El Mont de Conques i els Estanys de Basturs, situats dins el territori del Geoparc Mundial UNESCO Orígens, ens parlen de la pedra tosca i de les morfologies en forma de dom amb les que aquesta s’expressa. Aquestes formes singulars, úniques a Europa, que sorgeixen de la interacció de les aigües subterrànies i el particular paisatge de la Conca Dellà, han estat estudiades en profunditat degut a la semblança que presenten amb morfologies descobertes al planeta Mart. I aquest paisatge singular és l’escenari pel qual transcorre la caminada que us proposo i que formarà part de Lo Festival de Senderisme de la Conca Dellà (22-24 de maig de 2020).
El punt de sortida és la plaça de l’església de Conques, poble situat al bell mig de la Conca Dellà, a mig camí entre les poblacions d’Isona i Figuerola d’Orcau i al peu del Mont de Conques pel seu vessant sud, a recer del vent de Port. Des d’aquí caminarem cap al castell de Conques i pujarem per un petit sender fins al Mont de Conques i, d’aquí, cap al Tossal de la Cassola, gaudint d’unes magnífiques vistes de la Conca i de les serres de Comiols i de la Campaneta.
El Tossal de la Cassola es el vestigi d’un llac extint ara fa mils d’anys; per aquest punt, i d’altres que veurem durant el recorregut, sorgia a la superfície l’aigua subterrània carregada amb carbonat càlcic que durant milers d’anys va anar depositant tova calcaria i construint la plataforma de tosca que avui forma el Mont de Conques.
Continuant camí cap al nord passarem per l’Estany del Col·lector, un altre estany extint, avui convertit en camp de cultiu i que corona el Mont de Conques. Aquesta era, ara fa uns vint mil anys, la surgència principal del sistema de fonts que alimentaven aquesta zona. Seguint camí, sempre en direcció nord, anirem descendint progressivament fins arribar als Estanys de Basturs. L’Estany Xic, nascut ara fa uns vint- mil anys, va causar la desactivació dels estanys que hem vist al Mont de Conques, convertint el que havia estat una zona plena d’aigua i de vida en una paisatge àrid dominat pels matolls i els alzinars. La zona dels estanys ens permetrà gaudir d’un passeig pel bosc de pollancres i de l’aire fresc que emana dels voltants de l’Estany Gran.
Recuperades les forces, tornarem cap a Conques, aquest cop seguint el camí d’Isona fins als horts de les Porques on trobarem l’Estany Nou, un petit estany nascut una tardor de fa uns trenta anys. És una mostra que aquest sistema de fonts i estanys continua viu i en constant evolució.
Des d’aquí sortirem de nou cap al Mont de Conques i fins a l’ermita de la Mare de Déu de les Esplugues, en l’indret on, diu la tradició, algú va trobar una imatge. La Mare de Déu de les Esplugues era invocada en temps de sequera pels veïns de Conques i els pobles del voltant. Actualment, el dilluns de Pasqua en aquesta esplanada hi té lloc l’aplec de les Esplugues. Aquest també va ser l’escenari, el maig de 1938, d’un dels episodis més intensos de la Guerra Civil al Pallars. Els impactes encara visibles en la seva façana són testimoni de l’ofensiva republicana.
Finalment, seguirem per un camí plàcid entre alzinars i camps de cultiu fins arribar a la plaça de l’església de Conques, on podrem gaudir de la bellesa d’aquesta església erigida amb carreus de pedra tosca extrets del Mont de Conques.
