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3875,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3872\/revisions\/3875"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3876"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3872"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3872"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}