Un cam\u00ed \u00e9s un espai a rec\u00f3rrer per anar d\u2019un indret a un altre, diu la definici\u00f3 del diccionari. Una definici\u00f3 de cam\u00ed que, al meu entendre, queda curta i no expressa tota la seva grandesa… O no estan els camins a plena disposici\u00f3 del qui hi vulgui transitar totes les hores del dia, durant tots els dies de l\u2019any?… Bella i lloable funci\u00f3, doncs, la dels camins.<\/p>\n
Als camins s\u2019hi camina, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019hi parla, s\u2019hi intercanvien records, s\u2019hi conviu… No hi ha cam\u00ed sense persones ni persones sense cam\u00ed. Des d\u2019aquells primers carrerons que l\u2019home m\u00e9s antic, l\u2019home n\u00f2mada, va comen\u00e7ar a marcar al damunt del pa\u00eds; des dels vells camins medievals muntanyencs plens de pobres que anaven sense rumb d\u2019un lloc a una altre alimentant-se del que trobaven a les rames dels arbres i a la naturalesa -que bons eren els aglans per matar la gana!-; des dels camins dels nostres padrins, camins que els duien a banda i banda de les valls pirinenques, a les fires, a les festes, als mercats…, i als bateigs, a les bodes i als enterraments… Camins que duien als pirinencs cap a l\u2019emigraci\u00f3 temporal, cap a les veremes franceses, cap a la resta de Catalunya a vendre les herbes medicinals, o cap a l\u2019emigraci\u00f3 definitiva, alguna de les quals pels camins del mar cap a terres llunyanes de les que alguns emigrants no tornarien mai m\u00e9s. Des d\u2019aquells camins vells fins als camins d\u2019avui, recuperats per a usos\u00a0 tur\u00edstics, de gaudi o per fer salut, la hist\u00f2ria ha escrit moltes p\u00e0gines.<\/p>\n
Quan l\u2019any 1985 vaig comen\u00e7ar a rec\u00f3rrer el pa\u00eds, el Pirineu, per escriure Esvorancs<\/em><\/strong><\/span>,el meu primer llibre, vaig trobar molts camins com les cases i la mem\u00f2ria dels muntanyencs, plens d\u2019esvorancs, de brossa, de bardisses, amb les parets que els sustentaven caigudes, abandonades… Quan cinc anys despr\u00e9s, vaig comen\u00e7ar a escriure el segon llibre no vaig trigar a trobar-li un t\u00edtol: Marrades<\/em><\/strong><\/span>. Havia caminat, em semblava, pels esvorancs del Pirineu massa de pressa. Ho havia fet, penso ara, per aquell deler de joventut, de voler abastar tot el que els ulls i la ment eren capa\u00e7os de captar… Calia alentir el pas, calia gaudir dels camins. Les dreceres, abans i ara, s\u00f3n fetes per estalviar passos als qui van per feina, als qui es volen menjar el m\u00f3n. Per descobrir un pa\u00eds no hi ha res com les marrades que s\u2019estiren per les valls i les muntanyes, camins que el m\u00f3n d\u2019avui, embogit i sense fre, ha oblidat. Fins i tot el nom —marrades— causa estranyesa en molts dels qui l\u2019escolten.<\/p>\n Per aquelles marrades, fetes lluny dels dict\u00e0mens del m\u00f3n, vaig anar arribant als pobles i poblets del Pirineu, on buscava les tavernes per passar-hi les tardes i les Nits de taverna<\/em><\/strong><\/span>, el nom que duu el meu tercer llibre. Quan tenia la sort de trobar una d\u2019aquelles velles tavernes, buscava un rac\u00f3 des d\u2019on observar aquell m\u00f3n de fum, de veus, de cartes i gots de vi, per prendre nota del que veia, sentia i vivia… Havien de servir-me per escriure uns fulls, alguns dels quals es convertirien en Fulls de pergam\u00ed<\/em><\/strong><\/span>, les paraules que vaig fer servir per posar nom al meu quart llibre.<\/p>\n Aquells camins, que travessaven hores d\u2019espais solitaris, de terra erma, de boscos espessos, on no s\u2019escoltaven veus humanes, fugides cap a les ciutats a la recerca d\u2019un altre m\u00f3n…, aquells camins que travessaven un Desert verd<\/em><\/strong><\/span>, el t\u00edtol del meu cinqu\u00e8 llibre, un desert els camins del qual eren, als estius, frescos, amorosos, de bon fer, mentre que als hiverns es convertien en un infern de neu, de fred i de vent… Com recordo aquell vell ribagor\u00e7\u00e0 que comparava el seu infern amb el nostre, un aut\u00e8ntic Infern dol\u00e7<\/em><\/strong><\/span>, deia, amb el qual vaig obrir el meu sis\u00e8 llibre.<\/p>\n Lluny dels camins, dels deserts i dels inferns, els vells pirinencs celebraven -quan podien!- les festes a casa, a les tavernes, als hostals… amb el guisat de La cucota<\/em><\/strong><\/span>, el t\u00edtol del meu set\u00e8 llibre, la vella, fosca i admirada cassola, d\u2019on treien les millors menges per acabar les festes amb el so de l\u2019acordi\u00f3, o del viol\u00ed, els qui no podien fer-ho amb l\u2019entranyable instrument de muntanyencs i mariners, o amb La gramola<\/em><\/strong><\/span>, el t\u00edtol que tanca la meva col\u00b7lecci\u00f3 de vuit llibres dedicats a aquesta muntanya, belles peces de ball, la gran afecci\u00f3 dels nostres avantpassats.<\/p>\n Els vells camins d\u2019ahir s\u00f3n els nous camins d\u2019avui, camins d\u2019auriculars, de colors llampants, camins per deixar reposar la vida, camins per pensar, per veure comen\u00e7ar el m\u00f3n que s\u2019allunya congost enll\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un cam\u00ed \u00e9s un espai a rec\u00f3rrer per anar d\u2019un indret a un altre, diu […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":4253,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[103],"class_list":["post-4252","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-13-maig-2015"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4252","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4252"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4252\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4254,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4252\/revisions\/4254"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4253"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4252"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4252"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4252"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}