L’última iniciativa del Cinquè Llac, el projecte Suma’t i Involucra’t, m’ha portat a caminar tota la ruta per una barreja de plaer i feina. Anteriorment, havia fet tot el recorregut a trams desordenats, però mai havia caminat la ruta sencera tal com es planteja comercialment. En aquesta ocasió no me’n vaig saber estar i vaig demanar de fer-la de cap a cap, d’allotjament en allotjament. De les hores caminades han sorgit un munt d’idees i pensaments dels quals voldria estirar-ne un parell per ordenar-los en forma d’article.
El Cinquè Llac transcorre per alguns camins tradicionals que van ser recuperats per administracions sensibles a aquesta realitat, bàsicament els consells comarcals del Pallars Jussà i Pallars Sobirà i alguns ajuntaments, com el de la Torre de Capdella. El mèrit de la la recuperació dels camins i la reconstrucció del que havia caigut és seu, sens dubte, però voldria ressaltar un element diferencial en aquest cas concret que em sembla molt interessant: hi ha també uns privats amb ànim de lucre que han decidit retornar alguns dels recursos que guanyen utilitzant aquests camins públics per a millorar-ne l’estat i la conservació. I és sobre això que volia escriure. Qui participa o pot participar en la recuperació dels camins tradicionals i quin paper pot o ha de jugar.
A través del projecte Suma’t i Involucra’t s’intentarà que els senderistes que fan la ruta puguin participar de manera col·laborativa en la recuperació dels camins, ja sigui amb una aportació econòmica directa, en forma d’apadrinament, o participant en la setmana del voluntariat que es vol organitzar un cop l’any i en la qual es treballarà en algun tram de camí per reconstruir els marges de pedra seca caiguts. Si el projecte tira endavant tindrem en un futur tres actors treballant alhora en la conservació d’uns quants camins tradicionals: l’administració, privats amb ànim de lucre i particulars voluntaris. Les administracions en tenen la responsabilitat; els ens o persones privades que se’n beneficien en tenen l’interès; els particulars voluntaris, la il·lusió.
Des de fa temps es parla de com fer participar la població civil en la conservació dels camins. El Cinquè Llac es convertirà, així, en una mena de laboratori on poder observar a la pràctica com interactuen els tres actors i quines possibilitats de col·laboració i coordinació hi ha i on i perquè es produeixen friccions i desavinences. Confiem que el paper de cadascun d’aquests agents no sigui competir amb els altres, sinó col·laborar. Malament si l’administració veu els voluntaris com una molèstia i els voluntaris veuen els privats com intrusos, o a la inversa. Hi ha feina per a tots i, malauradament, tot i ser molts serà difícil abastar-la tota.
Vull dedicar una última part de l’article a afegir un nou tema, completament diferent de l’anterior, seguint un dels fils de pensament que m’ha acompanyat aquests dies de caminada. La meva feina durant la ruta consistia en caminar, mirar i registrar punts amb el GPS; punts sobre incidències en el camí, punts sobre valors, punts sobre potencialitats, punts sobre dubtes. Tota aquesta informació serà útil per al projecte Suma’t i Involucra’t i per millorar i fer créixer la ruta, però també ho podria ser per a les administracions o altres entitats o interessats que treballen en la gestió, el manteniment dels camins o la creació d’itineraris. Es pot compartir aquesta informació d’alguna manera? Seria útil, eficient o positiu posar-la a disposició de qui hi tingui interès?
Molts dels que treballem al voltant dels camins, senders, rutes i itineraris utilitzem en una o altra mesura un GIS. Avui dia aconseguir cartografia genèrica pels nostres projectes és molt senzill, però, en canvi, aconseguir informació temàtica i específica sobre els camins és pràcticament impossible. Per exemple, la capa de camins tradicionals. No seria interessant que, igual que ens descarreguem la capa de vials 1:5.000 de l’ICC, ens puguem descarregar la capa de camins tradicionals d’un municipi o una comarca que té l’inventari fet? I no seria també interessant poder baixar-nos una capa que contingui informació de la senyalització que hi ha instal·lada al territori? O la informació d’on s’han instal·lat miradors, passos de senderista, aparcaments, etc.?
La documentació escrita és una font d’informació imprescindible per treballar qualsevol tema, també el dels camins i els itineraris, però, en aquest àmbit concret i cada cop més, és necessari també la informació geoespacial, les capes dels inventaris dels camins tradicionals, les capes dels itineraris senyalitzats, les capes de la localització dels senyals, les capes de les incidències dels camins, etc. He fet la prova i he entrat al portal de l’IDEC on està catalogada tota la cartografia que es genera a Catalunya per buscar quina informació hi havia sobre camins, senyalització, pedra seca o itineraris a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. Tret d’alguns mapes antics, les capes oficials de l’ICC i algun recurs dispers, els resultats de les cerques no aporten massa informació ni recursos rellevants. Val a dir que he intentat la mateixa cerca a altres comarques amb resultats similars: per tant, el problema no és geogràfic sinó temàtic. Es pot trobar cartografia sobre contaminació, l’estat dels boscos, fauna o polígons industrials, però no de camins. No es genera cartografia sobre els camins a l’Alt Pirineu i Aran? I tant que se’n genera. Per què no es pot consultar? Per què no és pública? Per què no està catalogada?
Si he de respondre a totes aquestes preguntes en primera persona diria que “perquè no se com fer-ho” i imagino que seria una resposta força generalitzada. Si ara em demanen que catalogui i faci pública la cartografia que estem generant per a un projecte concret de recuperació o senyalització d’un camí hauria de buscar assessorament i formació per a poder fer-ho. Com que em temo que d’aquí a poc em passarà, ens passarà, llenço la proposta a l’aire de poder dedicar alguna de les trobades de la Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran al tema o d’organitzar alguna sessió de formació al respecte. Si molts de nosaltres ens hem de documentar i formar en aquest àmbit potser fora bo fer-ho col·lectivament.
El portal www.sompirineu.cat inclou un “centre de recursos dels camins” on es “recopila, centralitza i estructura tota la informació relacionada amb aquesta temàtica que ha anat generant la Taula de Camins i l’IDAPA. (…) i altres recursos sobre camins elaborats per altres institucions o entitats (estudis, normativa, projectes, manuals, etc.) que també es consideren d’interès per als agents públics i privats de l’Alt Pirineu i Aran.” Potser, en un futur, també podria incloure la informació cartogràfica que es generi sobre els camins de l’Alt Pirineu i Aran.
