La vida, en una petita comunitat rural

Magnífica la foto de portada: dos xavalets van a estudi a peu, per un corriol, els llibres a l’esquena. Una imatge no gens habitual a dia d’avui. Però sí en els petits assentaments de Montana, a l’oest dels Estat Units, a la primera dècada del segle XX, on els nens i nenes anaven a l’escola unitària caminant o a cavall. I entre ells, els tres germans Milliron, fills d’un vidu que, a partir d’un anunci llegit en el diari, contracta una persona que s’encarregui de les tasques de la llar. I així apareix la Rose, acompanyada del seu germà Morris, un jove tocat i posat (el que ara en diríem un freaky) que, per les circumstàncies, acabarà fent de mestre. Heus ací el marc i els principals personatges d’Una temporada para silbar. Només calia algú amb prou talent i saviesa per treure’n una narració equilibrada i per anar configurant els diferents caràcters a través de fets quotidians i excepcionals (com el pas del cometa Halley). I aquest és Ivan Doig, que ens sap transmetre amb art el món dels colons que creuaven el país rere unes expectatives que no sempre es complien i es recolzaven en l’estreta solidaritat d’una comunitat cohesionada, en aquest cas, al voltant de l’escola. Alta literatura, sens dubte.