{"id":4111,"date":"2016-05-10T09:13:17","date_gmt":"2016-05-10T07:13:17","guid":{"rendered":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/?p=4111"},"modified":"2021-10-19T07:58:52","modified_gmt":"2021-10-19T05:58:52","slug":"camins-de-ronda-noves-funcions-i-nous-reptes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/camins-de-ronda-noves-funcions-i-nous-reptes\/","title":{"rendered":"Camins de ronda: noves funcions i nous reptes"},"content":{"rendered":"<p>El dia 27 juliol de l\u2019any del Senyor de 1576 va ser fat\u00eddic per a fra Miquel d\u2019Aradiga. Nom\u00e9s feia tres dies que havia estat nomenat nou prior del castell de Sant Jordi d\u2019Alfama, bastit a tocar de la costa sud del coll de Balaguer, en els mars de Tortosa, per tal de procurar combatre els continus desembarcament de corsaris barbarescs. El mateix emperador Carles I havia recriminat als mestres de les ordes de Sant Jordi d\u2019Alfama i de Santa Maria de Montesa la manca de vigil\u00e0ncia, i els deia: \u00abhab\u00e9is de tener guardas en la fortaleza para que de d\u00eda con humo y de noche con fuego dar aviso [&#8230;] porque dicen que los vaxeles de cristianos que andan en la mar y los caminantes por la tierra, viendo que la fortaleza no se\u00f1ala, pensando que la costa est\u00e1 segura, pasan sin recelo alguno y los moros salen y los toman al descuido&#8230;\u00bb.<\/p>\n<p>Aquell malaurat dia, fra Miquel d\u2019Aradiga i tretze persones m\u00e9s, sembla que havien sortit de la fortalesa amb intenci\u00f3 d\u2019inspeccionar la costa quan van ser assaltats i capturats per corsaris sarra\u00efns. Fra Miquel el van portar a Alger i all\u00ed el va comprar un moro anomenat Caxeta. No era gaire amic dels cristians, perqu\u00e8 les cr\u00f2niques parlen que el va martiritzar i que va acabar per cremar-lo viu el 28 de mar\u00e7 de l\u2019any seg\u00fcent.<\/p>\n<p>Els camins de vora mar que ressegueixen les costes de Sant Jordi d\u2019Alfama \u2014i les de tot el litoral catal\u00e0\u2014 guarden aquesta i moltes altres hist\u00f2ries de quan la gent no anava a la platja per estirar-se i bronzejar-se. Guarden hist\u00f2ries que expliquen que els camins de ronda servien precisament per a aix\u00f2, per fer la ronda i vigilar un mar temut d\u2019on arribaven perills i desgr\u00e0cies. Prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que els camins importants que connectaven poblacions \u2014els camins rals\u2014 sempre que podien s\u2019allunyaven de la costa. Sovint, els camins de ronda no han passat de ser simples corriols, senderes per on podien transitar persones, per\u00f2 no cavalleries.<\/p>\n<p>Dos segles despr\u00e9s, pels volts del 1775, prop del castell de Sant Jordi d\u2019Alfama, a la deserta cala de l\u2019Ametlla, van arribar Joan Baptista Gallart i la seva fam\u00edlia, pescadors valencians. A ells els van seguir d\u2019altres que van anar aixecant el poblet de l\u2019Ametlla de Mar. Els camins de ronda que seguien soldats i pirates ara els utilitzaven els \u00abcaleros\u00bb per anar, per exemple, al port de l\u2019Estany, un port natural on deixaven les embarcacions. Anant a vela o a rem, era important tenir les barques prop dels caladors i, a m\u00e9s, no sempre es podia tornar al port d\u2019on havies sortit. Els canvis de vent, les tempestes obligaven sovint a buscar refugi en alguna cala i, llavors, es retornava al poble seguint els camins de ronda. I \u00e9s que, abans que per vigilar, des de temps prehist\u00f2rics, els camins vora el mar han servit als habitants de la costa per anar a pescar i trobar aliment.