A una certa edat -74 en el meu cas-, moltes portes s\u2019han tancat i altres estan a penes entreobertes. Quan fa m\u00e9s d\u2019un any un traumat\u00f2leg em va confirmar la ruptura del menisc extern del genoll dret, vaig pensar que havia arribat l\u2019hora de \u201cpenjar les botes\u201d. En un primer moment vaig recordar amb nost\u00e0lgia els camins recorreguts sota el sol o la pluja, amb fred o amb calor, amb vent o en calma. No obstant aix\u00f2, superat el desconcert inicial i animat per les paraules del metge sobre la inexist\u00e8ncia de desgast o d’altres lesions en el meu genoll, vaig decidir acceptar amb realisme la nova situaci\u00f3 i adoptar una postura positiva. Com va escriure Edmund Burke, \u201cning\u00fa comet un error m\u00e9s gran que qui no fa res perqu\u00e8 pensa que pot fer molt poc\u201d.<\/p>\n
Sense ignorar la realitat i amb la prud\u00e8ncia deguda, vaig tornar a rec\u00f3rrer velles rutes o a descobrir unes altres de noves. Gr\u00e0cies a elles vaig viure una vegada m\u00e9s el cicle de les estacions: els colors canviants dels boscos i la sorpresa de la pluja de la tardor, els paisatges endevinats sota la boira de l\u2019hivern, els verds prats tacats de roselles de la primavera, els camins ardents i les ombres acollidores de l\u2019estiu.<\/p>\n
Caminant aprenem a estimar i a respectar la terra que ens acull. Quan recorrem les rutes senderistes descobrim els boscos en qu\u00e8 el vent compon m\u00fasica; les nues planures pentinades pel vent; la grandiositat de les muntanyes en qu\u00e8 est\u00e0 escrita la historia de la terra; la humil senzillesa de les flors silvestres; els arbres solitaris i desafiadors; els encreuaments que assenyalen camins que un dia van unir pobles; els arbustos que naixen en roques impossibles; la remor t\u00e8nue d’una font; els cultius promeses de futur; els barrancs profunds i misteriosos; els pobles amagats en els quals els temps s\u2019ha detingut; les coves de rugoses parets, les xicotetes ermites que marquen les rutes de la fe, les ru\u00efnes dels castells que conten hist\u00f2ries oblidades; la negra empremta dels incendis que destrueixen el paisatge; les mil formes dels n\u00favols que creen quadres abstractes canviants, els masos abandonats; els riuets que transporten vida\u2026 El fet de tenir capacitat de sorprendre’ns davant de tot all\u00f2 que descobrim caminant no evitar\u00e0 que siguem majors, per\u00f2 s\u00ed que siguem vells. Vivim mentre mantenim la nostra ment oberta i la nostra curiositat desperta.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 d’aquest contacte amb la terra, el senderisme \u00e9s una escola de vida. Practicar-lo t’aporta harmonia i serenitat. No s\u00e9 si \u00e9s el senderisme el que ens fa solidaris o si s\u2019ha de ser solidari per a ser senderista. En caminar, sempre hi ha un bra\u00e7 amic per a salvar un obstacle, unes paraules d’al\u00e8 en els moments dif\u00edcils. La paraula compartir es fa realitat en aquests moments dedicats a reparar forces en qu\u00e8 cada u ofereix alguna cosa de la seua motxilla. La teua felicitat es fa major en viure-la amb els altres.<\/p>\n
Cada eixida senderista \u00e9s un poc un s\u00edmil de la nostra vida en qu\u00e8 s’alternen els bons i els mals moments. El cam\u00ed t\u00e9 sentit en el seu conjunt. Rec\u00f3rrer-lo significa perseguir una meta, per\u00f2 la felicitat no es concentra en l\u2019instant prec\u00eds de creuar-la. Konstantinos Kav\u00e1fis en el seu poema \u00cftaca afirma: \u201cTin sempre \u00cftaca en la teua ment. Arribar all\u00ed \u00e9s el teu dest\u00ed. M\u00e9s no afanyes mai el viatge. Millor que dure molts anys i atraca, vell ja, a l\u00b4illa, enriquit amb tot el que has guanyat en el cam\u00ed.\u201d Tant important com la meta \u00e9s tot el que vivim mentre caminem. Cal saber trobar en cada etapa \u201cports que tu abans ignoraves\u201d.<\/p>\n
Fa poc vaig llegir que un portador nepal\u00e9s considerava la mem\u00f2ria del que havia viscut escalant com el seu b\u00e9 m\u00e9s preat i que quan dormia somiava amb les muntanyes. Per a mi els records d’all\u00f2 que s’ha viscut en la naturalesa s\u00f3n un tresor i en els meus somnis rec\u00f3rrec camins que ja vaig caminar. Per\u00f2 el passat no m’immobilitza. L\u2019art de viure es bassa en gran manera en la nostra connexi\u00f3 amb el moment actual. Cal acceptar el pas del temps i al mateix temps construir una xarxa d\u2019interessos i d’amistats que ens ajuden a viure el present amb plenitud serena. Continuen caminant i aix\u00ed afegirem vida als anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A una certa edat -74 en el meu cas-, moltes portes s\u2019han tancat i altres […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":4364,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[109],"class_list":["post-4363","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-02-maig-2014"],"yoast_head":"\n