Es pot tenir un coneixement absolut sobre un lloc? La resposta ha de ser forçosament que no. Però el que s’hi deu assemblar més es troba en aquesta petita obra mestra: La muntanya viva, de Nan Shepherd. Per a l’autora, la serralada dels Cairngorms (en realitat, un gran altiplà envoltat de cims de poc més de 1.000 m a les terres altes escoceses), era com el pati de casa. I en les seves incomptables estades i travesses, sovint sola (i parlem dels anys 20 i 30 del segle XX), posava en dansa tots els sentits -caminant descalça, banyant-se nua, flairant la molsa, tastant els nabius-, fins assolir una profunda comunió, gairebé mística, amb tots els elements de l’entorn.
Ho resumeix molt bé l’Enric Faura en aquesta ressenya (clic). Tant la prologuista com la traductora de l’edició catalana diuen que aquesta lectura els ha canviat la manera de gaudir de la muntanya. A nosaltres, de moment, ens ha modificat les vacances: part de la redacció del SENdÈRIA caminarà pels Cairngorms aquest agost. Ja us ho explicarem…