Arrib\u00e8ra de Toran: Canejan \u2013 Refugi dera Honeria (la ruta \u00e9s lineal; per tant, s\u2019ha de tenir la previsi\u00f3 de deixar un vehicle al refugi).<\/p>\n
Us proposo que m\u2019acompanyeu a fer una excursi\u00f3 per l\u2019arrib\u00e8ra de Toran, una altra vall dins de la Val d\u2019Aran, la m\u00e9s desconeguda i allunyada de l\u2019enrenou i pres\u00e8ncia dels visitants que durant molts anys han freq\u00fcentat molt m\u00e9s altres indrets de la zona mitjana i alta del nostre territori. El Baish Aran<\/em> en general ha quedat al marge, apartat, fins i tot pels propis habitants, tot i que fa un centenar d\u2019anys ja va ser el primer lloc que va rebre el turisme del pa\u00eds ve\u00ed. Per\u00f2 els francesos tampoc s\u2019endinsaven gaire a les petites riberes com la de Bausen o Canejan: la majoria es quedaven (i ho segueixen fent) a les poblacions principals de la zona baixa i m\u00e9s propera a la frontera: Les i Boss\u00f2st.<\/p>\n Jo la vaig descobrir fa gaireb\u00e9 una trentena d\u2019anys, quan junt amb en Jordi Gavald\u00e0 vam iniciar el projecte d\u2019escriure el llibre La Val d\u2019Aran en bicicleta de muntanya<\/em>.<\/span> La nostra idea era passar per tots els pobles aranesos, buscant vells camins oblidats, senders amagats sota la vegetaci\u00f3, sense ser conscients que donar\u00edem a con\u00e8ixer les antigues vies de comunicaci\u00f3 que ja havien comen\u00e7at a deixar de tenir el tr\u00e0fec d\u2019uns altres temps…, per\u00f2 nosaltres nom\u00e9s busc\u00e0vem trialeres<\/em> per baixar-les amb les nostres bicis! I aix\u00ed va ser com ens vam endur moltes sorpreses, sobretot en aquesta vall plena de secrets, d\u2019hist\u00f2ries, de llegendes i de gent aut\u00e8ntica que seguien vivint al marge del turisme i les presses… Doncs, si us sembla, calcem-nos les botes i prenem eth morralet<\/em> (la motxilla) que els camins ens esperen!<\/p>\n Per a acostar-nos a l\u2019inici de l\u2019itinerari, prendrem la N-230, Garona avall, passant la poblaci\u00f3 de Les fins arribar a Pontaut (a 1 km de la frontera). Deixarem la nacional per girar a la dreta i enfilar-nos durant 6 km fins a Canejan (sapigueu que, des de Pontaut, es pot pujar a peu pel cam\u00ed vell, la C\u00f2sta de Canejan<\/em>, que supera els 300 m de desnivell en una lli\u00e7\u00f3 magistral de com s\u2019han de tra\u00e7ar els camins).<\/p>\n Actualment, al municipi de Canejan (foto 1)<\/a> hi viuen una seixantena de persones, per\u00f2 cal recordar que a finals del segle XIX, en plena \u00e8poca minera, la vall de Toran es trobava esquitxada de petits llogarets, amb una poblaci\u00f3 de m\u00e9s de 1.000 habitants, i contribu\u00efa a configurar el moment de m\u00e9s poblaci\u00f3 a la vall aranesa, que passava dels 11.000 pobladors.<\/p>\n Val la pena rec\u00f3rrer els carrers de Canejan (foto 2)<\/a> i acostar-nos al mirador que hi ha en un extrem del poble per gaudir de les vistes de les Maladetes i d\u2019Era Lana de Les<\/em>. A l\u2019esquerra de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Sernilh<\/em> surt un sender que en 15 minuts ens dur\u00e0, passant a la vora d\u2019un parell de castanyers centenaris, a un altre mirador, eth guardad\u00e8r deth Cap des Malhs<\/em> (foto 3)<\/a>, pr\u00e0cticament a tocar de la frontera francesa.<\/p>\n Iniciem la travessa des de Canejan passant pel costat de l\u2019ajuntament, era Crasta<\/em>, i seguim pel carrer era Cau<\/em> fins a un rentador, on es converteix en el camin dera Cau<\/em> (foto 4)<\/a>. En aquest primer tram encara podrem veure velles creus de fusta (foto 5)<\/a>, testimonis oblidats de l\u2019antic cam\u00ed del calvari. Seguirem sempre pel cam\u00ed principal, planejant en direcci\u00f3 a Porcingles<\/em> i amb bona panor\u00e0mica sobre la vall tot seguint les marques del GR-211. En l\u2019agradable passejada deixarem a l\u2019esquerra dos vells camins que comunicaven petits nuclis, avui dia abandonats, com Campespin<\/em> i Era Cassenhau<\/em>, top\u00f2nim que significa lloc de casses<\/em>, \u00e9s a dir, de roures. Al passar per aquest indret, la tristesa ens aclapara al recordar la trag\u00e8dia que va succeir l\u2019any 1855 en aquesta vall. Era Cassenhau<\/em> i Pradet<\/em> (molt allunyats entre ells) van ser v\u00edctimes d\u2019un povin<\/em> (allau de neu pols), que va causar la mort de pr\u00e0cticament tots els seus habitants, sepultats sota la neu: 55 persones entre els dos pobles.<\/p>\n Amb el trist record en el nostre pensament, seguim la passejada deixant a la dreta un estret sender que ens duria a Moron<\/em> (PR-C 114). Velles bordes abandonades i parets enderrocades ens donaran pas a Porcingles <\/em>(foto 6)<\/a>, on nom\u00e9s queda una casa habitada de manera temporal, a l\u2019estiu, per evitar la crua duresa dels hiverns.