Un altre llibre que, com La vida del Pastor (en parlàvem fa uns pocs mesos), va més enllà dels camins i del caminar, però ens transporta a un món que podríem dir que discorre a peu, seguint el cicle de les estacions i que té el màxim respecte per totes les criatures de la natura, incloses les humanes. La Sue Hubbell (una biòloga que portava una còmoda existència en una universitat de la Costa Est) ens explica a Un año en los bosques, les seves experiències a l’instal·lar-se en una granja del Mig Oest americà. I no és que s’hi estigui un sol any, sinó que detalla el seguit de tasques que cal emprendre al llarg de les quatre estacions, sobretot al voltant de l’apicultura i la producció de mel (apassionada, quan descriu el món de les abelles), però també els seus contactes amb els ocells, les aranyes, les serps o les motoserres.
Més que coneixements acadèmics, Hubbell transmet emocions: les que deriven d’un encontre amb un passerell blau o de la convivència amb l’escarabat de la fusta. I la seva parcel·la està tan farcida de bestioles que reflexiona sobre el títol de propietat: “Están convencidas de que el lugar es suyo, y a esa convicción sólo se opone un papelucho guardado en mi archivador”. Molt recomanable.