Existeix a França una col·lecció de llibres que, sota l’encapçalament de “Le goût de…”, aplega ja més de tres cents títols. De petit format, es basen sempre en una antologia literària sobre la temàtica en qüestió. Efectivament, hi ha Le goût de la marche, amb selecció de textos a càrrec de Jacques Barozzi. Estructurat en tres blocs (el caminant de la ciutat, del camp i de llarga distància), reuneix extractes breus (2-3 pàgines) d’una trentena d’autors, disposats amb una certa lògica.
Balzac es fixa en com caminem (amb el cap ben dret; amb els braços com a rems…); Schelle diu que caminar està reservat als que han rebut educació; per Walser és una font inesgotable d’inspiració; Auster defensa que la caminada ha de ser aleatòria i que cal deixar-se guiar per les cames i no pel cervell; Réda, tot el contrari: cal preparar els itineraris minuciosament. Caminar per llocs estimats (Fargue); admirant la bellesa natural (Muir) o sota les estrelles (Stevenson). Tesson, que tanca la recopilació, somnia en un retorn a la lentitud, que es destrueixin les rotondes, es reforestin els aparcaments i que la gent redescobreixi els pensaments inesperats que afloren quan caminem. Un llibret certament curiós.