{"id":5628,"date":"2023-03-25T18:47:25","date_gmt":"2023-03-25T17:47:25","guid":{"rendered":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/?p=5628"},"modified":"2023-03-30T15:02:23","modified_gmt":"2023-03-30T13:02:23","slug":"sendero-litoral-vs-cami-de-cavalls-la-rao-de-la-doble-traca-denca-2002","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sompirineu.cat\/senderia\/sendero-litoral-vs-cami-de-cavalls-la-rao-de-la-doble-traca-denca-2002\/","title":{"rendered":"Sendero Litoral vs Cam\u00ed de Cavalls, la ra\u00f3 de la doble tra\u00e7a d\u2019en\u00e7\u00e0 2002"},"content":{"rendered":"

El Parlament de les Illes Balears aprov\u00e0 la Llei 13\/2000 de 21 de desembre, del Cam\u00ed de Cavalls de Menorca, que el declar\u00e0 sotm\u00e8s a la servitud p\u00fablica de tr\u00e0nsit, i atorg\u00e0 al Consell Insular de Menorca les actuacions i potestats administratives en relaci\u00f3 al cam\u00ed. Fruit d\u2019aquesta Llei, el 2003 la Comissi\u00f3 Insular d\u2019Urbanisme de Menorca aprov\u00e0 el Pla Especial del Cam\u00ed de Cavalls (CdC), per determinar-ne el tra\u00e7at en el territori i la regulaci\u00f3 dels seus usos i va efectuar la delimitaci\u00f3 entre els anys 2008 i 2012.<\/p>\n

Entre la seva aprovaci\u00f3 com a Llei i l\u2019aprovaci\u00f3 del seu Pla Especial, l\u2019any 2002 el Ministeri de Medi Ambient oferia l\u2019opci\u00f3 del Sender\u00f3 Litoral (SL) per rec\u00f3rrer la costa sud de Menorca. El projecte plantejava una s\u00e8rie d’actuacions contra la normativa de protecci\u00f3 dels espais protegits i inclo\u00efa excavacions, pavimentacions i instal\u00b7laci\u00f3 d’infraestructures en barrancs i sobre sistemes dunars i no tenia present el projecte del CdC, generant d\u2019aquesta manera una disputa entre administracions que donaren lloc a una duplicitat de traces sense cap sentit. Els pressupostos generals del Estat pressupostaven el SL, com a sendero peatonal<\/em> entre Son Xoriguer y cala Galdana, amb 107.000 \u20ac. El 23 de marc de 2007, la Direcci\u00f3 General de Costes public\u00e0 el conveni de col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Govern de les Illes Balears amb actuacions i infraestructures de costes en dues partides que sumaven 2.750.000 \u20ac, com a SL entre Son Xoriguer i cala Galdana i en un nou tram entre cala Galdana i Son Bou (Figura 1). Mentre el CdC se erigia com a ruta hist\u00f2rica perimetral de l\u2019illa, amb 185,5 km, el SL plantejava un sender que vorejava part de la costa sud de Menorca i que pretenia construir-se \u00edntegrament sobre la franja costanera, vulnerant la Llei de Costes (Llei 22\/1988) i la Llei 1\/1991 d’Espais Naturals de Balears.<\/p>\n

Socialment i pol\u00edticament aquest projecte no s\u2019entenia, quan ja existia un projecte aprovat per Llei i que apostava per la recuperaci\u00f3 d\u2019una tra\u00e7a hist\u00f2rica. La disputa per la coexist\u00e8ncia de dues traces es focalitz\u00e0 en el camp pol\u00edtic durant els anys 2002 al 2007. Mentre els representats insulars titllaven de poc democr\u00e0tic el comportament del Ministeri per una tra\u00e7a alternativa al CdC (GR-223), el Ministeri argumentava que el SL transcorria \u00edntegrament per terrenys p\u00fablics, no violentava la propietat privada i permetia gaudir del sud de l\u2019illa. Segons el Ministeri, el SL i el CdC coincidien en un 80% i, en els trams en qu\u00e8 el CdC entrava en propietats privades, el SL aprofitava la nova tra\u00e7a dins la Zona Mar\u00edtimo Terrestre per evitar d\u2019aquesta manera conflictes i garantir la pau dels propietaris. Aquesta disputa fou saldada amb la duplicitat consolidada de l\u2019any 2007 en\u00e7\u00e0, i actualment Menorca disposa de dues traces litorals paral\u00b7leles i\/o superposades en la costa sud, amb certa confusi\u00f3 de tra\u00e7a, doble cartelleria i fitaci\u00f3. Actualment tenim, id\u00f2, un GR dins el programa de Caminos Naturales del Ministerio<\/em> i el SL, que \u00e9s camino natural amb inici a Son Bou i final a Son Xoriguer, i que presenten una dist\u00e0ncia de 28,3 km (pel que fa al SL), sense comptar els 2 km de ramals, i de 31,34 km (el CdC), amb un solapament de les traces d\u201911,75 Km.<\/p>\n

Malgrat els encerts i febleses del CdC (Senderia 74<\/a>), el SL sols era necessari per a l\u2019acc\u00e9s a tres cales de la costa sud (Trebal\u00fager, Escorxada i Fustam), mentre que la resta de tra\u00e7a era prescindible en certa mesura. Com a tra\u00e7a, el SL no es troba en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, tot i la cartelleria i la fitaci\u00f3 que l\u2019acompanya, i molts usuaris confonen el SL amb el CdC o b\u00e9 no coneixen l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquesta tra\u00e7a all\u00e0 on no s\u00f3n coincidents. Com a infraestructura, el SL presenta un disseny poc adient pel gaudi de totes les franges socials i no \u00e9s apte, ni recomanable, per a l\u2019\u00fas de tot el ventall d\u2019activitats esportives i recreatives, com bicicletes i cavalls, tot i que dona acc\u00e9s a tres de les cales m\u00e9s visitades de la costa sud i s\u2019erigeix com la tra\u00e7a m\u00e9s utilitzada en \u00e8poca estival.<\/p>\n

El seu \u00fas p\u00fablic com a producte recent del medi natural pateix, a m\u00e9s de l\u2019absurd de la fragmentaci\u00f3 de l\u2019h\u00e0bitat per duplicitat, tot un seguit d\u2019impactes morfol\u00f2gics de tipus erosiu i paisatg\u00edstic. Aquests s\u00f3n fruit de la des\u00eddia de l\u2019administraci\u00f3 responsable de la seva planificaci\u00f3, regulaci\u00f3 i gesti\u00f3 i sobretot a l\u2019hora d\u2019arribar a acords interadministratius per unificar les dues traces i eliminar la seva duplicitat consolidada, tant en fitaci\u00f3 i cartelleria com en la pr\u00f2pia tra\u00e7a sobre l\u2019estreta franja litoral. Aix\u00ed mateix, el SL \u00e9s presenta com una sola infraestructura, una sola tra\u00e7a sense connexi\u00f3, amb senyalitzaci\u00f3 pr\u00f2pia i sense connectivitat amb altres vials o camins p\u00fablics, llevat del solapament amb el CdC, que permetin la creaci\u00f3 d\u2019una xarxa de camins per distribuir els usuaris sobre el territori i ampliar els seus valors. La mala planificaci\u00f3, lluny dels criteris que promulga el Ministerio en el Manual de aspectos constructivos de<\/em> Caminos Naturales<\/em>, presenta impactes rellevats que cal corregir i amb seccions no adients pel tr\u00e0nsit. Molts d\u2019aquests impactes \u00e9s resumeixen en quatre punts:<\/p>\n