El camí que us contaré remet a una altra època, quan la societat pirinenca era ben distinta, quan els pobles encara eren plens i els camins s’acomodaven a les dificultats del terreny. Ara les carreteres passen per on volen i els pobles i els pirinencs,… són uns altres!
Aquesta historia comença a Ca de Dalmau del Pont (si en sabeu trobar les runes,…) d’on temps era temps va sortir de bon matí la jove Carme, una de les filles de la casa, ben guarnida i assentada sobre les anganilles, per instal·lar-se amb el seu imminent marit a la casa de la qual n’havia de ser la nova mestressa, Ca de París de Bonansa. Aquell dia, padrí Ramón –que era de ca de Peiró de Cóll– i padrina Carme –nascuda a ca de Dalmau– celebraven el seu casament, fruit d’un tracte típicament muntanyenc que garantia la continuïtat d’una hisenda sense hereus. Tracte fet!! Ca de París restava estalvia dins el clan familiar.
És per això que l’itinerari té un significat especial per a la meua família. Per a natres és una mena de camí iniciàtic a la nostra estimada Bonansa, on els padrins van reprendre la que va esdevenir la nostra casa pairal, Ca de París, amb una nova saga de ben curta durada. És un recorregut que evoca als nostres pares, per als quals era un trajecte quotidià farcit d’obligacions, i és també una caminada que a natres –els cosins d’aquesta branca– ens agradar fer, per simple gaudi, en les nostres estades d’estiu.
Però prou d’històries. Enfilem el camí.
Sortirem del Pont, de la plaça xica (de nom Plaça Major) i començarem amb una passejada pels porxos del carrer Major; en arribar al final, girarem a la dreta i agafarem el carrer d’Avall. Just a la cantonada hi ha la porta de Ca de Dalmau, un vell casalot del que queda poc. Si acabem de creuar el poble, passarem per l’església vella i arribarem a la Palanca, un pontet que ens permet travessar el riu i fer cap a l’Aragó.
Just al davant, pel bell mig de les cases de l’Aragó, iniciarem pròpiament el camí. Un cop passats els horts, enllacem amb l’actual camí/carretera de Sirès que discorre per la vora del barranc del mateix nom. Aquest dona més voltes que el camí original, però es relativament tranquil i te bones vistes del Pont de Suert i de la vall de la Ribagorçana. Després d’una bona pujada, arribarem a l’alçada de Sirès, ara un llogarret pràcticament deshabitat, on tanmateix l’Arté encara hi manté l’explotació ramadera que, ves per on, és al mig del pas.
Val la pena fer una volta pel poble de Sirès per fer-nos-en una idea del tipus de poblament tradicional del Pirineu. A dalt, a la dreta, podeu veure Gavarret, un poblet proper de característiques similars, i camí amunt, Espolla.
A partir d’aquest punt continuem per un camí tradicional que ressegueix els replans del terreny i travessa els antics camps de conreu fins arribar al punt més alt, on trobarem un bosquet. Estem canviant de vessant i d’ara endavant anirem cara avall.
Poc a poc es va obrint el paisatge i veiem, allà a baix, el pla de Bonansa amb els seus camps tancats per rengleres d’arbres que dibuixen un bell mosaic (en bocage, en diuen els francesos) i al fons, pujat en un turó, el poble de Bonansa. El camí continua en suau pendent travessant el terme fins arribar al riuet de la Mola, on ja fa molt temps les mossetes baixaven a rentar. Ja queda poc: una ultima grimpada, creuar la carretera de Graus, enfilar la pujada al poble i ja hi som!!
Allí, encerclant la plaça, hi trobareu la magnífica Ca de Navarri i, encara en peu, la pàl·lida ombra de Ca de París.
Si voleu tornar al Pont de Suert per una altra ruta, podeu anar planejant per un vell camí, fa poc recuperat, que porta fins a Castarner (bones vistes) i baixar tot seguit fins al pont de la Valira. Allí, travesseu pel càmping i, seguint el riu, podreu continuar per un agradable camí de ribera fins a la unió amb la Noguera Ribagorçana per quin marge dret segueix el sender riu avall. Finalment, pel freqüentat camí del Regantxo, arribareu de nou a les cases d’Aragó del Pont.
Bona caminada!!
