![\"\"](\"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/mirador_doc-300x244.png\")
<\/p>\nQu\u00e8 entenem per patrimoni? Estem considerant els camins hist\u00f2rics com a veritable patrimoni? o realment es tracta d’un patrimoni esborrat, ignorat …<\/p>\n
El patrimoni cultural \u00e9s all\u00f2 que d\u00f3na identitat a un territori. en el cas del patrimoni material, parlem d’un seguit de b\u00e9ns que tenen un reconeixement oficial per part de la col\u00b7lectivitat, la qual els atorga un valor especial que els personalitza i els fa \u00fanics i interessants.<\/p>\n
Sembla clar, doncs, que les xarxes de camins hist\u00f2rics de qualsevol territori s’haurien de considerar un aut\u00e8ntic patrimoni cultural material. Malauradament, la major part de xarxes de camins s\u00f3n un dels exemples de patrimoni m\u00e9s desprotegit i en molts casos amb agressions, fins i tot de destrucci\u00f3, sense possibilitat de recuperaci\u00f3 posterior.<\/p>\n
La gran majoria dels camins hist\u00f2rics que trobem a l’alt Pirineu s\u00f3n b\u00e9ns de domini p\u00fablic o b\u00e9ns demanials, aquells que es destinen a un \u00fas general per part de tots els ciutadans i, com a tals, s\u00f3n inalienables, imprescriptibles i inembargables. Els ens p\u00fablics, per tant, haurien de vetllar per la seva protecci\u00f3.<\/p>\n
Dif\u00edcilment es pot protegir, difondre, investigar o potenciar un patrimoni si no se’n coneix l’exist\u00e8ncia. I el fet \u00e9s que la majoria d’ajuntaments no disposa d’instruments de coneixement dels camins hist\u00f2rics, els inventaris de camins, com a eines b\u00e0siques per tal de con\u00e8ixer, poder identificar i protegir els camins. \u00c9s remarcable que durant l’any 2015\u00a0 l’IDAPA va realitzar una enquesta als municipis de l’alt Pirineu i de l’Aran, amb uns resultats for\u00e7a decebedors, que reflectien un total desconeixement de la catalogaci\u00f3 de les xarxes de camins hist\u00f2rics a trav\u00e9s d’inventaris.<\/p>\n
Els municipis tamb\u00e9 podrien desenvolupar ordenances espec\u00edfiques, integrar les xarxes de camins en els plantejaments urban\u00edstics i fins i tot declarar-les com a b\u00e9ns culturals d’inter\u00e8s local (BCIL), fet que garantiria uns estatuts que actualment els camins no disposen. En termes futbol\u00edstics, podr\u00edem parlar que els camins pertanyen a una lliga regional, sense finan\u00e7ament, sense mitjans, que els fan invisibles fins al punt de poder considerar-los un aut\u00e8ntic “patrimoni esborrat”.<\/p>\n
Un patrimoni de camins de bast, camins de ferradura, corriols o camins d’\u00fas ramader, amb els seus elements caracter\u00edstics com les estrencades, les partes de pedra seca, els rotllats o empedrats, les palanques, els esglaonats, les fites o els pilarets, entre d’altres, que formen part de la hist\u00f2ria del territori en el que es troben.<\/p>\n
Moltes vegades parlem de les pintures rom\u00e0niques o de les esgl\u00e9sies, algunes declarades fins i tot Patrimoni de la Humanitat, per\u00f2 en canvi no pensem que els artistes i mestres artesans que les van pintar o construir ja van trepitjar alguns dels camins hist\u00f2rics existents encara actualment.<\/p>\n
La societat civil a poc a poc es va sensibilitzar i, a trav\u00e9s d’entitats excursionistes\u00a0 o plataformes com el grup Camina de l’alta Ribagor\u00e7a, o Cam\u00ed Vell del Pallars Sobir\u00e0, vetlla i participa en la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria dels camins.<\/p>\n
I \u00e9s que analitzant la xarxa de camins d’un territori, podem aprofundir en el model de creixement d’aquest, en l’urbanisme, en el paisatge o en el desenvolupament econ\u00f2mic que ha tingut al llarg del temps.<\/p>\n
En el fons, no estem parlant de recuperar f\u00edsicament tota la xarxa de camins d’un territori, tasca per altra banda segurament inabastable i poc justificable, per\u00f2 s\u00ed de garantir la seva protecci\u00f3 i, en casos d’afectacions f\u00edsiques reals, plantejar mesures efectives per evitar la seva destrucci\u00f3.<\/p>\n
Si no es coneix, no s’estima, i si no s’estima, no es protegeix. Estem encara a temps de garantir la protecci\u00f3 de molts camins de les comarques de muntanya, estem a temps de parlar del futur dels camins, i no del passat, de recon\u00e8ixer els camins com a veritable patrimoni per si mateix, amb possibilitats d’usos tur\u00edstics, per\u00f2 tamb\u00e9 d’usos socials, paisatg\u00edstics, ambientals o d’integrar-los en la planificaci\u00f3 de la mobilitat de cada municipi. En definitiva, deixar d’esborrar i comen\u00e7ar a reescriure el futur de les nostres xarxes de camins hist\u00f2rics.<\/p>\n
<\/p>\n
Imatge: Antiga postal d’un cam\u00ed hist\u00f2ric, en aquest cas arribant a Vilaller (Alta Ribagor\u00e7a)<\/em><\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Qu\u00e8 entenem per patrimoni? Estem considerant els camins hist\u00f2rics com a veritable patrimoni? o realment […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":4190,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[100],"class_list":["post-4183","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-21-febrer-2016"],"yoast_head":"\n