<\/p>\n A partir d\u2019aqu\u00ed ens tocar\u00e0 suar una mica m\u00e9s, perqu\u00e8 el GR es comen\u00e7a a enfilar per l\u2019esquerra. Trobarem antics edificis que ens seguiran recordant que no fa tants anys la vida hi era present, camins empedrats i impressionants murs de pedra seca (foto 7)<\/a> que intenten resistir la pressi\u00f3 dels arbres i les seves arrels, que guanyen terreny i s\u2019apoderen del treball i l\u2019esfor\u00e7 que ens volien deixar com a her\u00e8ncia els nostres avantpassats i que nosaltres no hem sabut apreciar i respectar tal i com es mereixien.<\/p>\n El cam\u00ed se segueix enfilant entre roures, ginestes (gestes<\/em> o escobes<\/em>) i falgueres (haugu\u00e8res<\/em>), fins a arribar al punt culminant de l\u2019itinerari, Regona<\/em>, a 1.200 m d\u2019altitud (foto 8)<\/a>. Ha valgut la pena l\u2019esfor\u00e7 de la pujada que ens recompensa amb les fabuloses vistes de la cap\u00e7alera de l\u2019arrib\u00e8ra de Toran<\/em>, emmarcada per la s\u00e8rra de Crab\u00e8ra<\/em>, tuc d\u2019Ermer<\/em> i tuc de Lia<\/em>, i des d\u2019on ja podem divisar els nuclis de Sant Joan de Toran<\/em> i Pradet<\/em>, aix\u00ed com el refugi dera Honeria<\/em>. Encara que sembli la fi del m\u00f3n, si ens hi fixem podrem veure el tra\u00e7at vertigin\u00f3s dels vells camins miners que s\u2019enfilen per Bedreda<\/em> i G\u00fcerri<\/em> en direcci\u00f3 a les mines de Liat<\/em>. Se\u2019ns fa dif\u00edcil imaginar les extremes condicions de treball i la dura vida dels seus protagonistes, a m\u00e9s de 2.300 m d\u2019al\u00e7ada, per extreure el zinc i el plom de les entranyes d\u2019aquestes escarpades muntanyes, construint telef\u00e8rics per transportar el mineral al bocard<\/em>, rentador miner, de Pontaut.<\/p>\n Comencem el descens travessant el barranc des Got\u00e8rs<\/em> i, amb un fort pendent, arribem a Sant Joan de Toran <\/em>(foto 9)<\/a>. No ens podem deixar perdre l\u2019encant d\u2019aquest petit poble, recorrent l\u2019\u00fanic carrer que ens dur\u00e0 a l\u2019esgl\u00e9sia, un bon mirador de la vall. La nost\u00e0lgia torna a fer acte de pres\u00e8ncia quan passo pel costat d\u2019una petita casa amb un teulat encisador format per pissarres de totes les mides, la casa d\u2019Emilio (foto 10)<\/a>, el darrer pastor, que ens va deixar fa pocs anys… Recordo com l\u2019escoltava embadalit, intentant desxifrar el seu aran\u00e8s, tancat i musical, t\u00edpic del Baish Aran; com intentaven sortir les paraules en el poc espai que quedava entre els seus llavis i la cigarreta i, tot i aix\u00ed, com sorgien infinitat d\u2019hist\u00f2ries i viv\u00e8ncies… F\u00f2r\u00e7a gr\u00e0cies Emilio <\/em>(foto 11)<\/a>!<\/p>\n Retrocedim fins a l\u2019entrada del poble per seguir baixant per la carretera d\u2019acc\u00e9s fins a una cru\u00eflla, poc abans d\u2019arribar a la via que ens portaria al refugi. Deixem el GR i pugem a Pradet<\/em> (foto 12)<\/a> per la pista asfaltada, un altre petit llogaret on tan sols hi trobarem una casa habitada de forma temporal. Seguim en la mateixa direcci\u00f3 per un buc\u00f2lic cam\u00ed (foto 13)<\/a> que ens ofereix imatges de postal cap al tuc d\u2019Erm\u00e8r<\/em> i la fer\u00e9stega vall de Comatroja<\/em>. M\u00e9s endavant, voregem les runes de l\u2019antiga poblaci\u00f3 de Pradet que va ser arrasada pel povin <\/em>en el segle XIX.<\/p>\n Poc abans d\u2019un barranc deixem el cam\u00ed per girar a la dreta i seguir per un estret sender que ens dur\u00e0, en fort pendent, a un salt d\u2019aigua (foto 14)<\/a> i a una palanca de fusta per on travessarem l\u2019arriu de Toran<\/em>, i trobarem la pista asfaltada que, de baixada, ens portar\u00e0 al refugi dera Honeria <\/em>(foto 15)<\/a>, on finalitzarem l\u2019excursi\u00f3 i podrem recuperar forces en companyia de l\u2019Aleix, el guarda que hi \u00e9s tot l\u2019any: un detall que s\u2019agraeix en un rac\u00f3 tan apartat com aquest, sobretot a l\u2019hivern.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Arrib\u00e8ra de Toran: Canejan \u2013 Refugi dera Honeria (la ruta \u00e9s lineal; per tant, s\u2019ha […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":3882,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[90],"class_list":["post-3877","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-una-caminada-amb","tag-40-novembre-2017"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3877","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3877"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3877\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3880,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3877\/revisions\/3880"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3877"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}