Els camins p\u00fablics de naturalesa hist\u00f2rica del Principat d\u2019Andorra varen constituir durant segles la infraestructura vi\u00e0ria fonamental per a les relacions socials i les activitats econ\u00f2miques, internament, dins del mateix principat i, externament, fent possibles tamb\u00e9 els intercanvis de tota classe amb les valls ve\u00efnes, catalanes i occitanes. Aquesta xarxa vi\u00e0ria p\u00fablica d\u2019origen remot, comen\u00e7\u00e0 a perdre bona part de la seva utilitat socioecon\u00f2mica amb la construcci\u00f3 de les primeres carreteres modernes al principi del segle XX (l\u2019any 1911 s\u2019aconseguia la connexi\u00f3 rodada entre el Pas de la Casa i Soldeu, alhora que el 1913 s\u2019inaugurava la carretera entre Andorra la Vella i la Seu d\u2019Urgell).<\/p>\n
La nova din\u00e0mica, que desembocaria en la pr\u00e0ctica substituci\u00f3 de la vialitat hist\u00f2rica, destinada al tr\u00e0nsit a peu i amb cavalleries, per la vialitat moderna, centrada en el vehicle autom\u00f2bil, s\u2019acceler\u00e0, sobretot, entrada la d\u00e8cada dels anys cinquanta. S\u2019iniciava, aix\u00ed, la decad\u00e8ncia i la marginaci\u00f3 dels camins hist\u00f2rics no transformats en carreteres, que ara anomenem \u201ccamins tradicionals\u201d, esdevinguts un viari marginal, veritable testimoni f\u00f2ssil de les formes de vida periclitades de la vall, i del sistema viari previ a l\u2019adveniment de la modernitat.<\/p>\n
Tanmateix, tot i que el viari tradicional deix\u00e9s de respondre a les demandes m\u00e9s quotidianes de mobilitat de les persones, aquest subsisteix materialment i els antics camins satisfan – i poden satisfer- noves funcions d\u2019inter\u00e8s social i econ\u00f2mic (en \u00e0mbits com ara les activitats agropecu\u00e0ries tradicionals, el lleure, el turisme, l\u2019esport, la protecci\u00f3 civil, la gesti\u00f3 del medi natural, fins i tot la mobilitat interurbana no motoritzada). En s\u00f3n exemples el cam\u00ed comunal de la vall del Madriu, el cam\u00ed real de Soldeu o el cam\u00ed real de Llorts. En aquest context i gr\u00e0cies a un ajut per a projectes de recerca i transfer\u00e8ncia de tem\u00e0tica andorrana promogut pel Ministeri d\u2019Educaci\u00f3 i Ensenyament Superior del Govern d\u2019Andorra, els ge\u00f2grafs Xavier Campillo i Carlos Gu\u00e0rdia i l\u2019ambient\u00f2loga Anna Seuba vam realitzar un estudi sobre la xarxa p\u00fablica de camins tradicionals d\u2019Andorra amb el prop\u00f2sit d\u2019assolir un coneixement sistematitzat i aprofundit del viari tradicional del Principat.<\/p>\n
L\u2019estudi permet disposar d\u2019una base d\u2019informaci\u00f3 textual i cartogr\u00e0fica relativa a l\u2019extensi\u00f3, l\u2019estructura i l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de la xarxa vi\u00e0ria del principat, a partir de les fonts documentals disponibles (de naturalesa cartogr\u00e0fica, fotogram\u00e8trica, fotogr\u00e0fica, legal, jur\u00eddica, historiogr\u00e0fica, liter\u00e0ria…), des del segle XVII fins a la construcci\u00f3 de les modernes carreteres. Aquesta informaci\u00f3 permet comprendre l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de la xarxa de comunicacions d\u2019Andorra. Aix\u00ed mateix, la recerca ha perm\u00e8s la identificaci\u00f3 dels elements constructius associats al viari tradicional del pa\u00eds. Els antics camins s\u00f3n un patrimoni hist\u00f2ric que incorpora diferents elements arquitect\u00f2nics amb valor hist\u00f2ric i cultural (ponts, creus, santuaris, etc.), sovint emmarcats en l\u2019art constructiu de la pedra en sec (murs, espones, empedrats, pilarets), declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.<\/p>\n
La identificaci\u00f3 i la georeferenciaci\u00f3 en un sistema d\u2019informaci\u00f3 geogr\u00e0fica dels itineraris dels camins tradicionals del Principat ha donat com a resultat la identificaci\u00f3 de 35 camins p\u00fablics que conserven (total o parcialment) les seves caracter\u00edstiques originals i sumen un total de 112,14 km distribu\u00efts segons les categories hist\u00f2riques: camins reals (5,50 km), camins dels ports (40,82 km) i camins comunals (65,81 km). La cartografia elaborada revela que la xarxa hist\u00f2rica de camins tradicionals actualment est\u00e0 desestructurada i desconnectada. Pr\u00e0cticament, la totalitat del viari tradicional que integrava el sistema de comunicacions andorr\u00e0 de finals del segle XIX s\u2019ha transformat per adaptar-se al tr\u00e0nsit de vehicles, a excepci\u00f3 dels camins que connecten amb les valls ve\u00efnes (catalanes i occitanes), que encara