“Contigo empezó todo”, va dir un conegut futbolista en la celebració d’un títol. I, amb tots els matisos, aquesta frase és podria aplicar a l’autor que ens visita aquest mes: efectivament, Henry David Thoreau (1817-1862), home polifacètic, és a l’origen de molts corrents i moviments; sense anar mes lluny, del medi-ambientalista. I Caminar és el llegat que ens deixa (publicat en format llibre després de la seva mort, tot i que va néixer com a conferència) d’una visió molt personal de la societat de l’època. Perquè caminar no és, com per a altres pensadors més o menys contemporanis, una activitat que facilita un accés al jo interior i a la reflexió: per Thoreau, un radical, és sinònim de fugida d’unes metròpolis, que propaguen uns valors erronis, i de retrobament amb la natura pura i amb les qualitats intrínsecament humanes. “Les nostres expedicions només consisteixen a anar a fer un volt i girar cua al capvespre per tornar a la vella llar d’on havíem sortit”, diu per menystenir als qui no estan –estem- realment preparats per caminar…
Val la pena llegir-lo (són poc més de 50 pàgines) i començar per l’extraordinària introducció de la traductora (i també escriptora) Marina Espasa, que posa en context l’autor i ens fa entendre molts aspectes del text que probablement se’ns escaparien.