Aquest En los senderos. Reflexiones de un caminante, de Robert Moor, un jove periodista nord-americà, és un llibre difícil de catalogar. Fins i tot de llegir. Perquè és una mena de collage, aparentment desordenat: en alguns moments apunta a la narrativa de viatges (la travessa de l’Appalachian Trail, que és l’origen de tot plegat); en d’altres, és un assaig de filosofia; o un estudi de laboratori sobre els desplaçaments de les formigues i els camins d’uns organismes prehistòrics a partir de les empremtes deixades pels fòssils; o un retrat antropològic de la vida dels pastors a la reserva navajo d’Arizona,…
La bona notícia és que, finalment, tot conflueix i el conjunt acaba tenint certa coherència. I, això sí, està farcit d’idees i de sentències estimulants. Una mostra: “Hay infinitas formas de atravesar un paisaje; las opciones son abrumadoras y abundan los peligros. La función de un camino es reducir ese ingente caos a una línea inteligible”. I n’hi ha altres que ens guardem, com a frases de capçalera, per a propers números del butlletí.
Però preferim estalviar-vos la nostra xarrameca i, com hem fet en altres ocasions, aprofitar que l’Enric Faura ens n’ha tramès una acurada ressenya per cedir-li la paraula (clic).