Werner Herzog és un prestigiós i premiat director de cinema alemany que ha signat títols tan significatius com Aguirre, la còlera de Déu, Fitzcarraldo o L’enigma de Gaspar Hauser (els dos primers amb l’inquietant Klaus Kinski). També és un caminador irredempt i amant de la natura (molt present en els seus films): es diu que als quinze anys ja feia llargues caminades a peu travessant mitja Europa. I el postulat número 7, dels dotze que componen la seva Declaració de Minnesota sobre el cine documental, diu així: “El turisme és un pecat i viatjar a peu una virtut”. Doncs bé, aquest mateix personatge va caminar en solitari de Munic a París entre el 23 de novembre i el 14 de desembre de 1974 amb la creença que tal gesta mantindria amb vida la seva mentora Lotte Eisner, historiadora i crítica de cinema, greument malalta.
Del caminar sobre hielo no és ben bé la crònica d’aquest viatge. És un dietari molt personal, que barreja fets, observacions, escenes, reflexions… a vegades viscudes, altres més surrealistes, en un paisatge hivernal que és també protagonista i que va sobreeixint de les pàgines i calant en el lector. Tanca el llibre, molt curt i de format també reduït, un breu epíleg en forma d’elogi a la pròpia Eisner, qui, per cert, va sobreviure fins el 1983.