La bicicleta de muntanya (coneguda com a BTT) té més de 30 anys d’existència i les activitats que hi estan vinculades han esdevingut un sector consolidat, amb una especial incidència a les zones de muntanya d’arreu del món. Es tracta d’un sector ric i divers que segueix creixent i evolucionant amb l’aparició de models de BTT elèctrica.
La Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran, òrgan participatiu de l’IDAPA en aquesta matèria, promou des de fa anys la conservació i promoció dels camins pirinencs, i l’ús respectuós d’aquesta infraestructura clau. En els darrers anys, diversos membres de la Taula de Camins han expressat una certa preocupació per la conservació dels camins en sectors utilitzats per BTT, en especial d’aquells vials amb valors patrimonials, i han constatat dificultats —en alguns indrets— per garantir una bona convivència entre senderistes, ciclistes de BTT i altres usuaris dels camins (corredors, boletaires, ramaders, etc.).
Presentació pública de l’estudi “La BTT a l’Alt Pirineu i Aran”
Fruit d’aquesta preocupació, l’IDAPA, en el marc de la Taula de Camins, va promoure i finançar durant l’any 2023 l’estudi “La BTT a l’Alt Pirineu i Aran. Implantació, reptes i oportunitats”, elaborat pel doctor en geografia Xavier Campillo i per l’enginyer tècnic agrícola Jordi Roig. Un cop finalitzat aquest estudi, es va considerar oportú presentar-lo a les entitats del sector de la BTT i debatre conjuntament amb elles mesures i accions per garantir una conservació adequada dels camins i una convivència respectuosa.
El passat 9 d’octubre va tenir lloc a Vielha la sessió per assolir aquest doble objectiu, organitzada per la pròpia Taula de Camins i pel Conselh Generau d’Aran. L’acte va comptar amb la participació de 38 persones, que representaven entitats, empreses i usuaris de la BTT, també ajuntaments i altres institucions de l’Alt Pirineu i Aran amb territoris on tenen lloc iniciatives de BTT, i també experts i persones a títol individual. El Conselhèr d’Esports del Conselh Generau d’Aran, Javier Cavero, va obrir la sessió.
En la 1a part, Xavier Campillo va presentar les principals reflexions i propostes de l’estudi “La BTT a l’Alt Pirineu i Aran”, que es pot descarregar al web de SOMPirineu (versió completa i resum executiu). Va destacar que la modalitat més clàssica de la BTT i el senderisme tenen un impacte ambiental similar en els camins, si bé els impactes poden incrementar-se o reduir-se notablement en funció de la fragilitat del sòl o substrat rocós, del disseny dels vials o camins (pendent longitudinal), i del seu manteniment, així com del comportament dels practicants.
També va destacar que molts estudis apunten que els conflictes socials derivats de la convivència entre usuaris són més significatius que els estrictament ambientals, motiu pel qual es proposen mesures de sensibilització i d’educació ambiental.
En clau de regulació, va explicar que actualment l’accés de les bicicletes BTT als espais naturals es tracta de manera específica en la normativa de cadascun dels espais naturals protegits. I que la majoria de normes aposten clarament per la convivència entre usuaris i per l’ús compartit de camins rodats, però també de corriols (amb la principal excepció de la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona). En l’àmbit internacional s’observa la mateixa tendència a apostar per la convivència d’usos, amb l’excepció dels parcs nacionals.
Com a proposta va apostar per regular i ordenar d’alguna manera el sector o l’activitat de la BTT. Una opció seria a través d’una legislació específica, i una alternativa seria complementant algunes legislacions sectorials (com la d’accés al medi natural i/o la forestal). En aquest àmbit, el reconeixement legal de la figura del centre BTT o del bike park, podria ser un instrument d’ordenació del sector. També va reclamar un procediment de control per a l’obertura de nous camins o corriols, o la modificació del traçat dels existents, que comptés amb la participació de tots els agents implicats (ajuntament, propietat del sòl, medi ambient, urbanisme, entitats promotores, etc.).
Taula d’experiències i tallers participatius
La sessió va continuar amb una taula rodona integrada per representants de diverses experiències pirinenques en la gestió d’itineraris per a la BTT, a més d’un representant d’una entitat excursionista.
Jordi Gavaldà, tècnic del Conselh Generau d’Aran, va repassar el procés d’implementació d’una xarxa d’itineraris per a la BTT i va explicar que han apostat per camins compartits entre ciclistes i senderistes, llevat de casos concrets on el pas de BTT era inviable tècnicament o per la gran freqüentació de persones a peu. També va explicar breument les accions vinculades a la campanya “Camins compartits”.
Fernado Rivera, representant de l’associació Lo Podall, va explicar l’experiència d’una entitat de voluntaris que en pocs anys ha adequat nombrosos itineraris per a BTT a la Conca de Tremp i ha posicionat aquest territori com un dels millors llocs del país per a la pràctica d’aquesta disciplina. Els itineraris adequats, en molts casos, amb acords amb propietaris de finques, també són utilitzats per practicants d’altres activitats.
Marc Gómez, de l’empresa Aran Bike Parks, va exposar la seva experiència en dissenyar, construir, mantenir i senyalitzar camins per a la pràctica de la BTT, en especial de la modalitat d’enduro i sobretot en el territori de l’Aran. Va repassar alguns dels estàndards que promou la IMBA (associació internacional de mountain bike) per minimitzar l’erosió i va apostar per dissenyar nous circuits exclusius per a la pràctica de l’enduro (i no aprofitant camins existents), ja que això facilita la convivència i permet dissenyar de zero introduint mesures més efectives per reduir l’erosió.
Finalment, Carlos Guàrdia, geògraf expert en camins tradicionals i president de la Unió Excursionista Urgellenca, va repassar l’experiència de l’entitat en la recuperació de camins antics, va apostar per crear itineraris (també per a BTT) aprofitant sempre camins públics i va reconèixer que les modalitats de BTT més difícil de compatibilitzar són l’enduro i el descens, atesa la velocitat dels practicants.
Des del públic es va reflexionar sobre la necessitat o no de senyalitzar els itineraris BTT, sobre tècniques modernes d’empedrat per minimitzar l’erosió, sobre la convivència amb la ramaderia (i el seu paper, també, en l’erosió de camins) i sobre la necessitat de llicència municipal per a l’obertura o modificació de camins. També es va preguntar pel nombre de practicants de BTT i els representants de la Val d’Aran van respondre que en alguns itineraris hi ha comptadors que aporten dades: en el conjunt de circuits que gestiona Aran Bike Parks hi passen uns 2.500 usuaris cada any, mentre que als itineraris de la Tuca hi baixen (com a mínim) uns 3.200 practicants/any. Des de l’associació Lo Podall —van respondre— que no disposen de dades al respecte.
En la 2a part de la sessió, els participants es van dividir en dos grups de treball i van plantejar tot un seguit d’accions més específiques per garantir una conservació adequada dels camins i per prevenir conflictes entre usuaris. Aquestes mesures es recolliran en un informe que es distribuirà entre tots els participants i també es difondrà públicament.