Divendres 29 d’abril vaig ser convidat pel club de BTT de Vila-rodona a fer una xerrada sobre la meva experi\u00e8ncia amb els viatges en bicicleta.<\/p>\n
Sovint (massa pel meu gust) es relaciona la bicicleta amb el m\u00f3n de l’esport i\/o competici\u00f3. Agafar la bicicleta representa una “alliberaci\u00f3” als deures setmanals que acaben ofegant l’esperit de la majoria de la gent: feina, fam\u00edlia, extra-escolars, etc. La xerrada anava enfocada, sobretot, a desmitificar aquesta postura, que, segons el meu punt de vista, \u00e9s totalment injusta amb una eina que t\u00e9 molts m\u00e9s anys que els vehicles de quatre rodes i que s’han convertit en imprescindibles.<\/p>\n
Les comparacions sempre s\u00f3n odioses, no ho desmentir\u00e9 pas, per\u00f2 podr\u00edem comen\u00e7ar a perdre la por a agafar la bicicleta per anar a molts m\u00e9s llocs que no pas a la “ruta” de cap de setmana: anar a la feina, a la biblioteca a buscar un bon llibre, a la botigueta del poble a buscar verduretes, o senzillament a veure algun conegut per fer un beure.<\/p>\n
\u00c9s tamb\u00e9 molt injust que la bicicleta sigui un referent perqu\u00e8 la gent assoleixi uns “reptes” inventats i que no suposen una millora en la vida quotidiana, m\u00e9s aviat s\u00f3n la resposta a uns impulsos temporals. La VIDA ja \u00e9s prou “repte” per si mateixa com per buscar-ne de nous…!<\/p>\n
Comen\u00e7a la xerrada explicant la meva relaci\u00f3 amb la bicicleta. Als inicis va ser una relaci\u00f3 apassionada amb el m\u00f3n de la bicicleta de muntanya. D’aquesta \u00e8poca es van editar dues guies de bicicleta de les comarques de la Ribera d’Ebre i del Priorat. Travessa del Pirineu i moltes altres rutes per Catalunya i fora d’aquesta van comen\u00e7ar a forjar un esperit aventurer i n\u00f2mada que descobriria uns anys m\u00e9s tard, quan vaig tenir la possibilitat de formar part de l’organitzaci\u00f3 dels congressos nacionals de cicloturisme que es celebraren a Palafrugell i Lleida. Va ser llavors que vaig con\u00e8ixer gent que viatjava amb la bicicleta, no nom\u00e9s per uns dies, sin\u00f3 com a manera de viatge habitual. Aix\u00f2 suposava un imperatiu d’estil de vida que em fascinava, i que ja duia ben endintre. Nom\u00e9s havia de sortir a la superf\u00edcie.<\/p>\n
El fet de viatjar amb tot el qu\u00e8 necessites dintre d\u2019unes alforges (estem parlant d’una capacitat total d’uns 30-40 litres) fan que la visi\u00f3 del qu\u00e8 t’envolta sigui molt m\u00e9s rellevant, molt m\u00e9s intensa. L’experi\u00e8ncia del viatge es pot viure d’una manera infinitament m\u00e9s directa. La velocitat que et donen les dues rodes \u00e9s perfecte per quan vols avan\u00e7ar quil\u00f2metres en paratges amb una calor que ofega i on nom\u00e9s vols arribar a un lloc ombr\u00edvol, i si pot ser amb una bona cervesa; per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser una velocitat molt lenta, que et permet aturar-te en qualsevol lloc i gaudir d’aquell entorn o moment.<\/p>\n
Vaig demanar a diferents coneguts que han compartit viatge amb mi o que viatgen pel seu compte, perqu\u00e8 enviessin en uns v\u00eddeos curts quina \u00e9s la seva opini\u00f3 de viatjar en bicicleta. La paraula protagonista de totes les intervencions \u00e9s LLIBERTAT! I realment estic d’acord amb ells i elles. Viatjar en bicicleta et dona una llibertat de moviments que cap altre mitj\u00e0 no et pot donar. A peu podem arribar a molt llocs, per\u00f2 amb la bicicleta podem fer gaireb\u00e9 el mateix per\u00f2 sense cansar-nos ni la meitat. Podem avan\u00e7ar terreny gaudint de les vistes que ens envolten. Podem baixar i emp\u00e8nyer la bicicleta per senderons en pujada per despr\u00e9s baixar l’altra part de la carena de la muntanya.<\/p>\n
Hi ha moltes maneres de viatjar en bicicleta, i totes s\u00f3n v\u00e0lides. Nom\u00e9s hem de trobar la qu\u00e8 s’ajusti m\u00e9s a la nostra manera de fer i veure el m\u00f3n. Podem portar alforges carregades amb 50 kg, ser totalment aut\u00f2noms, o podem portar un paquetet amb dues mudes de recanvi i tirar de pensions, hostals, albergs, etc. El resultat del viatge acostuma a ser el mateix: la gent somriu, est\u00e0 contenta, la gent et saluda quan arribes als pobles, et sents benvingut. Com deien en alguna de les intervencions del v\u00eddeo, la finalitat no \u00e9s la meta on t’has proposat arribar, sin\u00f3 el cam\u00ed que recorres cada dia amb el teu pedalar.<\/p>\n
Aix\u00ed \u00e9s que us animo a tots i totes a qu\u00e8 feu servir aquella bicicleta que teniu al garatge o al magatzem, li traieu la pols, li feu un bon rep\u00e0s (segur que ho agraeix, b\u00e9 que canviem l’oli del motor del vehicle quan li toca) i sortiu a fer una volta. Que us toqui l’aire fresc o calent a la cara, que noteu com la musculatura es va posant al seu lloc. Mica en mica tot es tonifica, incl\u00fas els cables de fre…<\/p>\n
Em ve molt de gust portar aquesta xerrada a on em demaneu. Poder contagiar a la gent de les sortides i postes de sol, l’abs\u00e8ncia de frontal amb la lluna plena, la quantitat d’animals que es creuen\u00a0 al teu pedalar, les tert\u00falies en bars amb gent desconeguda, els llacs fumejant a primera hora del mat\u00ed, els dies de pluja intensa caient a les teulades de les cases de poble, els dies en qu\u00e8 et fa mal tot i no obstant arribes on vols i descanses fins que et recuperes, els menjars diversos que pots provar dels territoris per on viatges, el bon rotllo i el mal rotllo que es genera amb els companys i companyes de viatge, el fet de buscar solucions a moments desesperats de vent, fred i des\u00e0nim. Per tot aix\u00f2 i molt m\u00e9s, ja em direu…<\/p>\n
“V<\/span>iatjar en bicicleta m’ha ensenyat a triar la velocitat amb qu\u00e8 vull viure la meva vida<\/em>“<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per Pep Ulldemolins<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5044,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[122],"class_list":["post-5045","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-mirador","tag-91-juny-2022"],"yoast_head":"\n