El camí que us proposo no el trobareu a les guies de muntanya, no està senyalitzat, no és transitat i fins i tot en algun tram no està clar quin era exactament el seu traçat. Així doncs, us diria que la proposta que us faig és la de seguir una ruta de descoberta. És el camí que anava antigament de Montellà a Víllec, a tocar del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Iniciem la passejada a Montellà. A l’entrada de la vila hi trobareu una plaça amb un aparcament, just al costat d’un antic mas anomenat Cal Calsot (clic), que avui és una casa de turisme rural. Aquesta casa data de finals del segle XVIII i està catalogada com a Patrimoni Cultural Català.
Marxem de Montellà en direcció a Martinet, passem per la cruïlla de l’Oratori i seguim carretera avall fins un trencant sense asfaltar que trobarem a mà esquerra, fàcil de localitzar perquè hi ha un cobert amb estris i materials de pagesia. Seguim endavant i topem amb una barrera feta de branques per impedir el pas dels animals. La voregem i continuem.
El recorregut a partir d’aquí no és fàcil d’explicar perquè hi ha trencalls a dreta i esquerra que porten als diversos camps i, per tant, us recomanem que seguiu amb atenció el mapa que adjuntem, on trobareu aquesta part del traçat, més difícil, marcat de color vermell. Es tracta d’un camí que havia quedat en desús fins que un matí d’estiu de fa sis anys un grup de persones el vàrem rescatar de l’oblit. Podria ser que en algun punt passéssiu de llarg el desviament correcte i haguéssiu de fer marxa enrere, però en tot cas són trossos curts.
En aquest tram trobarem les tradicionals parets de pedra seca que subjecten els camps en terrenys inclinats. El camí fa baixada en direcció al riu de Víllec. Sorprèn trobar un entorn tan ple d’arbres i vegetació, humit, fins i tot de certa frondositat, en contraposició del paisatge sec i assolellat dels camps llaurats que hem trobat a la primera part de l’itinerari.
Al final d’aquest pendent, el camí es troba amb un canal de rec, que ja s’esmenta en el Capbreu de Montellà de 1630, on es fa constar que els jesuïtes del Col·legi de Sant Andreu de la Seu d’Urgell, importants propietaris de terres en el terme de Montellà, havien comprat el dret a l’aigua d’aquest canal.
El punt on ens trobem coincideix amb una cantonada de la devesa de cal Llatge, que s’estén entre el riu de Víllec i el canal de rec. Aquí comença una paret de pedra que limita la devesa pel sud fins al riu.
A partir d’aquí no es coneix per on continuava el camí. Una possibilitat seria que seguís el mateix canal, aigua amunt, compartint trajecte. El fet de no transitar-lo i la permanent circulació d’aigua ha eixamplat el canal i ha minvat l’espai de pas, deixant una mínima “barana” per caminar, i a voltes ni això. Quan el canal és sec s’hi pot circular amb tota comoditat.
Cada vegada estem més a prop del riu i en qualsevol moment podem decidir creuar- lo per agafar la carretera asfaltada paral·lela al riu en direcció a Víllec. Tant si decidim seguir pel canal de rec com si anem per la carretera arribarem al Molí de Bramasacs que és on el canal agafa l’aigua del riu.
Aquí és on el riu deixava el terme de Víllec i Estana per entrar al de Montellà. Només a partir d’aquí els era permès als veïns d’aquest terme agafar l’aigua. Actualment Víllec i Estana son una entitat descentralitzada dins el municipi de Montellà i Martinet.
El Molí de Bramasacs fou construït l’any 1700 i va deixar de funcionar com a molí l’any 1931. Avui és un restaurant de cuina tradicional i casa de turisme rural en un indret molt bonic a tocar del Cadí (clic).
Seguint la carretera poc més d’un quilòmetre arribarem a Víllec, ja dins dels límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró, que avui és un nucli dispers amb molt pocs habitants. Hi podrem veure la petita església de Sant Martí d’estil romànic que fou edificada el segle XII. Cinc quilòmetres més amunt arribaríem al santuari de la Mare de Déu de Bastanist, d’origen romànic, amb unes vistes magnífiques als espadats de la cara nord del Cadí.
Tots els camins estan plens de històries de vida i aquest també te la seva. La darrera persona que va fer regularment aquest camí va ser la Trinitat Mateos, la “Trini”, mestre de Montellà, quan anava a fer classe als seus alumnes de Víllec. La gent de més edat de Montellà recorden que quan l’hivern era molt cru aquests alumnes s’estaven a casa de la mestra per mantenir l’escolarització i evitar a la dona desplaçaments en condicions massa penoses.
A l’Arxiu de Puigcerdà guarden un document manuscrit de la Trini de l’1 de juny de 1936, poques setmanes abans de l’inici de la Guerra Civil. En aquest escrit, la Trinitat, com a mestra de Montellà, donava la seva opinió contrària al canvi de capitalitat del municipi, que es va traslladar en aquelles dates de Montellà a Martinet. En el seu escrit la mestra es mostrava contrària al trasllat perquè Martinet quedava massa allunyat de moltes masies que prou feina tenien per arribar a Montellà. Per a ella, era “un atropell per las dotze masies que de sobras penós u·tenen per vindre a Montella. ¿Que serà si se·ls allunya dos kilòmetres més?” Continua dient: “No crec que la verdadera democracia aconselli fe[r] gaudi[r] de tota comoditat a la majoria a costa de sacrifica[r] un número de veïns que per culpa dels governs anteriors han estat i encara estant sensa cap classe de facilitats”.
Quan la Trini feia aquest camí era anomenat camí del Cargolet, com el canal de rec que tenia el nom de sèquia del Cargolet. Sembla que aquest nom venia d’una casa que hi havia hagut en aquest entorn.
Espero que us animeu a fer aquesta passejada i us serveixi per conèixer una mica més aquest racó del Baridà.