<\/p>\n<p>Els pirates barbarescs van deixar d\u2019arribar a les nostres costes, per\u00f2 la necessitat de vigilar el mar continuava. Calia, per exemple, vigilar el compliment de les quarantenes en els vaixells on s\u2019havia declarat alguna epid\u00e8mia. Aix\u00ed, trobem camins de ronda anomenats \u201ccamins de sanitat\u201d, com el de Cambrils. Fins a la darrera guerra civil i la postguerra, l\u2019horitz\u00f3 ha estat vigilat des de la costa per l\u00ednies defensives, b\u00fanquers i canons, i quan no ha estat per divisar l\u2019enemic ha estat \u2014i continua\u2014 per tal de vigilar el contraban. No fa tants anys, els carrabiners o gu\u00e0rdies civils hi tenien barraques o cabanes i encara feien la ronda.<\/p>\n<p>Tanmateix, a partir del segle XVIII i especialment durant el segle XIX, els europeus vam aprendre a veure paisatges on abans nom\u00e9s hi havia territori, vam educar els ulls per descobrir les dimensions est\u00e8tiques i emocionals dels paratges que contemplem, i la percepci\u00f3 de la costa va transformar-se radicalment. Les platges ermes, els aiguamolls insalubres plens de mal\u00e0ria, els violents penyasegats que provaven irrefutablement l\u2019exist\u00e8ncia del Diluvi Universal, tot plegat va deixar pas a les postes de sol, a la bellesa del mar embravit, a les passions rom\u00e0ntiques, al gaudi de la tranquil\u00b7litat, de la solitud&#8230; I vam convertir la costa en un dels espais m\u00e9s desitjats, m\u00e9s valorats probablement per la seva condici\u00f3 d\u2019espai frontera, d\u2019espai d\u2019encontre entre la terra i el mar.<\/p>\n<p>La construcci\u00f3 del cam\u00ed de ronda de S\u2019Agar\u00f3, comen\u00e7at al primer ter\u00e7 del segle XX, constata clarament la nova funci\u00f3 sorgida d\u2019aquest canvi de percepci\u00f3 de la costa. Rafael Mass\u00f3 va dissenyar-lo espec\u00edficament per passejar a peu al costat del mar. Mai abans s\u2019havia constru\u00eft un cam\u00ed per a tal funci\u00f3. Tal com defensen nombrosos experts, la percepci\u00f3 i el gaudi del paisatge \u00e9s m\u00e9s el fruit d\u2019un recorregut que d\u2019una instant\u00e0nia, \u00e9s m\u00e9s una experi\u00e8ncia que una idea, i caminar prop del mar s\u2019ha convertit en una experi\u00e8ncia molt valorada a hores d\u2019ara. \u00c9s a dir, els camins de ronda ens ajuden ara a sentir-nos b\u00e9, a gaudir de la naturalesa, del patrimoni, a ser una mica m\u00e9s feli\u00e7os.<\/p>\n<p>Els humans, per\u00f2, som especialistes a devorar all\u00f2 que tant\u00a0 desitgem i quedar-nos-en sense. Prova d\u2019aix\u00f2 s\u00f3n els processos d\u2019urbanitzaci\u00f3, transformaci\u00f3 radical que ha patit bona part del nostre litoral. Ens cal protegir els camins de ronda que tenim. Tanmateix, cada cop es fa m\u00e9s urgent abordar seriosament el debat sobre quin car\u00e0cter volem que tinguin, quin grau de transformaci\u00f3 estem disposats a acceptar&#8230; Sembla evident que les decisions haurien de tenir en compte el paper evocador dels camins de ronda pel que fa als espais naturals i el patrimoni. Els ser\u00e0 dif\u00edcil explicar la trista hist\u00f2ria de fra Miquel d\u2019Aradiga entre fanals, ciment i formig\u00f3. Aquest cop l\u2019abs\u00e8ncia \u00e9s plena de significats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El dia 27 juliol de l\u2019any del Senyor de 1576 va ser fat\u00eddic per a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":4113,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[97],"class_list":["post-4111","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-24-maig-2016"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4111","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4111"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4111\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4112,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4111\/revisions\/4112"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4113"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4111"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4111"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4111"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}