Em vaig criar entre sabates, olor de pell i el bestiar de casa. Mon pare era sabater artesà i pegot (arreglava sabates), i també pagès. A finals dels anys 40 va obrir la sabateria a la Torre de Capdella, l’únic poble de la Vall Fosca que en aquell moment no tenia sabater. La majoria de pobles de la vall ja en tenien. I als anys 70 l’única sabateria que quedava era la nostra.
El principal maldecap d’un sabater artesà era que aquells clients als qui se’ls havia fet unes sabates a mida, marxessin contents i amb la seguretat que se’ls havia assessorat correctament, tant pel que fa al tipus de calçat que necessitaven, com per la seva activitat i pel lloc on la desenvoluparien. Cal tenir en compte que la major part dels clients eren pastors i empleats de la companyia elèctrica i valoraven enormement l’eficàcia d’un bon calçat.
La clientela no sempre venia a casa a comprar. Nosaltres anàvem a les fires ramaderes dels Pirineus, des de Puigcerdà fins a Castejón de Sos, i allà els ramaders encarregaven les sabates. Mon pare els prenia les mides, mentre jo o ma germana vigilàvom la parada. Les sabates les feia a casa. No sé quan tardava exactament a fer-les, però sí que recordo que trigava tretze hores a cosir un parell de botes.
En els seus principis, mon pare només venia sabata feta a mida per ell mateix, amb pell comprada a Igualada i a altres llocs. Més endavant, cap als anys 60, va començar a incorporar calçat de fàbrica. Coneixia tant l’ofici que va acabar assessorant als fabricants, ja que els deia els defectes de les sabates i els orientava sobre com els podien solucionar.
Jo em vaig incorporar al negoci als anys 80. L’essència del món de les sabates la vaig aprendre al costat del meu pare, però els més de trenta anys a la botiga m’han donat molts coneixements, tant dels nous materials com de les persones que utilitzen el calçat de muntanya i les seves necessitats.
Actualment, a la botiga, que vam ampliar i renovar al 2015, tenim principalment calçat de muntanya i complements (bastons de senderisme, motxilles, frontals, pantalons, jaquetes, bragues, mitjons, gorres, etc.).
 |
 |
Jo crec que cada caminador necessita un tipus de sabata específica. No és el mateix fer baixa muntanya o senderisme, aproximacions a cims o fer un 5.000. Per a cada ocasió hi ha un calçat amb unes característiques diferents, i cada client és un món.
A Calçats Villaverde, tenim una clientela molt diversa. La majoria és públic català i, sobretot, dels Pirineus. També tenim clientela d’Andorra, de Madrid o del País Basc. Pel que fa al perfil del client, també és molt variat. La majoria de gent que passa per la botiga són persones que fan muntanya el cap de setmana i no requereixen un calçat gaire tècnic. Després tenim un gruix molt important de clients que són els ramaders i els caçadors, que necessiten botes molt còmodes i duradores.
Un altre tipus de client és el de tota la vida, que et dona tota la confiança perquè tu triïs el calçat que necessita a cada moment, que pot ser des de fer un viatge o una expedició a regions de muntanya, unes vacances on farà caminades senzilles o per a l’ús diari.
I encara hi ha un grup de clients menys específic, que venen amb una idea molt clara, però quan parlem i proven diferents models, acaben comprant una bota o sabata diferent de la que havien demanat a l’inici. L’assessorament és realment important per comprar un calçat adequat.
 |
 |
Consells bàsics per al gran públic
- El calçat s’ha de comprar a la tarda o després d’unes hores d’activitat.
- Quan ens emprovem una bota, hem de comprovar que picant de punta i de taló, el peu es pot desplaçar mínimament. És l’espai de dilatació.
- És important que el mitjó que s’utilitzi sigui tècnic, perquè el peu transpiri i per evitar tocadures.
- És recomanable mitja canya o canya alta per evitar torçades de turmells.
- És recomanable bota sense canya si patim dels genolls.
- En l’ascensió de cims sempre és recomanable portar canya alta.
- La sola per a un caminador que només té un tipus de bota ha de ser el més polivalent possible.
- És recomanable que la bota sigui impermeable, sobretot si només en tenim un parell.
Manteniment de la bota
- Després d’utilitzar-la, la bota s’ha de netejar per fora amb aigua i un raspall, sense cap producte. S’ha de deixar ventilar i eixugar, de manera natural.
- Si estan molt molles de dins perquè ha entrat aigua per dalt, per la canya, s’han d’omplir amb paper de diari.
Si la bota és de pell, és convenient aplicar-li el producte recomanat pel fabricant.