resten, generalment, en bon estat. Malgrat que la xarxa de camins rurals tradicionals ha estat substitu\u00efda per vials moderns i adaptats al tr\u00e0nsit motoritzat, aix\u00f2 no s\u2019ha tradu\u00eft en una desconnexi\u00f3 total entre els diferents camins (o seccions de camins) que es conserven. En aquest sentit, des dels diferents nivells de l\u2019administraci\u00f3 andorrana s\u2019ha fet una tasca a escala nacional per tal de crear una xarxa de mobilitat no motoritzada. A tall d\u2019exemple, el cam\u00ed real de Llorts, actualment substitu\u00eft en bona part per la carretera CG-2, es pot resseguir entre Andorra la Vella i Llorts sense necessitat de trepitjar vials pavimentats, at\u00e8s que s\u2019han realitzat un seguit d\u2019accions per tal d\u2019habilitar passos que permetin la segregaci\u00f3 d\u2019usos i usuaris i, d\u2019aquesta manera, fomentar la mobilitat sostenible. A m\u00e9s a m\u00e9s, el Principat compta amb el Pla sectorial d\u2019infraestructures verdes, una eina que permetr\u00e0 orientar el Govern a l\u2019hora de planificar la xarxa de mobilitat lenta. En un pa\u00eds altament urbanitzat, el fet de comptar amb aquest instrument suposa una oportunitat perqu\u00e8 la ciutadania pugui gaudir del paisatge andorr\u00e0 a un ritme molt m\u00e9s pausat.<\/p>\n
Els camins identificats en aquesta recerca s\u00f3n un atractiu per ells mateixos atesa la riquesa constructiva (murs, murets, ponts, oratoris, etc.) i el seu bon estat de conservaci\u00f3. En aquest context, considerem que Andorra hauria d\u2019apostar per la promoci\u00f3 i conservaci\u00f3 d\u2019aquest patrimoni cultural lligat a les activitat agropecu\u00e0ries tradicionals del pa\u00eds, seguint l\u2019exemple del llegat industrial relacionat amb el ferro i la sider\u00fargia: el centre d\u2019interpretaci\u00f3 del ferro a la Farga Rossell, la Ruta del Ferro, la mina de Llorts o les mines de la collada dels Meners.<\/p>\n
L\u2019any 2004 la UNESCO va declarar patrimoni de la humanitat la vall del Madriu-Perafita-Claror at\u00e8s el seu valor paisatg\u00edstic i on els camins i els elements constructius (empedrats, murs, orris, ponts…) s\u00f3n un signe d\u2019identitat. Aix\u00ed mateix, la mateixa UNESCO va declarar, el 2018, la t\u00e8cnica de la pedra seca patrimoni immaterial de la humanitat i, tal com hem comentat fins ara, el Principat d\u2019Andorra compta amb un ric patrimoni associat a la pedra seca. En aquest sentit, cal destacar que l\u2019octubre del 2018 es va inaugurar Cal Pal, a la Cortinada; un centre de reflexi\u00f3 s\u00f2cio-cultural que t\u00e9 com a objectiu donar a con\u00e8ixer i preservar el patrimoni natural i cultural d\u2019Andorra a partir del foment de diverses iniciatives. En l\u2019\u00e0mbit de la pedra seca, Cal Pal ha incorporat rutes a peu, exposicions, l\u2019organitzaci\u00f3 del primer curs per a constructors en pedra seca, aix\u00ed com la p\u00e0gina web Primera Pedra<\/em> que identifica les diferents tipologies de construccions de pedra seca del pa\u00eds.<\/p>\n L\u2019atractiu, per\u00f2, no es limita \u00fanicament a la vessant constructiva del cam\u00ed, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria i que, en el cas d\u2019Andorra, il\u00b7lustra el seu car\u00e0cter i evoluci\u00f3 de la societat i economia (agricultura, ramaderia, explotaci\u00f3 del bosc, mobilitat, inicis de l\u2019excursionisme, pas de refugiats, contraban…). Per tot aix\u00f2, cal considerar aquests camins com a veritable patrimoni hist\u00f2ric que cal valoritzar, tal com s\u2019ha fet a Su\u00efssa amb els camins culturals (Kulturwege-Itin\u00e9raires culturels), una categoria vi\u00e0ria que aplega quinze grans camins hist\u00f2rics d\u2019import\u00e0ncia nacional i una col\u00b7lecci\u00f3 de camins d\u2019import\u00e0ncia regional. El Principat d\u2019Andorra t\u00e9 els ingredients necessaris per esdevenir el referent pirinenc en l\u2019\u00e0mbit de la mobilitat no motoritzada vinculada al lleure, l\u2019esport, la salut i l\u2019ecoturisme a trav\u00e9s dels camins rurals tradicionals. Sens dubte, seria una manera excel\u00b7lent de fer bo el refranyer popular vinculat als camins: no deixis les sendes velles per les novelles.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els camins p\u00fablics de naturalesa hist\u00f2rica del Principat d\u2019Andorra varen constituir durant segles la infraestructura […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4641,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[115],"class_list":["post-4645","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-86-gener-2022"],"yoast_head":"\n