Context històric i geogràfic del camí
El camí reial de tramuntana és un camí històric molt ben documentat, des de l’època medieval fins als nostres dies, i té la consideració de camí reial. La documentació cadastral de final del segle XVI i de principis del XVII es refereix a aquest camí com a “camí reial vell que va de Ciutadella a Maó”.
El camí passava per zones relativament poblades d’alqueries i rafals, també pel castell més important de l’època musulmana (el castell de Santa Àgueda), i aprofitava el seu pas també per les rodalies dels ports naturals de la costa nord (ses Fontanelles, Algaiarens i, sobretot, Fornells i Addaia), molts freqüentats per naus en trànsit, ja que aquests ports o cales eren utilitzats per embarcacions de transport per carregar i descarregar mercaderies.
El seu traçat està molt ben documentat als mapes de l’illa elaborats durant les dominacions angleses (1708-1756, 1763-1782 i 1798-1802) i francesa (1756-1763) del segle XVIII. Alguns mapes on surt el camí reial de tramuntana són la Carte de L’isle Minorque de T. Cournut (1763), el Mapa editat a Londres per F. A. Assiotti (1780) o el Plano topográfico de la isla de Menorca, de Blas Zapino (1782). A finals del segle XIX diverses parts del camí es van anar millorant i es van declarar com a camí veïnal de segon i primer ordre, com per exemple el tram de Ciutadella a Algaiarens o el tram del nucli de Ferreries al camí, utilitzant l’antic camí Realet, diminutiu que denota la connectivitat amb un camí reial d’àmbit supramunicipal. Per altra banda, el tram de Mercadal a Maó es convertí en l’actual carretera provincial (Me-7), mentre altres trams van anar perdent el seu ús públic, excepte per a l’ús intern de les finques agràries per les quals passava la traça.
El camí presenta les mateixes característiques tipològiques i constructives de molts dels antics camins rurals de l’illa, ben delimitat a banda i banda per paret seca d’una alçada mitjana de 1,5 metres, amb part del ferm empedrat i una amplada mitjana d’entre 5 i 6 metres, el que denota un ús més important que el simple pas de persones i animals, i dona accessibilitat a moltes finques agràries del nord de l’illa. A part, suposava un eix de comunicació important entre els nuclis urbans del centre de l’illa, Ferreries i Mercadal, amb la costa nord.
Figura 1. Camins principals de Menorca devers l’any 1600. Extret del llibre Vies de comunicació i poblament rural del terme de Mercadal, Albert Martínez. Institut Menorquí d’Estudis i Ajuntament des Mercadal, 1994
Procés d’abandonament del seu ús com a camí públic
Amb la construcció, a principis del segle XVIII, d’una nova via que unia Maó amb Ciutadella, el camí d’en Kane (veure Sendèria núm. 43) i l’abandonament del castell de Santa Àgueda, una part del camí (del Lloc de sa Font Santa, a Ciutadella, fins al municipi de Mercadal), va quedar en desús per la millor transversalitat i connectivitat del nou camí central, el d’en Kane. L’abandonament del camí, a diferència d’altres de l’illa, no va donar lloc a la seva apropiació, destrucció parcial o total o al seu ús privatiu, i en canvi es va conservar ben delimitat a banda i banda per paret seca, però amb un procés de renaturalització de vegetació de port arbori i arbustiu que dificulta actualment el seu ús i fins i tot la seva localització. Aquests fets han ajudat a que la traça original es conservi al territori i, juntament amb la documentació històrica, cartogràfica i registral, permeti de nou la seva recuperació com a camí d’ús públic supramunicipal i l’aportació d’un nou eix a la xarxa de camins rurals de l’illa de Menorca.
Figura 2. Fotografies d’un tram del camí en estat d’abandonament en el terme municipal de Ferreries (F.X. Roig/X. Capella)
Redacció de catàlegs municipals i futura recuperació com a camí d’ús públic
Actualment els 8 ajuntaments de l’illa han engegat de forma conjunta, amb criteris estandarditzats i amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca, la redacció dels catàlegs municipals de camins rurals, configurant-se el camí reial de tramuntana com un camí supramunicipal que uneix diferents entitats administratives, la costa nord de l’illa i ramals cap a nuclis urbans ubicats al sud de l’Illa. Els treballs de catalogació realitzats als diferents municipis per on passa han demostrat que el camí era i és d’ús públic des de temps immemorials i alguns trams es van convertir en carretera provincial, com el tram de Maó a es Mercadal; altres en camí rural asfaltat municipal, com el tram de Mercadal a Ferreries o el de Ciutadella a Algaiarens, i encara uns altres van quedar en desús i es mantenen com eren originalment, tant en el seu recorregut com en les seves característiques constructives antigues, com per exemple el tram de Sa Font Santa a Son Felip o el tram que transcorre pel terme municipal de Ferreries i el camí Realet.
Ara manca que els ajuntaments aprovin els seus catàlegs, duguin a terme la incorporació dels trams en desús als seus inventaris municipals de béns i facin efectiva la recuperació i manteniment dels esmentats trams del camí per a que sigui transitable de manera no motoritzada per a tothom i es pugui gaudir d’aquest patrimoni públic. La recuperació d’aquests trams, juntament amb altres camins existents, permetria refer una connexió actualment perduda i la creació d’una xarxa viària rural més extensa, element important atès l’interès que desperten activitats com el senderisme o el cicloturisme, tant a nivell d’oci o esport particular com a nivell turístic.