El 1986, de retorn d’una expedició a l’Himàlaia, dos guies de muntanya de la Val d’Aran vam decidir fundar una empresa d’activitats, CAMINS, amb la il·lusió de poder transmetre a la gent els nostres coneixements i els sentiments que la muntanya ens havia donat.
Posteriorment, l’any 1990, un grup d’hotelers de Baqueira i la pròpia estació d’esquí ens van proposar participar en un projecte que pretenia llançar l’estiu, d’una forma activa. Vàrem fer un programa d’excursions setmanals de cinc dies, en les que, a més de les rutes de senderisme, incorporàvem visites culturals i esportives i, en el seu conjunt, donàvem a conèixer tot el territori. Sense saber-ho, estàvem creant el primer Festival de Senderisme dels Pirineus, que hem seguit desenvolupant cada any fins ara.
En aquella època no podíem imaginar la projecció que la muntanya en general i el senderisme en particular arribarien a tenir en el transcurs d’aquests 30 anys. Crec que podríem parlar de tres dècades molt diferents en l’evolució del senderisme: la primera, la podríem definir com una dècada pausada i tranquil·la, amb poca gent i en la que les administracions estaven allunyades tant de l’oferta com de la promoció de les activitats de muntanya, considerant-les com a quelcom residual dins del mercat de l’oci actiu.
La segona dècada correspon als anys dels projectes al voltant del senderisme. Es comença a parlar dels milions de persones que practiquen aquesta activitat en tot el món, sobretot a Europa i es comença a pensar que podem arribar a ser una bona destinació turística que els aculli, degut al paisatge de les nostres muntanyes i a factors com el clima, la gastronomia i els preus. Però ens falta tenir el recurs bàsic que són els senders i, així, les administracions prenen la iniciativa per recuperar vies històriques com Camins Vius, posar en valor els camins d’alta muntanya, com el GR-11, o de la costa, com els camins de ronda, i fins i tot crear nous senders en xarxa que fan possibles rutes de diversos dies.
I des del 2007 estem en la tercera dècada, centrats clarament en la promoció, i els Festivals de Senderisme en són una clara mostra. A Europa ja fa diversos anys que es fan; després vingueren els de les Illes Canàries i, des de l’any passat, els dels Pirineus, que enguany compten ja amb sis esdeveniments.
Amb aquest esperit viatger de conèixer, per la tardor de l’any passat vam anar al Gran Canària Walking Festival. I l’experiència fou molt positiva. Diuen que el 85% de les persones escullen un destí de senderisme pel paisatge i això és el que passa en aquest cas. Però en un festival d’aquesta mena hi ha molts factors que influeixen per tal que les teves expectatives es compleixin. Un d’ells és l’acolliment, la simpatia de la gent, i en això el Festival fou de 10. No només per l’organització, sinó pel treball que s’havia desplegat anteriorment i que donava com a resultat que cada dia et sorprenien amb una oferta nova del territori: no sabria dir si vam fer una estància de senderisme o una ruta gastronòmica.
Les rutes seleccionades eren una bona combinació del que Gran Canària ofereix als senderistes, encara que en un festival comproves que hi ha gent que desitja caminar més i que és difícil acomodar els desitjos de tots a un programa establert. Boscos de laurisilva, que van des de la muntanya fins a la costa; rutes aborígens, que et sorprenen amb la forma de vida que tenien els habitants de l’illa fins que van arribar els peninsulars; la Caldera de Tejeda, amb el Roque Nublo presidint-la, un cràter volcànic que, des del Pico de las Nieves, descendeix cap el mar, una autèntica meravella de la naturalesa. I tot això envoltat d’un ambient de gent com tu, que està gaudint de tota l’activitat. I que dir de la nit astronòmica! en un cel com el canari, on sembla que les estrelles surtin totes a la vegada per a que les puguis reconèixer…
Moltes coses a recordar del Gran Canària Walking Festival: el calor de la gent en la freda nit del Campament del Garañon; el sol filtrant-se en els boscos de laurisilva o la boira amb la fina pluja en la Ruta dels Cims; els piscolabis amb els quals l’organització ens sorprenia cada dia i el contacte amb persones vingudes de llocs molt diversos i amb les quals gaudies caminant.
El Gran Canària Walking Festival (www.grancanariawalkingfestival.com) és una iniciativa privada de l’associació de cases rurals de l’illa, que compta amb la col·laboració dels ajuntaments i del Cabildo i és desenvolupada per una empresa de turisme actiu. En la passada edició, la cinquena, la participació en les excursions fou de 466 persones de 17 nacionalitats. I per a nosaltres va ser una experiència magnífica que s’haurà de repetir.
